ANOIA 2028. Marina Llansana: "En deu anys m'imagino la cultura més diversa, més plural, més heterogènia"

Com és la vida cultural i associativa a la comarca de l'Anoia avui en dia? Quines especificitats té respecte a altres punts de Catalunya?

Fa uns anys l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada em va convidar a fer una conferència amb el títol 'Igualada, ciutat d'entitats', i per preparar-la vaig fer diverses comparatives amb ciutats similars per comprovar si era cert que Igualada és especialment rica en teixit associatiu. I vaig poder comprovar que sí, que pel nombre d'habitants que té la ciutat tenim una enorme quantitat d'entitats amb una gran vitalitat, si bé no estem gaire lluny de ciutats com Vilafranca o Manresa.

No he analitzat mai el cas de l'Anoia, però m'atreviria a dir que la tònica general és la mateixa: una gran part de la població està molt implicada i mobilitzada en projectes socials i culturals fins al punt que formen part de més d'una, més de dues o més de tres entitats alhora. I també hi ha una altra part de la ciutadania, no ho oblidem, que en viu al marge i no s'implica en res; per a mi aquest és el repte més important que tenen avui les entitats: com aconseguim sumar més gent i més diversa? Com involucrem al teixit associatiu els joves desmotivats? Per la cohesió social d'un territori és clau que hi hagi espais de trobada entre veïns i gent diversa, i les entitats culturals haurien de ser aquest espai. Algunes, com els Moixiganguers d'Igualada, ho entenen molt bé i ho apliquen, però moltes altres no s'ho han ni plantejat.

Què falta a la comarca a nivell d'infraestructures culturals?

La cultura, per sort, no depèn de les infraestructures, perquè la cultura és sobretot el contingut i no el continent. Ara bé, a la comarca és molt necessari un gran auditori que pugui aplegar al voltant d'un miler de persones, no tenim espais per a fer esdeveniments de gran format. Ara que ja som ciutat europea de l'esport hauríem d'aconseguir ser capital de la cultura catalana i que servís per fer un impuls a aquesta infraestructura pendent.

La cultura a l'Anoia el 2028: Com s'imagina el teixit associatiu i cultural a l'Anoia d'aquí 10 anys?

La cultura s'enriqueix amb els anys, sempre. Hi ha qui es lamenta que es perden tradicions o expressions culturals, i això és cert, però també és cert que se n'incorporen moltes més de les que es perden. La cultura a l'Anoia la propera dècada la imagino més diversa, més plural, més heterogènia... com heterogènia serà la societat anoienca d'aquí a deu anys. I serà una bona notícia perquè voldrà dir que la cultura ha estat punt de trobada de persones amb orígens i tradicions diferents i que l'hem fet permeable, canviant i, en definitiva, viva.

La llengua catalana pot perdre pes no només a nivell de carrer, sinó també com a llengua de cultura?

No crec que sigui així. La llengua catalana té una literatura de primer nivell que es tradueix a moltes llengües del món, cada vegada hi ha més periodisme en català (la ràdio i la televisió en català són líders i la premsa en català guanya terreny a la premsa en castellà), en el terreny musical molts dels grups joves componen en català, i podria continuar la llista. Sí que és cert que tenim un forat negre en el cinema i en general a tot el sector audiovisual, per això són importants iniciatives com el VOC que promou Òmnium Cultural per impulsar l'ús del català al món àudiovisual entre els joves.

La tecnologia pot canviar el consum cultural? Com podran conviure la tecnologia i les tradicions?

Segur que sí, la revolució digital ha canviat totalment la manera com consumim cultura, però en el sentit positiu. Si tenim les eines digitals, tenim més accés que mai a la cultura. Ara bé, hem de garantir que tothom tingui accés a l'eina per evitar el que es coneix com a fractura digital. I sí, la tecnologia no només pot conviure amb la tradició sinó que pot millorar-la! Per què, si no, ara es fan castells de deu pisos i en canvi els xiquets fundadors de la tradició castellera només en van assolir vuit?