“L’Anoia té un enorme potencial de creixement”

- El passat divendres, juntament amb el diputat igualadí Jordi Riba, es va reunir amb empreses, sindicats, entitats i associacions de veïns de l’Anoia. Veu poder prendre el pols a la comarca. Com estem?

- Ferran Pedret: Des del grup parlamentari socialista ens agrada molt tenir l’ocasió de copsar de primera mà quina és la realitat econòmica i social dels diversos territoris que conformen Catalunya. El govern de Salvador Illa és un govern centrat en la cohesió social del país. Sovint, quan ens desplacem pel territori, ens trobem amb molts ciutadans i ciutadanes que s’han sentit abandonats. Fins i tot, en alguns casos verbalitzen que se senten ciutadans de segona categoria. Volem que la igualtat d’oportunitats sigui real per a tothom, independentment d’on hagi nascut, de la família o de la renda, o del lloc on hagi decidit viure.

Per això és imprescindible que el govern faci un esforç especial en matèria de serveis públics, equipaments i generació d’oportunitats econòmiques, perquè la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida allà on viu.

L’Anoia té un enorme potencial de creixement, no només demogràfic. És una comarca que creix, especialment a l’Anoia Sud, i hi detectem moltes possibilitats de desenvolupament econòmic. Hi ha infraestructures que, en alguns casos, feia temps que s’esperaven i que ara s’han reprès, i que comencen a caminar de nou. Evidentment, hi ha reptes, com arreu del país. En matèria d’habitatge, per exemple, és segurament el repte més gran del conjunt del país.

Però parlant amb agents socials, amb veïns i veïnes dels barris, i amb empreses que desenvolupen la seva activitat aquí, constatem que el país ha anat creixent econòmicament i que ara hi ha oportunitats que cal saber aprofitar. Es tracta de mobilitzar el conjunt de les energies de la comarca i del país. Tothom que tingui idees sobre com desenvolupar-les trobarà en el govern de Salvador Illa un aliat per intentar tirar endavant el país. La nostra idea no és només que Catalunya lideri el conjunt d’Espanya, sinó també –amb ambició– que pugui liderar Europa. Creiem que estem en disposició de fer-ho i que la comarca de l’Anoia té molt a contribuir-hi.

Economia, ocupació i diversificació productiva

- Tot i que l’atur ha anat baixant, l’Anoia continua sent la comarca amb més atur de la demarcació de Barcelona.

- F.P.: Sí, hi ha tot un àmbit del que a vegades s’ha anomenat –no és un terme que m’agradi especialment– la segona corona metropolitana, que s’estén des del Penedès fins a l’Anoia. Aquí cal, segurament, un esforç de direcció per part dels poders públics per afavorir el creixement econòmic i la creació d’ocupació.

A nosaltres ens sembla que la clau és la diversificació. És una estratègia que val per al conjunt de Catalunya i fins i tot per al conjunt d’Espanya, però que aquí presenta oportunitats molt concretes.

Cal veure com tota aquesta planificació del desenvolupament urbanístic i de l’activitat econòmica a la Conca d’Òdena pot afavorir la diversificació cap a noves indústries, vinculades a sectors diferents dels que tradicionalment hi havia a la comarca, i que puguin ajudar a crear tot un seguit d’ecosistemes al seu voltant.

Habitatge: polítiques de país i actuacions a la comarca

- Aquest creixement demogràfic i econòmic ha d’anar acompanyat de més oferta d’habitatge.

- F.P.: Sí, és conegut el pla dels 50.000 habitatges impulsat pel govern de Salvador Illa. Una de les branques d’aquest pla, no l’única, és que els ajuntaments posin a disposició solars. Hi ha hagut un primer concurs en què els ajuntaments han aportat solars i som optimistes respecte a la possibilitat que es compleixin les previsions d’aquest pla.

A banda d’això, s’estan impulsant altres polítiques, com l’adquisició d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte. També estem molt satisfets amb polítiques que es van iniciar, potser amb un cert caràcter experimental, com l’ajuda als joves per pagar l’entrada del pis, que es retorna quan acaben de pagar la hipoteca, sense interessos, i amb la condició que aquest habitatge quedi sempre com a habitatge de protecció oficial. Era una idea de la qual no sabíem exactament com funcionaria, però està funcionant molt bé. De fet, s’està estudiant ampliar aquesta mesura a altres trams d’edat, no només a persones joves, perquè ha tingut una bona aplicació.

Migració, cohesió social i regularització administrativa

- Fa pocs dies vam publicar que el nombre d’afiliats estrangers a l’Anoia s’ha duplicat en els darrers deu anys.

- F.P.: Davant l’onada de discursos xenòfobs arreu, defensem que estem parlant de persones. No es poden valorar només en funció de si contribueixen o no, o de si són útils al país. És indignant que s’estigmatitzin col·lectius sencers. A més, cal tenir en compte que aquestes persones contribueixen i formen part d’una mà d’obra sovint especialitzada que fa molta falta. Idees com les deportacions massives que estem veient als Estats Units, a banda de ser un molt mal senyal des del punt de vista històric, són també un absurd social i econòmic.

- En aquest context, quina valoració feu de la regularització que beneficiarà prop de mig milió de persones migrades?

- F.P.: Hi ha un fenomen interessant en el creixement demogràfic de l’Anoia. L’aportació no és només de persones nascudes fora de l’Estat, sinó que, especialment a l’Anoia Sud, també hi ha un creixement vinculat al desplaçament intern de població. Això té molt a veure amb el preu de l’habitatge a la ciutat de Barcelona.

Pel que fa a la regularització, considerem que les persones que es troben en situació administrativa irregular des de fa temps i que no tenen antecedents penals han de poder sortir d’aquesta situació. La irregularitat administrativa les sotmet a condicions de vida i laborals d’explotació i precarietat. Donar-los l’oportunitat de regularitzar-se no és només una qüestió de justícia social per a les persones afectades, sinó que també és positiva per al conjunt de la societat.

Si ens poséssim en termes estrictament econòmics, l’existència de bosses de milers de persones en situació irregular acaba pressionant a la baixa les condicions laborals i salarials del conjunt de la classe treballadora. Hi ha hagut empresaris que, tot i mantenir determinats discursos en públic, s’han aprofitat d’aquesta força de treball en condicions precàries.

Garantir que tothom treballi amb drets i pugui viure i contribuir com qualsevol altre veí o veïna és una bona notícia. És un motiu d’orgull que el govern hagi decidit impulsar aquesta regularització en un moment en què, a Europa i al món, les polítiques van justament en sentit contrari. Ho dic també des de l’experiència professional com a advocat laboralista i d’estrangeria: és una molt bona notícia tant per als treballadors estrangers que se’n beneficiaran com per al conjunt dels treballadors i treballadores del país.

Extrema dreta, discursos identitaris i cohesió nacional

- Aquestes paraules xoquen amb els discursos racistes de l’extrema dreta, a l’alça també al nostre país, i que, de retruc, modifiquen els discursos i les agendes d’altres formacions.

- F.P.: Sí, això fa temps que passa. Un dels efectes negatius de la irrupció de l’extrema dreta és que tendeix a desplaçar el marc del debat polític i a normalitzar determinades polítiques i discursos contra l’altre, construint-lo com un enemic o una amenaça.

Aquesta onada de replegament identitari no és nova. Ha recorregut Europa i el món durant els darrers quinze o vint anys. Ara en tenim una expressió local, una mena de franquícia d’aquest trumpisme, putinisme i extrema dreta que corre pel món.

Nosaltres ho volem combatre. Sempre hi ha qui creu que l’essència de la nació està en perill quan arriba gent de fora. Uns diuen que cal salvar Catalunya, altres que cal salvar Espanya. Però la societat catalana és molt més forta del que imaginen aquells que diuen estimar-la tant. Catalunya ha sabut fabricar catalans. Als anys cinquanta, seixanta i setanta va arribar molta gent d’altres indrets de l’Estat, i aquest país, amb la seva gent, amb la recuperació de la democràcia i amb les seves institucions, va saber construir un poble unit cívicament i cohesionat socialment.

Per què no hauríem de saber-ho fer ara, amb molts més recursos econòmics, amb un país molt més ric i amb el know-how, amb el coneixement acumulat d’haver-ho fet abans? No considero en absolut que la nació estigui en risc ni que Catalunya hagi de desaparèixer. Quan algú diu que cal salvar l’ànima del país, jo prefereixo sortir corrents en direcció contrària.

Creixement demogràfic, serveis públics i sostenibilitat

- A la Catalunya de Jordi Pujol del “som sis milions”, ara en som vuit, i les projeccions apunten que d’aquí a uns anys podríem arribar als deu milions. Tenim els serveis i les infraestructures necessàries? És sostenible aquest creixement o pot generar tensions?

- F.P.: El que hem tingut és una aturada –depenent de com es calculi– de dotze a quinze anys en la planificació i execució de les infraestructures i dels serveis públics necessaris per fer front a aquest creixement. A vegades la memòria és curta, però cal recordar les retallades, o cops de destral, molt dures que es van produir quan Artur Mas va arribar al govern, presumint fins i tot de ser l’alumne avantatjat de l’austeritat a Europa.

Quan parlem de creixement demogràfic, d’equipaments i de serveis, les decisions tenen conseqüències. No només es tracta del que no es va fer aleshores, sinó també de l’efecte cicatriu que això deixa.

Ara s’està corregint aquesta situació. No pretenc atribuir-ho tot exclusivament a l’actual govern, perquè el govern anterior de Pere Aragonès ja va començar a donar passos que permeten que avui no partim de zero, sinó que avancem amb un cert avantatge.

El repte no és tant l’origen del creixement demogràfic, sinó garantir que els equipaments, les infraestructures i els serveis públics siguin prou forts i resilients per absorbir la demanda d’una població que creix. En aquest sentit, cal tenir en compte que una part important d’aquest creixement prové de moviments migratoris i correspon a una població més jove, amb una estructura d’edat diferent de la població que ja vivia aquí. Això implica, per exemple, que l’ús intensiu dels serveis sanitaris és menor que el de la població més envellida.

El govern està intentant materialitzar una idea de país que fa un salt endavant en infraestructures, equipaments i serveis públics. Per exemple, ho veiem amb l’ampliació prevista de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que ha de passar d’uns 17.500 efectius als 25.000, o amb el Pla de Rodalies, que incrementa la inversió prevista de 6.300 milions d’euros fins als 8.000 milions. També s’ha aprovat l’estratègia ferroviària fins al 2050, que, en el cas de l’Anoia, és absolutament estratègica pel paper que pot tenir l’eix transversal ferroviari. Tot plegat respon a una idea de país cohesionat territorialment que comença a materialitzar-se.

En matèria d’habitatge, la pressió respon a un dèficit existent i a la necessitat de preveure com ha de ser el país en el futur. Pensar l’habitatge implica pensar també el transport, els hospitals, els CAP, les comissaries i tots els serveis associats al creixement poblacional. Aquí hi havia una demanda –que ja s’ha anunciat que s’atendrà– d’una comissaria satèl·lit a l’Anoia Sud, que té a veure amb tot això.

Per tant, soc optimista. I insisteixo: la resposta a les tensions de l’estat del benestar no pot ser fer competir l’últim amb el penúltim, ni enfrontar-los. Si la qüestió és l’accés a beques menjador, la solució no és enfrontar famílies, sinó garantir que tothom que les necessiti les pugui tenir. Això passa per enfortir i ampliar l’estat social, que és la millor garantia del seu caràcter democràtic.

Infraestructures, precedents i visió territorial

- Jordi Riba: Per adequar les infraestructures i els serveis públics a la població no n’hi ha prou amb analitzar les projeccions demogràfiques. Cal estimar també quins serveis públics donen valor al territori. A l’Anoia tenim un exemple clar de com, en etapes de governs que alguns intenten menystenir, com els governs de Maragall i Montilla, es van desplegar infraestructures clau.

En aquell període es va construir un hospital nou, es van posar en marxa instituts, escoles, la Ronda Sud, l’Eix Diagonal i tot un conjunt d’infraestructures en salut, educació i serveis que van permetre posar el país al dia. Serveis públics que feia molts anys que es reclamaven i que posteriorment s’han vist molt alentits.

Les estadístiques i les projeccions de creixement demogràfic han d’anar acompanyades de la voluntat i la convicció que els serveis públics són essencials per atendre el conjunt de la població, per qüestions com la igualtat d’oportunitats o perquè la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida. El govern vol reprendre el fil i posar al dia les infraestructures per atendre la població actual i la que pugui créixer en funció de l’evolució del país.

El país creixerà si va bé econòmicament, perquè la gent es mou cap als llocs on hi ha oportunitats. Ens veuen com un país d’oportunitats, un lloc on la gent vol viure millor.

- Pedret: Tenim un precedent clar: amb la crisi del 2008, que aquí es va traduir en una crisi econòmica a partir del 2010, molta població estrangera va marxar i, en alguns moments, el saldo migratori va ser negatiu. Ser un país que genera oportunitats és sempre preferible.

Visió de futur de Catalunya i de la comarca

- Heu dit dues paraules clau: projecció i visió. Com us imagineu la Catalunya d’aquí a uns anys i la comarca d’aquí a uns anys?

F.P.: El que m’agradaria és que aconseguíssim un país més vertebrat, més cohesionat socialment i millor trenat territorialment. Quan visito altres territoris, com les Terres de l’Ebre o algunes zones del Pirineu, sovint em preocupa sentir que la gent té la sensació que les institucions els han abandonat o que se’ls considera ciutadans de segona. Això no pot ser.

Quan la ciutadania percep que les institucions no l’escolten o no hi actuen, es genera un brou de cultiu per al creixement de populismes i extremismes. La visió de futur ha de ser la d’un país en què tothom se senti ciutadà de primera, sense cap mena de discriminació.

Això implica donar resposta a través de polítiques públiques, equipaments, infraestructures i serveis, i exigeix una tasca de planificació amb capacitat d’anticipació. És cert que primer cal resoldre dèficits acumulats, però també cal tenir una visió estratègica.

Els territoris es poden especialitzar en determinats àmbits, però si es pretén abastar massa, al final no es destaca en res. Un dels èxits de Catalunya ha estat precisament destacar en sectors concrets. Cada comarca pot tenir les seves subespecialitzacions.

Aquesta visió estratègica ha de ser compartida. Per això, tot i governar, estenem la mà a la resta de grups parlamentaris: hem de fer pactes nacionals en àmbits estratègics. No es tracta només de fer-se la foto, sinó de garantir continuïtats en polítiques de país, malgrat les diferències legítimes entre formacions.

Hi ha àmbits en què és especialment important mantenir aquesta continuïtat, com la política industrial, la llengua catalana o les infraestructures ferroviàries, que són crucials per al futur del país.

- A nivell de comarca, com s’imagina el futur?

- J.R.: Des del punt de vista comarcal, el país ha de tendir a un reequilibri territorial. Barcelona és un gran actiu, una capital amb una dinàmica molt potent a escala catalana, espanyola, europea i mundial. Però històricament, la vertebració territorial de Catalunya també ha passat per una xarxa de ciutats petites i mitjanes i de comarques mitjanes.

Aquesta vertebració implica que aquests territoris esdevinguin espais d’oportunitats, amb infraestructures que permetin la interconnexió i que generin oportunitats per a la gent que hi viu i per a la que hi pugui arribar.

La comarca està ubicada estratègicament, amb moltes possibilitats i oportunitats que cal materialitzar a través de les infraestructures necessàries per desenvolupar el seu potencial. Aquest plantejament és extrapolable a moltes altres comarques del país.

El repte és posar una veritable pista d’enlairament als potencials de les comarques i de les ciutats petites i mitjanes del conjunt del país.

Ferrocarril, Rodalies i eix transversal ferroviari

- Estem fent aquesta entrevista en ple caos a la xarxa ferroviària del país.

- F.P.: Dins de tota la catàstrofe, l’element políticament més rellevant és que existeix una diagnosi compartida sobre els orígens de la situació actual de la xarxa ferroviària a Catalunya, especialment de Rodalies. El primer factor és la manca d’inversions, especialment en manteniment, i el segon és el model de gestió.

Malgrat que les males notícies ens dificulten veure-ho, en tots dos àmbits s’ha començat a posar solució. En el passat, les crítiques per la manca d’inversions eren no només legítimes, sinó plenament fonamentades. Tothom recordarà un Pla de Rodalies que prometia 4.400 milions d’euros d’inversió i del qual només se’n va executar aproximadament el 14%.

Ara, amb el Pla de Rodalies 2020-2030, la previsió inicial era de 6.300 milions d’euros, que amb la revisió del segon quinquenni s’ha incrementat fins als 8.000 milions d’euros.

- Però, si no s’executen?

- F.P.: En el primer quinquenni ja s’han executat 2.666 milions d’euros, cosa que representa un 77% del previst.

- No és el 100%…

- F.P.: És cert que no és el 100%, però qualsevol persona que hagi gestionat pressupostos públics sap que superar el 80% d’execució és molt difícil. En qualsevol cas, estem parlant de la major inversió feta mai a la xarxa ferroviària de Catalunya en un període concentrat de temps.

Actualment, hi ha més de 200 actuacions simultànies a la xarxa ferroviària catalana. Arran de la crisi viscuda i del tràgic accident de Gelida, s’ha revisat tota la infraestructura: terraplens, talussos, murs de contenció, ponts, balast, trinxeres, túnels… S’han identificat una sèrie de punts que requereixen algun tipus d’intervenció, dels quals 30 necessiten actuacions urgents. Ja s’han formalitzat contractes d’emergència i s’està treballant sobre el terreny. Als punts més crítics hi ha vigilància tècnica permanent les 24 hores.

Tot això ha de permetre que, a mig termini, es comencin a percebre millores tangibles per als usuaris del servei: millores a la via, a les catenàries, a la senyalització, als sistemes informàtics i al material rodant. Està prevista la incorporació de 110 trens nous, que no només seran més confortables, sinó que incorporaran bateries que permetran arribar a l’estació següent en cas d’incidència amb la catenària.

També hi haurà millores a les estacions, especialment en accessibilitat, i en el manteniment d’ascensors i escales mecàniques, que és una de les mancances actuals del contracte.

- I el model de gestió?

- F.P.: Pel que fa al model de gestió, considerem que l’acord per al traspàs de Rodalies és una oportunitat per crear una nova operadora amb una cultura organitzativa diferent, més moderna i amb una major perspectiva i sensibilitat de proximitat, orientada als interessos de Catalunya i dels usuaris del servei.

Som conscients que la xarxa de Rodalies és molt més complexa que la de Ferrocarrils de la Generalitat, però també és cert que la gestió de Ferrocarrils demostra que un model diferent és possible.

- Els usuaris estan emprenyats

- F.P.: Entenem perfectament el neguit, el desassossec i la desorientació de la ciutadania davant la poca fiabilitat del servei, i per això el govern ha fixat tres prioritats clares: garantir la seguretat dels usuaris i dels treballadors; garantir el dret a la mobilitat amb un servei fiable i previsible, amb alternatives de transport quan calgui; i, finalment, restablir la confiança de la ciutadania en el servei i en les institucions.

Hi ha hagut moments en la gestió de la crisi en què tot ha semblat molt caòtic, però el govern ha comunicat sempre la informació que li transmetien els operadors i ha pres decisions, algunes difícils, com la suspensió del servei ferroviari, prioritzant sempre la seguretat dels usuaris i dels treballadors.

La revisió de les infraestructures ha posat de manifest una situació més precària del que es preveia, però ha de servir com a punt d’inflexió. S’ha evidenciat –fins i tot per a gent de fora de Catalunya que es pensa que ens queixem per queixar-nos– un dèficit inversor que cal corregir, i aquest moment ha de marcar un abans i un després.

- Eix transversal ferroviari: oportunitat estratègica

- J.R.: Sobre l’eix transversal ferroviari, la primera bona notícia és la seva incorporació al Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya. Es tracta d’una infraestructura que ja estava planificada, amb un pla director aprovat l’any 2009, i que durant un temps havia corregut el risc de quedar oblidada en un calaix. El fet que continuï formant part de l’agenda i que s’hagi anunciat la contractació d’un estudi que en concreti els aspectes tècnics és una notícia molt important per al territori.

L’eix transversal ferroviari, tal com es va concebre, és una infraestructura clau per al conjunt del país. No només ha de donar un servei competitiu de transport de viatgers a l’Anoia i a altres comarques, sinó que també està pensada com una infraestructura d’interès general.

Actualment, el transport de viatgers i de mercaderies es concentra sobretot a les línies de la costa i en alguns corredors interiors que ja presenten un alt nivell d’ús i tenen poc marge de creixement, especialment pel que fa al transport de mercaderies.

L’eix transversal ha de permetre descongestionar aquestes línies i ampliar els espais d’oportunitat. Té un efecte clarament multiplicador sobre la competitivitat dels territoris per on ha de passar.

No és només una infraestructura pensada per a transportar persones o mercaderies, sinó també un element clau per a la generació d’oportunitats econòmiques, a partir del disseny de punts d’intermodalitat que afavoreixin el desenvolupament econòmic i la reindustrialització del país i de les comarques.

Sovint faig una comparació visual molt clara: l’eix dels Vallès és competitiu no només per la capacitat de la seva gent, sinó també perquè disposa d’infraestructures clau, com l’AP-7 o els eixos ferroviaris, que han permès al territori desenvolupar-se econòmicament.

Aquestes infraestructures són condicions necessàries perquè els territoris puguin créixer i desenvolupar-se. I això és el que esperem i volem per a les nostres comarques amb l’eix transversal ferroviari.

Finançament singular

- Si parlem d’infraestructures i d’inversions, hem de parlar de finançament. El finançament singular per a Catalunya és suficient?

- F.P.: La meva àvia deia que, en una casa, per gran que fos, sempre hi faltava una habitació més i un armari més. Quan parlem de recursos, tot és sempre insuficient. Però aquest és el millor acord possible, i també el millor acord de finançament en termes històrics.

A més, s’ha abordat una qüestió molt complexa que durant més d’una dècada cap govern s’havia atrevit a afrontar, ni tan sols governs amb majoria absoluta. Molta gent no donava ni un duro perquè fos possible acordar un nou model de finançament, però s’ha aconseguit.

Es tracta d’un model més just i més transparent, amb mecanismes de solidaritat clars i fiscalitzables, que redueix les desigualtats entre territoris. Hi havia diferències de fins a 1.500 euros per habitant, que ara es redueixen fins a uns 600 euros. Al final, parlem de finançar els serveis públics que han de donar servei a la ciutadania.

El model té en compte la població ajustada, incorporant variables que reflecteixen millor les necessitats reals dels territoris. Per a Catalunya, garantir que, si som els tercers a aportar, siguem també els tercers a rebre, sense deixar de ser solidaris, és un element clau.

En xifres absolutes, estem parlant d’uns 4.700 milions d’euros estimats en el primer any d’aplicació del nou model, un volum que representa aproximadament el 12% dels recursos pressupostaris de la Generalitat. Si a això hi afegim la quitança del FLA, que permetrà estalviar el pagament d’interessos i destinar aquests recursos directament als serveis públics, i l’increment recent del Pla de Rodalies, d’uns 1.600 milions d’euros addicionals, és evident que hi ha un esforç corrector d’una situació que era injusta i ineficient.

Negar recursos a un motor econòmic com Catalunya no és eficient ni per al conjunt d’Espanya. El que cal és permetre que tots els motors funcionin, sense deixar ningú enrere.

Per això ens resultaria incomprensible que forces polítiques catalanes rebutgessin aquest acord. Junts diu que vol el concert econòmic, però no diu amb quin suport compta al Congrés per aprovar-lo. I què farà, votar que no a 4.700 milions d’euros?

Des del nostre grup parlamentari volem que tothom, independentment de la família en què hagi nascut o del lloc del territori on hagi crescut, pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb igualtat d’oportunitats.