'L'Anoia té un gran entorn natural per acollir actes esportius, però s’explota poc'

Explica'ns a què et dediques avui, com a director general d’Ocisport?

Bàsicament gestiono una empresa de serveis que organitza esdeveniments esportius, sobretot vinculats amb el medi natural. A dia d’avui podem estar contents perquè n’organitzem cinquanta dos a l’any, i això fa que pràcticament cada cap de setmana realitzem curses de BTT, curses i duatlons de muntanya... L'empresa va néixer l’any 1999 per donar servei de monitoratge i extraescolars a municipis i escoles, però amb la meva incorporació l’any 2001 també agafa aquest altre perfil, i és a partir de l’any 2007 que ja només es dedica a organitzar actes esportius.

Com va començar, però, la teva relació amb la bicicleta?

Jo jugava a futbol amb l’Igualada, i cap als disset anys vaig tenir l’oportunitat de córrer alguna prova de mountain bike d’àmbit català. Aleshores, va donar la casualitat que vaig començar a guanyar proves, després el campionat de Catalunya, més tard el d’Espanya, em van seleccionar pels europeus... Així doncs, vaig canviar el futbol per la bicicleta. Vaig ser corredor professional fins a l’any 1998, però després vaig haver de deixar-ho per una lesió a les cames, potser provocada per l’excés d’entrenament.

Imagino que va ser molt dur.

Sí, sempre dic que la part final meva com esportista va ser realment complicada. Vaig tenir la lesió quan era número u del rànquing espanyol i acabava de classificar Espanya pels Jocs Olímpics d’Atlanta. La lesió va fer que perdès el rànquing, la participació als jocs i, a sobre, la feina; tot d’una sola tacada.

Tot i això, a diferència d'alguns esportistes professionals que s'enfonsen, te'n vas sortir...

Sempre tens un entorn que t’ajuda i les ganes de tirar endavant d’un mateix. Una mica és ocupar-se de seguida, perquè si t’atures a pensar massa dius ‘quina mala sort que he tingut’ i... Tot i que sovint des de fora no s’acaba veient el que un passa per dins. Diuen que el temps ho cura tot, i mica en mica ho vas superant. En el meu cas, de seguida em vaig plantejar altres objectius com acabar els estudis i, finalment, dedicar-me a l’organtizació d’esdeveniments. El meu pas per l’empresa Buff va servir per formar-me i conèixer el món de l’empresa, que vinculat amb el món de l’esport que ja coneixia, em va permetre tirar endavant amb Ocisport tenint les dues perspectives.

Vas viure una gran època del mountain bike com a corredor. Quines diferències hi veus amb avui?

El fet de ser pioners d’un esport ens va donar grans avantatges. Entre l’any 1991 i el 1995 va ser una etapa d’esplendor, que també va coincidir amb les victòries d’Indurain al Tour i es parlava molt de ciclisme. Vam estar en el moment i el lloc adequats, i això ens va suposar poder-nos guanyar millor la vida que els corredors d’avui. Actualment el mountain bike és un esport important i forma part dels JJ. OO., però no està en el millor moment econòmic ni de popularitat.

Tot i que fa pocs dies que el Tour de França va passar per Catalunya, el mountain bike no aixeca tantes passions...

Vaig viure el Tour de ben a prop a Barcelona, una ciutat que ha fet una aposta molt important pel ciclisme i, això, indirectament ens afavoreix a nosaltres. Per exemple, aquest cap de setmana organitzem el Trofeu Internacional de Barcelona, amb 800 participants vinguts d’arreu, i també fem el mateix amb la Festa de la Bicicleta o el Bike Show, potser un dels esdeveniments més importants d’Europa vinculats amb aquest món. L’aposta que ha fet Barcelona ha encaixat molt bé amb el nostre model d’empresa, que intenta promocionar el màxim possible la bicicleta.

Heu seguit tenint el recolzament dels vostres patrocinadors tot i la crisi?

Tenim sort perquè treballem amb empreses que no estan notant la crisi tan de ple i, d’altra banda, veiem que hi ha institucions que tenen intencions i ganes de seguir fent coses perquè no es pari. Nosaltres organitzem esdeveniments esportius però també som un motor econòmic: per exemple aquest cap de setmana arrossegarem unes 5.000 persones, amb tot l’impacte econòmic que això comporta. Barcelona coneix bé que la suma de petits esdeveniments també aporten molt valor.

I, tu que has recorregut tots els seus racons, creus que l’Anoia està poc explotada d’acord amb les possibilitats que ofereix?

Sempre he dit que la comarca és un lloc ideal per anar amb bicicleta. Per exemple la conca d’Òdena és perfecte per iniciació o fer unes sortides suaus amb bicicleta de muntanya aquests dies. Tota la comarca té un potencial brutal com a territori, però crec que s’explota poc. Molt sovint no es té en compte que és una instal•lació que ja hi és i no cal construir res, i són altres comarques les que han sabut aprofitar bé el seu espai natural per organitzar activitats de competició o lleure. Hi ha institucions que tenen ganes de potenciar-ho, com l’Ajuntament de Calaf, però en general estic decebut amb el plantejament que es fa a l'Anoia. Proves d’èxit com l’Eternal Running s'han acabat traslladant a Barcelona per manca de suport institucional.

La teva opinió no és gratuïta ja que has voltat mig món...

Sí, porto viatjant arreu des dels disset anys, primer com a corredor i ara com a organitzador, i això m’ha permès conèixer molts indrets així com les diferents formes de treballar als diferents països; un fet que enriqueix moltíssim. Quan dones voltes pel món, però, sempre dius: ‘Què bé que s’està a casa!’. A més, Catalunya és un país ideal per anar amb bicicleta de muntanya. He fet vàries voltes al planeta i hi ha llocs molt bonics, però si hagués d’escollir-ne un em quedaria a casa: tenim un país extraordinari per recórrer en BTT!

Quin moment viu la bicicleta de muntanya a l’Anoia?

La veritat és que aquests esports tan durs no han perdut gent a nivell de competició, però sí que potser han perdut qualitat. El fet que necessitis dedicar-hi moltes hores i esforç fa que les noves fornades se’n ressentin. Potser hi ha pocs joves que apuntin per destacar en el futur, però no deixa de ser un fenomen global, on les noves generacions tenen altres ofertes i opcions d’oci, fet que provoca que estiguem en inferioritat de condicions.

Acabem amb una pregunta típica d'aquests dies: com valores un fitxatge com el de Cristiano Ronaldo?

Nosaltres que ens ho mirem des d’esports molt durs, veiem que una part de l’esport s’està instrumentalitzant clarament per simples negocis i inversions. Això ens fa mal perquè atreu els mitjans de comunicació, diners públics... i, evidentment, parcel•les que nosaltres perdem. Per tant, pensem que si repartíssim millor les coses probablement ho disfrutaria més gent i no una sola persona i poques mans. Amb el que cobra un sol jugador salvaríem tot el mountain bike mundial!