"En aquests 14 anys de Regió7 a l'Anoia, s'ha vist que el mercat és molt just per mantenir-hi una publicació diària"

Estic d’acord amb el Quim Solé. També reconec com a molt positiu que el director de Regió 7, Marc Marcet, sigui entrevistat a Anoiadiari, i s’obri un debat obert, amb les... Llegir més opinions de tothom. No estic d’acord amb els pseudònims, doncs indueixen a una lleugeresa en l’expressió d’opinions que permet llençar la pedra i amagar la mà, i això ja ho ha estat fent una altra publicació periòdica de l’Anoia, La Veu de l’Anoia, que a traves de cartes al director falses i amb pseudònim, deia el que l’editorial no s’atrevia a signar, malgrat múltiples protestes dels lectors.
Per altra banda ens queixem que Regió 7 tanca l’edició de l’Anoia. A mi també em sap greu, però haig de reconèixer que el diari va nèixer i ha estat gestionat amb la força empresarial del Bages, i no tant de la de l’Anoia, encara que valuosos periodistes igualadins hagin treballat per fer-ne una publicació moderna i digna, i gent de l’Anoia hagués participat econòmicament en el projecte.
Una edició intercomarcal en paper, serà una nova experiència per nosaltres. Però no crec que funcioni aquí si oblida "personalitzar" i tenir en compte el nostre territori de l’Anoia, i si continua mantenint l’actitud hipercrítica amb els governs municipals que no son de la seva corda. He tingut la impressió d’assistir a un periodisme fratricida, i de mires molt curtes fins ara, que necessita renovar l’esperit. Saber destacar el què és bo, sentir-nos orgullosos del què sí que fem bé i proclamar-ho, i saber criticar de manera justa el que no es fa bé per avançar. Dono un vot de confiança a aquest futur, i el meu suport a aquesta eina tant interessant que és Anoiadiari.

Estimat excol·lega sense nom...m’atreviria a dir-te que al Regio7 no tot va anar malament des de que va plegar segons qui sinó que, més aviat, segons qui va plegar per les directrius que es van... Llegir més imposar des de Manresa quan Prensa Ibérica va comprar Regió7. Al pa, pa i al vi, vi. I si pica, rasca.

Comparteixo bona part dels arguments expressats pels Quim Solé-Vilanova. Un bona anàlisi de la relació entre manresans i igualadins.

El senyor Quim Solé només fa que fustigar els periodistes anoiencs, que, en la meva modesta opinió, no tenen cap culpa de la paupèrrima gestió de l’edició igualadina d’aquest pseudodiari.... Llegir més Aquests professionals anoiencs -últimament ja no eren ni de la zona-, joves o veterans, proutes hores van dedicar a fer una feina digníssima per uns sous que el senyor Solé no admetria per a ell a la seva professió. Tinc amics que hi han treballat per quatre xavos, i els defensaré. Penso que culpar a la gent que s’ha deixat la salut en benefici d’aquests manresans és injust.

Jo també defenso a la gent de Ce Trencada perquè sé tot el que van tragar i aguantar i també a la gent que va treballar per a ells perquè hi van dedicar moltíssims esforços. Del senyor Marc Marcé poc puc opinar perquè no el conec però a l’entrevista demostra que és més un simple gestor tecnòcrata que no pas un periodista amb un mínim d’humilitat. Que primer reconegui els errors seus i després parli del que fan malament els altres. Jo no defensaria mai de la vida a ningú que em mirés per sobre de l’espatlla i aquests manresans sempre ho han fet. Igualada, els igualadins i l’Anoia en general se’ls hi enrefoten.

Voleu treure draps bruts ? Per què no dieu qui era el mecenes que mantenia aquesta edició ? Per què en aquest diari hi havia intocables -informativament parlant- ? Per què no dieu que l’edició igualadina es va crear com a contrapoder polític i personal a La Veu de l’Anoia ? Per què no parlem dels interessos polítics que hi ha darrera del Regió 7 ? Per què no parlem dels estatuts fundacionals del Regió 7 i de qui hi havia al darrera ?

En conclusió, senyor Marcé, que des de Manresa reduiu a un problema de números un error gravíssim de plantejament. Vau construir una casa molt ràpida, i amb palla, i ara ha vingut el llop -la crisi- i se us ha crospit amb patates. En definitiva, bon vent i barca nova. L’Anoia no us necessitava, ni abans, ni molt menys, ara.

1. Trobo sa que Anoiadiari.cat entrevisti a Marc Marcè director de Regió7 i que aquest tingui la valentia de contestar de forma realista.
2. Trobo interessants molts dels comentaris expressats en... Llegir més aquest diari amb sinceritat, i comparteixo el lament que desaparegui l’edició de Regio7-Anoia.
3. M’entristeix, perquè sempre els he apreciat a tots, que els periodistes que hi han escrit ara aprofitin per treure la ”roba bruta” del poc que han cobrat i el molt que han fet. I que no es recordin de les pràctiques (privilegiades?) que molts han pogut exercir en aquest mitjà -per algú esbiaxat, però no sectari- que salvà el Diari d’Igualada de la fallida econòmica,
4. Regio7 no és una ONG com comenta algú. Ni ara ni abans. Manresa té un sol diari i diverses comarques comercialment pendents del Bages. L’Anoia està sola, l’Anoia té una forta competència de premsa escrita, i tota la premsa local darrerament s’ha recentit d’uns sous fora de mercat que ofereixen els mitjans públics locals de comunicació.
5. Per què ara llencem totes les culpes a la gent de Regió7? Per què no fem una reflexió serena del què hem fallat uns i altres? Els de Regió7-Manresa, els que hi han treballat a Igualada al llarg de 13 anys, els que ho varem recolçar moralment i amb diners, els que podien haver fet suggeriments, haver escrit o haver-se subscrit, els que no han aprofitat aquests 3 anys darrers proposant un projecte empresarial sòlid per evitar la mort prevista. Per què no mirem en què hem fallat NOSALTRES els igualadins o els anoiencs?
6. No en treiem res desqualificant Manresa i els manresans. Demostra pobresa d’arguments i potser un tancament per part nostre. Que no ens volem adonar que hem de conviure, relacionar-nos i competir amb els nostres veïns, aquí i a tot arreu? Ara és Regió7, vindrà el tema de l’aeroport, i en vindran d’altres no en dubtem.
7. Certament, jo també lamento la tancada de l’edició de l’Anoia. La premsa local -recentment enriquida i rejovenida amb l’Anoiadiari.cat- quedarà coixa. Però potser hem de pensar que en el futur tindrem premsa local, premsa comarcal, premsa intercomarcal i premsa nacional.
8. Demà (un demà que no arriba) tindrem una carretera -i, esperem, un transport públic decent i freqüent- que ens posarà en 20 minuts al cor de Manresa (i els manresans a les outlets d’Igualada!). Qui sap si perdrem un diari local -que també serveix per mirar-nos el melic- i en guanyarem un d’intercomarcal! Tot i que la situació de monopoli de Regió7 em preocupa: fa dormir en els lleurers i dificulta la diversitat informativa.
Els temps canvien, rebrotaran noves iniciatives. Però això també depèn de NOSALTRES. No en dubtem.

A mi el senyor Marcè em recorda ma mare quan intentava que em prengués el xarop de la tos.

Perdre l’edició del Regió7 a Igualada és una autèntica llàstima, però no hem d’oblidar que... Llegir més l’editora no és una ONG, sinó una empresa privada que mira de maximitzar els seus beneficis i, per tant, de retallar despeses d’on sigui. Per tant, si Regió7 abandona l’edició de l’Anoia és perquè no hi fa calés, no perquè en una abrupta erupció incontrolada de generositat hagi decidit que es puguir llegir el senyor Jordi Aymamí al Parlament.

Abans de fer segons quines declaracions, el senyor Marcè hauria de repassar quins subscriptors té R7-Anoia, especialment i precisament entre les institucions públiques: segurament s’enduria alguna sorpresa. A més, el senyor Marcè podria considerar les remotíssimes possibilitats que el senyor Aymamí no sigui del tot innocent davant del complicat món dels contactes polítics i que no sigui totalment aliè a l’eclosió de les noves tecnologies, sense tenir altres maneres d’arribar als diputats del Parlament que no fent declaracions al Regió7.

D’altra banda, els que vam ”aixecar” el diari (si el Regió7 ha estat realment dret alguna vegada a Igualada) som els que hi vam participar d’una manera o d’una altra des del primer dia, amb sous miserables -els que en algun moment vam tenir la sort de percebre’n- per un munt i un munt d’hores al dia. Ce Trencada va arribar bastant després del 95, per bé que és veritat que alguns dels seus responsables hi eren també des d’aquest primer dia. El Xavier Ribera i el Pep Elias, que són dos dels millors periodistes que ha donat Igualada, van fer una molt bona feina, tant des del principi, amb els que arribàvem amb 18-19 anys frescos i sense experiència prèvia, com durant tot el temps que van estar al capdavant de l’edició, fins que els van fer fora o els van convidar a sortir-ne (ni idea del que va poder ser). Però, com deia, hi ha un munt de gent que hi vam intervenir des del primer moment i és molt injust oblidar-se d’ells: l’Olga Solé, la Mireia Rubio, la Conxi Garrido, el Josep Alert, el mateix Albert Rossell, el malaguanyat Josep Maria Grané i tants d’altres que m’oblido hi vam deixar moltíssimes ganes, moltíssima il·lusió i, en algun cas, fins i tot part de la salut perquè Igualada i l’Anoia disposessin d’un mitjà de comunicació objectiu, plural i independent m’atreviria a dir que per primer cop en la seva història. Certament, si l’han acabat convertint en el Patufet es pot ben dir que no ha estat culpa nostra.

Jo fa molt temps que m’he apartat d’aquest món i, per tant, ja hi ha moltes coses que se m’escapen i que fins i tot me la porten sincerament fluixa, però m’ha semblat important fer aquest parell d’apunts. Primer, perquè no m’agrada que em prenguin pel pito del sereno i, després, perquè és de justícia.

""""Des del canvi de direcció a Manresa i la sortida de Ce Trencada a Igualada, el producte ha anat de cap a caiguda perquè Manresa no ha invertit ni cuidat el... Llegir més personal d’Igualada, que ha fet el que ha pogut i més. Per la direcció manresana era més fàcil retallar en plantilla, cirteri i vagatge i apostar per un periodisme fàcil, groc, ratllant la falta d’ètica, sobredimensionant les notícies més sensacionalistes i carregant contra qui mana amb raó o sense"""" O sigui, que tot va ser plegar segons qui i tot va ser una merda. Això és modèstia. Quan dedicaven una pàgina a una sardinada era collonut, llavors no molestaven a ningú dels que ara et paguen. T’ha encarregat el missatge l’alcalde? O ho ha fet el seu sicari, aquell de Quim abans deieu pestes tots els de la canya esquerdada? Si us haguessin sentit els que ara els llepeu el cul!!! Els de Manresa han deixat l’edició d’igualada deixada de la mà de déu, i així els ha anat, però els qui hi han passat saben molt bé el pa que hi donaven i qui pencava i qui s’enduia la pasta per anar a fer petar la xerradeta des del despatx. si algú no pot posar-se medalles són ctrencada i les seves nòvies.

Com l’Albert i en Lluiset penso que és una llàstima que la ciutat perdi un mitjà de comunicació. Però, a més, sento una barreja de tristesa i emprenyamenta perquè som molts els periodistes... Llegir més d’aquesta ciutat que hi vam dedicar molts esforços en els anys que hi vam treballar. Penso que en temps de Ce Trencada vam fer una bona feina tot i que des de Manresa mai s’havia posat fàcil. Si en aquella època es feia un bon producte era per la dedicació tant dels socis de Ce Trencada com del personal de redacció, que no hi escatimava ganes ni hores. Una dedicació que mai es va compensar ni agrair des de Manresa i bona prova és el que ha passat. Des del canvi de direcció a Manresa i la sortida de Ce Trencada a Igualada, el producte ha anat de cap a caiguda perquè Manresa no ha invertit ni cuidat el personal d’Igualada, que ha fet el que ha pogut i més. Per la direcció manresana era més fàcil retallar en plantilla, cirteri i vagatge i apostar per un periodisme fàcil, groc, ratllant la falta d’ètica, sobredimensionant les notícies més sensacionalistes i carregant contra qui mana amb raó o sense. Doncs, en aquest sentit, me n’alegro molt que no els hagi funcionat, diu tan poc a favor d’ells com molt a favor dels lectors. Però m’enstristeix i m’emprenya que s’hagin carregat un diari que em sentia una mica meu perquè me’l vaig estimar.

Totalment d’acord amb els comentaris de l’Albert Rosell. Regió7 pot funcionar -que ho dubto- a les comarques del Bages i adjacents, però l’edició d’Igualada els feia nosa. Tothom sap que... Llegir més l’edició de l’Anoia era la germaneta pobre d’aquest grup i que només van apostar de veritat al principi -en comptes de començar amb un projecte assenyat van començar ”a lo grande” i així els hi ha anat-.
D’altra banda, gent que coneix com funcionava aquella casa només me’n parlen pestes de la gent de Manresa i del seu menyspreu constant per la feina que feien els igualadins. Una bona prova d’això va ser la destitució fulminant de la gent pencaire de Ce Trencada o de bons periodistes que havien aixecat el diari com el Manel Buron. Senyors de Regió7, no cal que es preocupin per fer una pàgina diària sobre l’Anoia, jo almenys no els penso llegir. Ah, i el meu màxim recolzament als periodistes que heu fotut fora amb aquesta decisió, que a Igualada tot s’acaba sabent. No doneu lliçons en temps de crisi, perquè vosaltres també envieu gent a l’atur amb les vostres incoherències. A Manresa i els manresans, jo almenys, ni aigua.

Alguns apunts més en relació a aquesta entrevista i els seus comentaris:

1-) Si fins ara la segona edició del Regió7 (l’edició amb seu a Igualada) no arribava a les ràdios nacionals, al... Llegir més Parlament, etc. era perquè als senyors de Manresa no els donava la gana. No fotem! Costa la mateixa feina enviar un diari que enviar-ne dos (i que així arribin les dues edicions a tot arreu). Suposo que incloure l’edició d’Igualada fa nosa i resta protagonisme als temes que als dirigents manresans realment els interessen.

L’edició anoienca de Regió7 ha anat perdent lectors i publicitat en la mesura que Manresa deixava d’apostar en aquest projecte (podem discutir què va ser abans, l’ou o la gallina, si voleu...) Deixar la comarca sense un diari propi i incorporar els continguts de l’Anoia a l’altra edició és un pas enrera més, el definitiu. Amb tota seguretat, els anoiencs respondran com fins ara: lleigint el Regió7 cada vegada menys i deixant-lo tocat i enfonsat, aquí. I repeteixo: és una llàstima perdre pluralitat informativa.

2-) El director de Regió7 no deu saber que la vegueria del Penedès no té cap mena de suport a l’Anoia (o molt poc), llevat de l’àrea de l’Alta Anoia, amb la qual sí que efectivament hi ha un vincle real.

3-) En l’època del govern de Susanna, el regidor Quim Romero era efectivament un cap de turc, volgudament maltractat per Regió7. L’única vegada que vaig tenir la possibilitat d’entrevistar-lo (era per a un reportatge d’urbanisme que havia de presentar per a l’assignatura de Periodisme Local i parlàvem del Pla Estratègic (del qual per cert, mai se’n va tornar a saber res)) em va semblar que era un tipus sensat i amb idees clares (i sovint brillants). En altres paraules, la imatge que em va donar estava força allunyada de la que projectava el diari.

La meva opinió personal és que Romero es va passar de voltes en algunes ocasions (no sé si recordeu aquell refresc igualadí), però en moltes d’altres no se li ha fet prou justícia. European Balloon Festival és obra d’ell i encara dura. També trobo a faltar els colors corporatius d’Igualada (eren blau, magenta i taronja?). I el que més trobo a faltar és que algú es preocupi de veritat per la projecció exterior d’Igualada, que prou falta ens fa.

4-) Lamento haver-me enrotllat tant.

Vull agrair a Anoia Diari la trucada que em va fer per a contrastar si era jo realment qui havia enviat el anterior comentari meu. Van haver de fer una recerca per a contactar amb mi que agraeixo.... Llegir més Una bona mostra de seriositat i bona professionalitat.

Apart d’aprofitar per a donar les gràcies a Anoia Diari, també m’agradaria exposar la meva preocupació per la desaparició de la capçalera ”Diari d’Igualada”.

No se si a nivell de carrer o, fins i tot, a nivell d’àmbits culturals o periodístics igualadins, es considera com una pèrdua important per a la nostra ciutat. Per a mi, si.

No vull entrar a debatre la dualitat empresa - servei públic que representa un mitjà de comunicació o la consideració de be cultural que pot tenir un diari lligat a una ciutat. Simplement, crec que és una pèrdua qualitativa molt important per Igualada.

I, aprofitant l’avinentesa, per que no iniciar un moviment per a recuperar ”Diari d’Igualada” liderat per vosaltres, Anoia Diari?

Desconec si ja s’ha plantejat això o si hi ha algun moviment en aquest sentit en altres àmbits. Si us decidiu, compteu amb el meu recolzament (en tot allò que estigui al meu abast).

El primer que puc dir és que la desaparició de la segona edició de Regió7 és una mala notícia, atès que és un pas enrera en la pluralitat informativa a la nostra comarca. Hi haurà menys... Llegir més pluralitat informativa perquè el diari (on els pocs continguts referents a l’Anoia aniran acompanyats dels de l’altres comarques amb les quals hi tenim poc a veure: Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès...) dedicarà menys espai a l’Anoia i encara s’hi vendrà menys. I més tenint en compte la desaparició del Diari d’Igualada. Tal com diu Marc Marcè, ”el temps ho dirà”.

D’altra banda, i pel que conec del temps en què vaig estar involucrat en el diari, al llarg d’aquests 14 anys s’han fet moltes coses malament. Recordo que, als inicis, la segona edició de Regió7 era tot un diari amb cara i ulls i amb ambició (abastava les comarques de l’Anoia, la Segarra i el Baix Llobregat Nord). He anat veient com el rotatiu perdia gas i m’ha fet molta llàstima, en els darrers temps, veure’l com un simple embolcall d’El Punt (capçalera aquesta que em mereix tots els respectes).

El diari ha anat perdent qualitat al llarg dels anys (llevat de l’època de Ce Trencada, en la qual es va fer molt bona feina), cosa que ja es veia venir fa 13 anys, quan es va produir la primera tisorada. Si s’apostava per solucionar els problemes econòmics en detriment de la qualitat, jo ja li vaig dir el 1996 al llavors director, Gonçal Mazcuñán, que la millor opció era fer una única edició (i que els continguts de l’Anoia i el Baix Llobregat Nord passessin a l’edició de Manresa. Les pàgines de la Segarra ja havien desaparegut), encara que tinguessim poques coses en comú amb la resta de comarques. Em va respondre que era inviable. Fa 13 anys jo també podia haver dit ”el temps ho dirà”.

El dia 11 de març de 1995 apareixia Regió 7 a Igualada. En un dels primers exemplars, van publicar la notícia de que jo anava a les llistes de CiU per a les properes municiapls. La redacció... Llegir més d’aquella notícia ja donava pistes de com seria tractat els anys propers.

Les eleccions les vàrem guanyar i vaig estar 4 anys de regidor. Durant tot aquest temps, mai en varen abandonar, sempre els vaig tenir pendents de mi pel que em pogues passar.

Tinc una hemeroteca molt extensa sobre aquests 4 anys i el meu pas per l’Ajuntament. Molts igualadins tenen una imatge meva gràcies a les seves notícies i opinions.

Per a mi han estat 14 anys d’exemple de periodisme. Vull dir, que es pot posar com a exemple de les relacions premsa - partits - polítics i treure’n bones conclusions.

Salut!

Se’n podria parlar moooolt, de Ce Trencada! No ho tinc tant clar, q haguéssin aixecat aquest diari... Si el Diari d’Igualada, com a bisetmanari, ja funcionava, no sé a què va treure cap això... Llegir més de fer un diari, diari... Ara hi hem perdut bous i esquelles...

Era la crònica d’una mort anunciada des que els mandamases van fulminar la gent de Ce Trencada que havien aixecat aquest diari. Aquests manresans mai podran fer de bo a Igualada, perquè la gent... Llegir més d’aquí no se’ls estima. Són tancats, com els igualadins més recalcitrants, i realment només es miren l’Anoia com una comarca que els destorba. És una llàstima perquè Regió7 va venir a l’Anoia amb un projecte ambiciós i ha sortit amb la cua entre les cames i amb un majúscul ridícul. Ereu coneguts arreu pels sous escandalosament patètics que pagàveu als col·laboradors i al vostre personal, i també pel fet que us durava menys el personal que a cap empresa de la zona. També això us ha retratat.
Ara els manresans es carreguen el Diari d’Igualada. I a sobre tenen la barra de dir que inclouran la nostra comarca en una ”macroedició” a cinc o sis comarques. A mí Regio7 em sobra, perquè el periodisme que fan és molt pobre i el pitjor, marcadament anti-igualadí. Heu perdut la ”guerra” periodística i, el que és més greu, el respecte de la gent que un dia us va voler llegir.