"Ara tenim l’oportunitat de crear aquell país nou que volem"

Hi haurà consulta el 9N?

Hi haurà consulta. Votarem. I guanyarem. Sí, sí i sí. N’estic convençuda

Hi ha un "pla B" si no es pot fer la consulta?

L’Assemblea té bàsicament quatre escenaris traçats però nosaltres estem pel primer, que hi hagi consulta, perquè pensem que és el millor escenari i com que encara no està tancat ara mateix només treballem en aquest escenari. La consulta està convocada, per tant no hi ha res que ens faci pensar que no hi hagi consulta.

Estàs molt convençuda que es farà la consulta... i que guanyarà el Sí-Sí. Però, i si es perd, com ha passat al Quebec o a Escòcia?

Són escenaris diferents. Nosaltres pensem que hi haurà consulta perquè no pot ser de cap altra manera, malgrat que Espanya es tapi les orelles. Té el suport de dos milions de persones que van sortir al carrer, el suport de 920 alcaldes, el suport de deu mil entitats que estan a favor del dret a decidir, i té el suport del 80% del Parlament. Per tant, què indica que no hi hagi d’haver consulta? A altres països com és el cas d’Escòcia, que és el més recent, ho va promoure un partit polític, aquí som la societat que estem empenyent. Estic segura que hi haurà consulta perquè tots els drets internacionals defensen que hi ha d’haver consulta, que és un dret inalienable dels pobles. No pot ser de cap altra manera. Un dia o altre Espanya ha d’obrir els ulls. I penso que si la fem, guanyarem.

Espanya pot "obrir els ulls" abans del 9N?

Aquest discurs del “NO”, aquest discurs de la por, no s’aguanta per enlloc, perquè la Constitució espanyola –ells que s’hi agafen tant- recull la consulta. I, per tant, és legal. Les lleis catalanes i espanyoles ho contemplen i el dret internacional també. Per tant, insisteixo, hi ha d’haver consulta.

Que ens trobem en aquest punt, és degut al fet que és la societat qui empeny?

En aquest moment, més que mai, és la societat la que està empenyent i són els partits que es veuen obligats a prendre decisions que potser inicialment no voldrien prendre, o bé per convenciment o bé per por. Si anem a l’Onze de Setembre de l’any passat, dos dies abans, els missatges del President eren uns, un dia abans uns altres i l’endemà de l’Onze el missatge va ser totalment diferent. La societat estem empenyent i els polítics ho tenen molt clar. Es va a anar a unes eleccions anticipades i es va repartir el poder i el que estem demanant és que vagin units i que anem per la consulta. Els polítics estan fent el que el poble els estem demanant.

En pocs dies estem vivint, apassionadament, una sèrie de fets, a un ritme frenètic. Només queda pràcticament un mes per al 9N. Què pot passar les properes setmanes?

Que ens hem de creure que estem en campanya. Si la societat creiem que estem en campanya i lluitem per fer possible aquesta campanya, tindrem campanya, farem consulta i la guanyarem. Si nosaltres mateixos ens creiem suspesos o no donem la força que necessita la campanya, llavors perdrem força.

Això vol dir "desobediència" a les lleis espanyoles

Vol dir obediència a les lleis catalanes i als decrets internacionals. Vol dir obediència a les lleis que contemplen els processos.

Els organismes internacionals, els estats, com veuen el procés català?

Si ens remetem a la història, sempre que hi ha hagut processos d’independència d’una nació respecte a una altra, i els altres països han estat amatents però no s’hi ha pronunciat, mai. En canvi, l’endemà, han fet els llaços, han anat a buscar les complicitats. Ara, amb Catalunya, el món està fent el que ha fet històricament. Els mitjans internacionals en parlen, els dirigents mundials estan al cas del procés que estem vivint aquí. Es manifesten poc, perquè deuen lleialtat a qui mana, però estic convençuda que arribarà el dia que s'hauran de manifestar i aquest dia serà l’endemà de...

Què ha passat a Catalunya en aquests darrers anys que hagi motivat aquest creixement explosiu de l'independentisme?

La gent s’ha sentit massa menystinguda i en el moment que et fereixen la dignitat t’has de defensar. Mentre la gent podia anar fent, doncs, anaven fent. Sí que la gent veia tot el tema de l’espoli fiscal, l’”Espanya ens roba”, però anaven fent, i érem uns quants que anàvem lluitant davant això, però no amb tanta força com ara. En el moment que la gent veu que les infraestructures de Catalunya són molt diferents que les infraestructures d’Espanya, que les lleis que fan ens danyen... Quan la gent ha vist ferida la seva dignitat, contínuament i descaradament, ha sortit al carrer. Provoca rebuig. Has de dir prou!

El govern espanyol, el nacionalisme espanyol, és la millor "fàbrica" d'independentistes?

Només van amb el “No, No”. I... per què “NO”? Espanya no ens ofereix res. Catalunya, en la veu del President, en la veu de les entitats, demana unes millores, en sanitat, en educació, en infraestructures, etc., i sempre rep un “NO” com a resposta. I, des de fa uns anys enrere cap aquí, cada vegada hi ha hagut molts “NO”. Fa quatre dies van aprovar els pressupostos estatals i com si fos una riota, ens han donat molts menys diners que l’any passat. Això en el pressupost, després a veure què ens donen... O la història de l’Estatut, que ens el van fer retallar, i retallar, i retallar... que pocs mesos després estava calcat a Andalusia i a ells el van donar i a nosaltres no. El no oferir-nos res és la seva pitjor arma.

L'independentisme ja no és "de barretina", de gent de "la ceba". S'hi ha sumat molta gent castellanoparlant, gent provinent de regions espanyoles. Això és molt important i enriquisor per al procés. Com ho valores?

Aquella gent que en un moment van haver de deixar la seva casa, la seva família, la seva gent, tot, per venir a Catalunya, com un símbol de prosperitat i ens van ajudar a fer avançar Catalunya, perquè se la van fer seva, com un més, ara s’estan adonant que si no lluiten tornaran a perdre tot allò que han aconseguit. Entenc que es puguin sentir espanyols i també catalans o potser només catalans, però lluiten pels seus fills i néts que són catalans.

Com s'ha desplegat l'Assemblea a l'Anoia?

A l’Anoia tenim nuclis organitzats als 33 municipis. Això és molt important. L’Assemblea ha sigut capaç de trobar gent a totes les poblacions, on hi ha una activitat continuada. Hi ha municipis on els resultats són difícils, digues Montbui, digues Vilanova, però la setmana passada hi vam fer concentracions davant els ajuntaments i érem un gruix molt important de gent. I gent molt diversa. Estem mobilitzats. Estem conscienciats i estem treballant.

Les enquestes donen guanyador al Sí-Sí, però encara hi ha molts indecisos. Què els hi diries?

Hi ha gent indecisa i hi ha gent que ni tan sols s’ho planteja. Els indecisos tenen dret a prendre la decisió que vulguin. Els diria que vagin a votar i que votin allò que el cor i el cap els digui. Són gent que s’ho està mirant i prendran una decisió o altra. Ara, el que més em preocupa és aquest gruix de gent que està girant l’esquena al procés i que creu que això no va per a ells. Aquests els diria que escoltin, a un costat i a l’altre. I que es mirin a ells mateixos, i que mirin com estan, com estaven i com volen estar.

La gent, a un mes de la consulta està prou informada dels pros i contres d'un futur estat català?

La gent que ha volgut informació l’ha rebuda de sobres. S’han fet molts actes, s’han editat llibres, els mitjans no parlen de res més... Qui vol estar informat té molts recursos a l’abast.

Per què hem d'anar a votar Sí-Sí?

Catalunya ha de ser un estat independent perquè fa 300 anys que no en som i tenim dret a restituir, a recuperar la nostra història. Perquè ja ho érem, no estem inventat res, ja érem un estat independent fins que per la força de les armes se’ns van menjar. I, d’altra banda, que la gent miri la realitat, que mirin al seu voltant, que mirin altres països que prosperen, i que mirin com estan i com podrien estar. Ara tenim l’oportunitat de crear aquell país nou que volem. Per alliberar-nos de totes aquelles crosses que anem arrossegant i que nosaltres no podem canviar, perquè no tenim la capacitat de prendre aquestes decisions, hem de crear un país nou. Que no el començarem de zero. Jo sóc mestra. Tinc una llosa al damunt que es diu LOMCE i tinc la LEC, que és la llei catalana. I no puc aplicar la llei catalana perquè hi ha l’espanyola per sobre que mana. I quan anem al sistema judicial, les lleis catalanes estan supeditades a les lleis estatals. Mai podem prendre decisions que ens afavoreixin. I si hem d’esperar que un altre les prengui per nosaltres, si aquest reparteix, evidentment repartirà cap a ell i no cap a nosaltres.

Espanya podria ser un bon veí, quan Catalunya sigui un estat independent. Però amb el tracte que ens està donant, està fent punts per a tenir en un futur unes relacions conflictives?

Tots plegats no hem de ser rancorosos ni mirar enrere. Hem de ser uns bons veïns. A nosaltres potser ens interessa ser bons veïns per llaços comercials, familiars... En canvi a Espanya els interessa moltíssim ser un bon veí de Catalunya perquè, si vol estar connectada amb Europa, ha de passar per Catalunya. No podem mantenir aquest enfrontament per a tota la vida.

Aquests dies s'està fent, porta a porta, una "Gigaenquesta" per conèixer quin país vol la gent. Com serà aquest nou país? Com es construirà?

Entre altres coses, escoltant a la gent. Aquest nou país serà com tots nosaltres volem que sigui. Hi haurà una gent que voldrà liderar aquest nou país. I aquesta gent no podran ser només els polítics. A Catalunya hem demostrat que no només ens manen els polítics sinó que la societat civil també hi tenim molt a dir. El 10N no serem independents. A partir del 10N el resultat d’una gran enquesta, perquè la consulta no deixa de ser una gran enquesta- dirà que la majoria de gent vol construir un país nou. A partir del 10N s’haurà d’escoltar a la gent i començar a construir allò que voldrem. Els polítics que es posi al capdavant hauran d’anar recollint aquesta manera de fer.

Això suposa un canvi en la manera de fer i d'entendre la política?

Vull pensar que sí. Ara estem demostrant que els polítics estan fent allò que els estem demanant. Jo sóc molt jove i no sé si això havia passat mai abans. Jo no he vist mai que ens facin massa cas: ens han deixat anar a votar cada quatre anys i després han fet el que han volgut. Si el President Mas el dia dotze de setembre de l’any passat va prendre unes decisions, és perquè nosaltres el vam empènyer a fer-ho; si divendres hi havia sis partits polítics agafats de la mà és perquè la societat no els perdonaria que no ho fessin així. I el 9N hi ha d’haver consulta perquè no poden fer res més. Els polítics han d’escoltar al poble, prendre’n moltes notes i de cara a construir aquest nou país hauran d’escoltar a la gent. De fet, totes aquestes noves forces d’esquerra ja van recollint aquesta manera de fer política. Ho hem de fer així.

Estem vivint un moment històric. En som els protagonistes?

Tots plegats som protagonistes, de primer ordre, d’aquest procés que la història ens ha convidat a viure. Si nosaltres ens creiem que hi haurà consulta el 9N, nosaltres ens hem de creure que avui estem en campanya. Per tant, tots plegats hem de fer el possible perquè aquesta campanya sigui favorable a la resposta que esperem. Cadascú que esperi la que vulgui, jo espero un sí rotund. Aquí convido a aquells que pensen que no, que també tinguin la possibilitat d’expressar-se.

Toni Cortès Minguet