Armand Monleón: "El Dakar és cada cop més qüestió de velocitat i no d'orientar-se, però manté la mística"

Estava sent un Dakar molt bo aquest. Quines sensacions tenia abans de l'avaria?

És el Dakar més ben plantejat dels que hem competit. Anàvem una mica justos de ritme amb la moto, que ens va arribar tard, i vaig fer servir les primeres etapes per adaptar-me i agafar velocitat i confiança. La idea era a la segona setmana posicionar-me. Anava 12è quan la moto se'm va trencar, però estava amb opcions d'estar al 'top ten'. I això, competint contra equips oficials, és molt meritori.

Ara mateix, ja és part de l'elit, encara que no estigués en un equip oficial. Com es reflecteix això?

Ve, crec que era l'únic pilot d'un equip privat -no oficial- que tenia un "número prioritari". 

Què significa això?

Que parteixes amb unes quantes restriccions, per exemple, et segellen el motor. En canvi, tens avantatges, si ho fas malament en una etapa per una avaria, et recol·loquen altre cop en el top 20 o top 30. Ser dins els pilots "prioritaris" és un reconeixement, no una medalla, però sí una prova que l'organització et veu com un pilot competitiu.

La moto li va arribar tard. Com es fa l'adaptació en aquestes circumstàncies?

Enguany, les produccions de les motos es van retardar. KTM va fer un canvi de model, el fa cada quatre o cinc anys, i això fa que surti tard de la fàbrica. No la vam poder provar prou a Europa. El material es carrega el novembre i ja s'envia cap al Perú. Vam tenir poc marge de temps per tastar les motos. I és clar, hi ha coses que s'han de millorar.

Com es planteja la temporada ara?

La següent cita és a la Xina, d'on ve el meu espònsor principal. Hi ha la Baja Aragón, que podré fer amb moto de ral·li, la que després anirà al Dakar 2020.

Per tant, el Taklimakan Rally de Xina el correrà amb una motocicleta diferent?

L'equip té una estructura a Xina per competir allà, amb una motocicleta allà; pel Dakar, l'estructura de l'equip és a Igualada. 

Per tant, ha guanyat les edicions del Rally Taklimakan amb una motocicleta que tot just li acabaven de donar el seu equip xinès?

(somriu) És així. Al final, són motos estàndard, i si coneixes bé la moto que tens aquí, no varia gairebé la que et trobaràs allà. Un cop hem arribat al lloc de la competició, ja sabem com volem la moto i fem els 'settings' per adaptar-la a l'estil de conducció. El pilot s'ha d'adaptar a la moto, és el que fem sempre.

No sabem on es farà el Dakar de l'any vinent. L'opció d'Àfrica fa temps que està descartada, fa més de deu anys que no es fa al desert africà. Què us arriba de com era competir allà? Li hagués agradat?

M'he criat amb el Marc Coma i el Jordi Viladoms, que m'han educat com a persona i pilot. Les seves metodologies de treball és les que es portaven aleshores, amb més importància per a la navegació. Ara hi segueix havent navegació, però es dóna molta més importància a la velocitat.

I en el cas de la pròxima cita, el Taklimakan?

La navegació és important allà. T'has de saber orientar. La majoria d'etapes enceto el 'roadbook' jo. Quan tu obres la pista i no hi ha cap marca de roda és un esport molt diferent. El ritme és important, però com que obrim les traces té molta importància orientar-se. No vull dir que al Dakar no hi hagi la necessitat d'orientar-se, però ja està molt més trillat, diguem.

Què és el que manté la mística del Dakar, doncs?

És el prestigi. Tothom el coneix, és una prova amb molts anys, i la veritat és que segueix sent la meca de l'esport 'off road'. Tots els que hem competit en enduro volem estar al Dakar. I és un mes de l'any -el gener- que només hi ha això, és a tots els mitjans de comunicació. 

Aquest 2019 era només Perú. Es feia feixuc un sol escenari, en terrenys molt similars?

Feia la sensació que sempre competíem al mateix lloc, que es repetia el panorama. Tres bivacs de pujada, un descans, i de baixada els tres mateixos. Feia l'efecte que no ens movíem d'ambient. 

El fet que hi hagi molts pilots, alguns amateurs, provoca que hi hagi més accidents?

Succeeix més amb els pilots d'elit. Per als que competeixen a la general, perdre cinc segons en un avançament, ja és preocupant. Perquè es van sumant petites pèrdues i al final del dia marca la diferència. Hi ha molts accidents per part de pilots d'elit, sí, doncs s'hi juguen el podi. Però bé, no té cap excusa ni justificació que s'atropelli a gent del públic quan es pot divisar des de lluny que hi són. És un error de percepció? Bé, no té cap justificació, crec.

Les altres competicions de motor, com la Fòrmula1 o Moto GP, la competitivitat entre els pilots és molt agressiva i hi ha una manca de companyonia visible. Al Dakar hi ha més solidaritat?

Doncs està canviant. El fet que ara depengui més de la rapidesa, el fet que sigui a l'sprint i el que dèiem que hi puguin haver petites pèrdues de temps, fa que la competitivitat es faci més extrema. Es promou que les sortides siguin en línia i no escalades cada tres minuts, que és el que s'havia fet sempre. Amb motos que arrenquen a la vegada i van a l'esprint, una topada a 150 quilòmetres per hora, moto amb moto, al bell mig del desert... les conseqüències ens les podem imaginar. És un joc que té molts més riscos que sortir d'un en un. 

La llei no escrita que quan un pilot cau, el primer que arriba l'ha d'assistir, i quan n'arriba un altre relleva al que anava primer... se segueix respectant?

Això sí. Sí. Quan un pilot te'l trobes a terra, entens que s'ha fet mal. La competitivitat puja, però no prou com per deixar algú a terra.

Quins ensenyaments s'emporta d'aquest Dakar?

No em vull tirar floretes, però hem estat molt bons en adaptar-nos al ritme d'etapa. És a dir, hem après coses, a mantenir la calma, moltes vegades vèiem pilots de tipus motocross que anàvem molt ràpid i no m'he deixat emportar pel seu ritme. I molts d'aquests pilots que anaven massa ràpid han caigut... amb conseqüències greus. No et pots obsessionar amb el ritme dels altres o pots quedar perjudicat.

L'any que ve serà només Perú? Es parla d'altres llocs.

El país és molt gran i té bons terrenys pel raid, però no prou com per acollir el Dakar. Aquest 2019 es va fer amb un escenari acotat i se n'han sortit bé, però no crec que es pugui repetir. Caldran països nous. 

Tot l'any el veieu com una preparació per al Dakar. Quan té vacances?

Són "vacances", entre cometes. Hi ha dos cicles a l'any, fins al Taklimakan, al juny, i després ja mirant cap a la nova edició del Dakar. Descansem uns deu dies en tornar del ral·li Dakar i uns dies després de tornar de la Xina. Hi ha setmanes de l'any amb entrenaments de manteniment, més 'light'. De repòs total fem pocs dies, amb molts dies de recuperació activa, en crossfit, bicicleta o moto.

Com s'adapta l'entorn familiar i els amics a tenir vacances a finals de gener i a finals de juny?

Les faig amb la família. I en el dia a dia estic rodejat dels meus companys d'entrenament. Quan tinc les vacances em centro en la família. 

Quins són els llocs d'entrenament?

Al CAR de Sant Cugat faig la preparació en psicologia i nutrició, a Igualada al Crossfit. Per entrenar-me, amb el Dakar a Aragó, als Monegros; durant la temporada, a Castellolí, més a la vora.

L'equip Klicen és xinès. Com porta l'idioma?

Bé (riu). Sé algunes coses en xinès, però l'idioma que es fa servir més allà al Dakar és l'anglès. 

Amb quins pilots es fa més, en el dia a dia del raid?

La relació és amb els que coincideixes més al lloc de sortida, aquest any per exemple els que estaven en els llocs del 8 al 16. Durant l'any ens hem entrenat amb el Marc Solà o la Laia Sanz, que ens tornem a trobar allà, a la mateixa zona. Hi acabes tenint molta relació, clar, són bons companys.

Hi ha opcions de passar a formar part de l'equip oficial de KTM? Li agradaria?

Si digués que no, mentiria. Hi ha moltes coses que calen: treballar molt dur, bons resultats i depèn del país d'on ets... si al país d'on ets venen moltes motos. Les coses clares: si ets un 'Messi' de les motos, et fitxaran, però compta l'actitud i la qualitat, i si ets interessant a nivell de màrqueting. Ser en una estructura oficial és un somni. És un negoci. A l'asfalt, en moto GP, hi ha promotors que tenen molt interès que els seus pilots prosperin.

Es tornarà a córrer el Dakar a Àfrica? Li agradaria ser-hi?

M'encantaria, però no ho crec que es pugui tornar a fer. És opinió personal, dubto que Àfrica pugui arribar a pagar el mateix que altres llocs. Els països on passen poden pagar uns diners que els africans no tenen.