TORNAR
PUBLICITAT

Arnau Tordera: “Les cançons són cultura, són història i són petjada de la humanitat i cal fer-les sonar i que no s’apaguin”

Parlem amb el cantant d’Obeses

cultura
Dimecres, 21 agost 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

L’Arnau Tordera és el cantant, guitarrista i compositor d’Obeses, un grup de pop-rock català que va néixer l’any 2010 i que compta amb tres integrants més; el Maiol Montané, el Jaume Coll Mariné i l’Arnau Burdó. El grup ja va trepitjar les terres igualadines fa uns anys per presentar el seu tercer disc i tornen el 23 d’agost per presentar el cinquè.

MARIA MOIX

Qui és l’Arnau Tordera?

L’Arnau Tordera sobretot és un artista, en termes genèrics m’agrada definir-me com artista perquè això engloba moltes coses, que concretament han vehiculat la seva via artística cap al vessant musical, i en aquest sentit ara mateix és cantant, guitarrista i compositor de la banda Obeses amb la qual està presentant el seu cinquè disc. A banda d’això també faig altres coses musicals però aquest és el projecte principal que vertebra la meva projecció artística.

Tothom pot ser artista?

Segurament sí, al final estem parlant de disciplines que tenen les seves lleis i els seus mecanismes, per tant un artista si té la voluntat de ser-ho, treballant-hi podrà esdevenir-ho. També és cert que naixem tots amb unes facultats i amb unes capacitats que ens dirigeixen cap a un àmbit o cap a un altre i això de certa manera determina el nostre destí però no té per què ser obligatòriament així, jo crec que si algú té la voluntat de ser artista en el sentit de crear art i exposar-lo doncs amb esforç pot aconseguir-ho.

Quina creus que és doncs a funció més important d’un artista sobre l’escenari?

En aquest cas, jo dic que em dedico a fer cançons o a escriure música perquè el què vull aconseguir amb aquestes peces musicals és que la seva existència a la nostra vida, a la nostra realitat, hagi pogut contribuir a millorar aquesta pròpia existència. És a dir, que després de la vivència d’una d’aquestes cançons la vida de la gent sigui, en allò que pot afectar una cançó,  una mica millor. Aquesta és la voluntat per la qual al final em dedico precisament a això, a intentar fer del món un lloc millor del que és abans que existissin alguna d’aquestes peces, ja sigui des del punt de vista emocional o de la reflexió o del que pot suggerir com a missatge, hi ha moltes possibilitats expressives.

Què necessita Obeses els moments abans de pujar a l’escenari? Teniu alguna mena de ritual?

Sí, és relativament simple però és important. En general, aproximadament una hora abans estem habitualment concentrats per preparar tot el desplegament físic i mental que t’exigeix un concert, perquè estem parlant d’una estona de gran intensitat en la qual has d’estar totalment concentrat. La nostra música és molt complexa d’interpretar i per tant hem d’estar en les millors facultats possibles. El que solem fer habitualment és un petit xarrup de ron cacique, que ve d’una llarga història, i aquest xarrup ens aporta una mica aquesta espurna que sinó no aconseguiríem i llavors fem aquell prototípic d’ajuntar les mans i congeniar-nos per aconseguir que el concert tiri endavant. La veritat és que sempre fem això i si algun dia no ho féssim, faltaria alguna cosa, forma part del nostre ritual.

Pel que fa al procés de creació artística, des d’escriure una cançó fins a gravar-la, com ho porteu?

Fins ara hem parlat de l'àmbit d'execució i això seria l'àmbit creatiu. En aquest sentit la responsabilitat recau sobre mi, jo sóc el compositor d'Obeses i l'ideòleg de les seves peces. La música d'Obeses sempre sol partir d'una idea i el què deia abans de ser artista m'agrada expressar-ho amb aquests termes, és a dir, una idea pot vertebrar-se en qualsevol de les possibles disciplines artístiques. Això en cas que sigui una bona idea artística, no estem parlant d'una idea musical, no fem música instrumental de puresa acústica sinó que són un altre tipus de plantejaments i parteixen d'un sol concepte que d'alguna manera conté tot allò que la peça ha d'aconseguir avocar a l'oient. Per això et deia que ho vehiculem a través de la música, perquè és la disciplina sobre la qual ens hem format, però si fóssim pintors també podríem fer uns quadres d'aquestes idees. I a partir d'aquesta idea germinal el que faig és treballar-hi profundament i intentar trobar la manera més adequada per traslladar la idea d'aquesta vivència que tinc interiorment al món audible i fer-la una cosa palpable o escoltable pel públic majoritari. A partir d'aquí hi ha tot el procés creatiu d'elaboració dels arranjaments i d'assajos amb la banda, m'agrada fer aquesta reflexió sobre com es generen les peces d'Obeses que sempre parteixen d'una idea que podria desenvolupar-se en qualsevol de les disciplines artístiques possibles.

Podries estar fent un cafè un dia, que se t’acudeixi una idea i que al cap d’uns mesos es converteixi en cançó, no?

Sí, exactament. De fet sol ser així, en el meu cas les idees artístiques pocs cops apareixen quan estic treballant directament, és a dir, es diu que la inspiració t’ha de trobar treballant i sí, en certa manera és cert però a vegades l’espurna de la inspiració apareix en el moment més inesperat, almenys en el meu cas.

Un dels vostres àlbums es titula Verdaguer, Ombres i Maduixes, us heu plantejat mai fer un altre àlbum inspirat en un poeta o un escriptor?

En aquest cas haig de dir que tenim la gran sort de comptar amb el Jaume Coll Mariné que és el nostre baixista i que fa dos anys justament va estar premiat amb el premi Ausiàs March de poesia i ara mateix és un dels grans noms de la poesia jove catalana, també vam tenir l’oportunitat de fer un espectacle basat una mica en els seus textos. El contacte i els ponts entre poesia i música són ben suggestius i els hem travessat en més d’una ocasió, per tant diria en aquest sentit, que Obeses no tanca la porta a altres projectes que puguin fer dialogar aquestes dues disciplines.

Com a artista, quins han estat els teus referents musicals per després crear les teves pròpies peces?

Diria sobretot que hi ha dos àmbits principals, l’àmbit propi de la música moderna en el que hi tinc tres grups que són claus i són Led Zeppelin, Deep Purple i Queen, i llavors doncs l’àmbit de la música de tradició acadèmica entre cometes, la música clàssica, i aquí voldria destacar a Ígor Stravinski com un dels que més m’han influenciat, també Maurice Ravel. En general, tot el simfonisme francès de principi del segle XX sobre el qual tinc una predilecció especial.

Parlant d’inspiració amb el passat, com va sorgir el projecte “Les cançons seran sempre nostres”?

El Magí Canyelles, amb qui havia fet alguna coseta feia bastants anys, va tenir la pensada de fer una cosa conjuntament i vam acabar unint el seu món entre cometes que és més del vessant tradicional i el meu que s’emmarca en general dins de l’àmbit de la música moderna. Per tant fer confluir aquests dos mons que estan en general distanciats per qüestions estètiques en un mateix concert. Vam poder-lo presentar a la Fira Mediterrània de Manresa i de fet va guanyar el premi Teresa Rebull i per això vàrem poder tirar-lo endavant i a partir d’aquí hem pogut anar fent concerts de fet aquest dissabte en tenim un, és a dir,  que el projecte ha tingut una solvència important i jo crec que la gent agraeix moltíssim tornar a sentir cançons d’aquestes que a vegades queden una mica en l’oblit i són part de la història, les cançons són cultura, són història i són petjada de la humanitat i cal fer-les sonar i que no s’apaguin.

Heu començat a treballar ja en el nou àlbum?

No, no ho hem iniciat perquè estem immersos plenament amb un nou projecte que estrenem el dia 10 d’agost a Palamós, on farem un concert molt especial amb la Cobla Berga Jove, jo he fet tots els arranjaments i per tant un cop em deslliuri d’aquesta responsabilitat començaré a pensar en el futur disc d’Obeses.

T’has mostrat bastant vocal pel que fa al panorama polític català actual, t’has plantejat mai portar les reivindicacions polítiques a la música? O creus que són dos mons separats l’un de l’altre?

Bé, jo crec que no hi ha res que sigui un món separat d’algun altre, totes les coses formen part d’una existència holística i el sentit de tot plegat s’entén a través del contacte que té cadascun dels elements que formen part de la nostra existència. Personalment sempre he pensat que són més efectives aquelles cançons o aquelles propostes artístiques que per la seva pròpia existència contribueixen d’alguna manera a suggerir o proposar canvis polítics que no pas aquelles que ho fan explícitament i que estan gestades per això. La meva música sempre s’inscriurà més en el terreny d’aquelles peces que en la seva essència d’existir ja estan contribuint a suggerir coses des del punt de vista dels canvis polítics o socials i no tant en la voluntat de comunicar aquest tipus de coses. És una diferència subtil però per mi és molt important, i al final estem parlant de si l’art és una fi o un mitjà, jo crec que l’art és una fi en si mateix i quan ho és, contribueix molt més en canviar la societat que no pas aquell que intenta fer-ho com a mitjà per canviar-la.

D’aquesta forma també es convida més a l’oient a interpretar el missatge de la peça no?

Sí, precisament una de les coses amb les quals jo sempre he intentat incidir i defensar és que el públic és absolutament intel·ligent, culte i capaç d’entendre les coses. Jo el meu públic me’l prenc seriosament i com adult, per tant el què es diu ho deixo a judici seu. En aquest sentit forma part de l‘obra, la culmina i és part inherent d’aquesta existència artística.

Quin missatge tens per tots els igualadins i les igualadines que no coneixen Obeses?

En primer lloc, aprofito el mitjà per fer una salutació a tots els seguidors que ja coneixen Obeses que em consta que a Igualada són bastants, de fet vàrem estar aquí pel Festival Anòlia fa uns quants anys presentant el tercer disc i va ser un concert fantàstic, fa temps que no venim per aquí encara no hem presentat el nou disc.

Jo els diré sobretot que vinguin a descobrir un concert que no els deixarà indiferents, tindran l’oportunitat de viure contrasts musicals molt importants, d’escoltar estils als quals no estan acostumats, tot en un mateix concert, una vivència plena de contrasts, d’emocions, de sensacions diferents. Els garanteixo que tindran una experiència estètica que no han viscut fins al dia d’avui.


1 Comentaris

M

Maria Dolors Sala

Manlleu

21 d'agost 2019.11:12h

Respondre

Obeses, son el grup,que aporta la pat d’ originalitat i creativitat , que ens mancava.
Les seves lletres, plenes de poesia i veritats .La música acurada. Una posada en escena, sòbria i... Llegir més impactant , amb un so i una il.luminació genials, pensat tot al mil.limetre.....et fa gaudir moltissim!!
Crear, cercar nous horitzons, fa crèixer.. i remou consciències.
És el què m’ agrada i necessito.
Gaudiu- los! Son especials!
M.D.Sala

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic