'El meu art i la meva vida són la mateixa cosa'

Pots explicar-nos l'obra 'El fil de Latung La La' ?

L'obra és un conjunt d'impulsos coreogràfics, imatges plàstiques en moviment que no formen part de cap història ni narració. És la representació d'un món oníric i poètic. Per exemple, hi ha una ballarina que surt d'una banyera plena de plomes i es posa a ballar dansa del ventre o una campana que vola.

I qui és Latung La La?

És un personatge que em vaig inventar fa molts anys, el 1994, i des d'aleshores és present en totes les meves obres. Latung La La és un personatge misteriós que no apareix mai físicament però que sempre hi és, ha anat agafant forma durant tots aquests anys, he fet obres com 'Latung La La i el gran comensal' o 'Latung La La i la llum emergent'. L'obra que presentem al Grec és una recopilació, una culminació del personatge, per això l'hem titulat 'El fil de Latung La La'.

Quines novetats presenta l'espectacle dels altres?

El meu treball és continuat, aquesta vegada estic molt content amb la incorporació de Don Simon i Telefunken, un grup de música de Tarragona que toca a partir de joguines. La idea del grup encaixa molt amb l'essència de l'obra. A més a més, també hi haurà un grup de majorets d'Iran. És un espectacle molt escenogràfic amb més de 30 persones a l'escenari entre músics, actors i ballarines, això requereix molta feina, i per això fa temps que assagem cada dia de 3 a 7 de la tarda.

És la primera vegada que actues al Grec?

Sí, havia presentat projectes a altres directors, però Ricardo Szwarcer, director d'enguany, em va veure en un dels espectacles, li va agradar i ara puc actuar al Grec. Em fa molta il·lusió, és un projecte engrescador.

Com definiries el teu art?

És molt complicat posar etiquetes al meu art, és una barreja de pintura, música, poesia i cuina. Jo diria que és una 'cosa visual', un seguit d'imatges en moviment, sempre amb una estètica taronja.

D'on et ve aquesta obsessió pel color taronja?

En realitat vaig començar amb la fruita fa temps, i per culpa d'aquesta obsessió el meu art ha incorporat elements de la cuina i el color taronja s'ha anat menjant tots els altres colors. A més a més, és el color del gas i de l'entorn industrial. Hi ha alguna cosa em fa sentir atret per aquest color.

Però tu véns de la pintura, no?

Exacte, des de ben petit ja pintava, porto l'art a dins, no és que un dia m'adonés que volia ser artista sinó que sempre ho he estat. De fet, quan tenia quatre anys vaig exposar les meves pintures en públic per primera vegada en una sala familiar d'Igualada. Actualment encara pinto, i compagino la pintura amb els espectacles escènics, segueixo fent exposicions.

Com ha influenciat l'art en la teva vida?

Jo diria que l'art i la meva vida són la mateixa cosa, tant és així que els meus dos fills de 2 i 5 anys fa temps que participen en els meus espectacles, fins i tot una vegada va sortir la meva àvia en el festival Panorama de Vic. A més a més, tota la meva casa és de color taronja i ha estat l'escenari de la última obra que he fet.

Casa teva?

Sí, va ser l'escenari de l'obra 'Latung La La i la llum emergent' que es va representar en el marc del festival Panorama de Vic i a Barcelona Poesia. Els espectadors venien a casa, on es representava l'obra i acabàvem menjant tots una sopa de carbassa.

Es pot viure de l'art?

Jo et diria que és més complicat viure per l'art que viure de l'art. El que és complicat és dedicar-se plenament a l'art, jo ho he estat fent i ara comença a anar bé la cosa.

Exposaràs algun dia a Igualada?

A Igualada hi tinc molta família i vinc per veure'ls. Fa poc vaig fer una conferència a l'escola Gaspar Camps però fa molts anys que visc a Barcelona i he perdut molts contactes a Igualada... De moment no hi tinc res previst, tot i que m'agradaria poder actuar algun dia a la ciutat on vaig néixer.