'L'Àsia és el present immediat: la tenim aquí i no hi ha marxa enrera'

Com passa un director de Ràdio Igualada a ser director de comunicació de la Casa Àsia?

L’any 2002 se’m presenta una oportunitat i, gràcies al meu perfil, tinc la sort de ser la persona escollida per la direcció de Casa Àsia, just en el moment en què aquesta nova institució començar a caminar.

Com definiríem Casa Àsia?

És un instrument públic al servei de l’acció exterior del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol. La seva idea bàsica és fomentar les relacions de tot tipus amb els països de l’Àsia i el Pacífic. Impulsar el coneixement d’una part del món que és més del 50% de la població mundial. Imagino que no cal explicar què representen avui països com la Xina, el Japó o l'Índia. Una zona que representa més del 25% del PIB mundial i, sens dubte, que veurà com Xina es converteix en la primera potència econòmica mundial d’aquí 25 anys.

I per què Barcelona com a primera seu?

El ministeri se n'adona que fa falta un instrument que dinamitzi aquest tipus de relacions i que posi fre al dèficit que ve tenint l’estat espanyol amb aquesta part del món, i tria Catalunya ha estat pionera a l’hora d’establir relacions comercials amb l’Àsia, i el Japó en concret. Quan es crea Casa Àsia, més del 40% de les empreses japoneses instal•lades a l’estat tenien la seva seu a Barcelona. És un consorci públic integrat pel Ministeri d’Afers Exteriors espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d'aquesta ciutat.

Quina és la seva tasca?

Donar visibilitat a tot allò que programa la institució, que no és ni un think thank ni un centre d’estudis, sinó una institució que fa coses relacionades amb l’àmbit institucional, política internacional, l’economia, la cultura, l’educació i el món acadèmic... Vetllar per la seva bona imatge i mantenir-nos com el el centre de referència de l’Àsia Pacífic a l’estat espanyol són els meus objectius.

El pes econòmic d'Àsia es correspon amb el coneixement que en tenim?

En general no: hi ha un desconeixement enorme de la societat civil envers l’Àsia, i persisteixen molts prejudicis. El boom mediàtic de la Xina ens ha ajudat, si bé sovint es menysté l’Índia, que també tindrà un pes molt decisiu. La cultura com a font de coneixement ha estat un element capital per a nosaltres. Per exemple, organitzem cada any el Festival Àsia, el nostre buc insígnia en aquest sentit.

Suposo que també assessoren l'empresariat per buscar oportunitats allà...

Nosaltres no som una oficina comercial –això ho fa l’ICEX o la Generalitat-, sinó que oferim formació, ja que la forma asiàtica de fer negocis no té res a veure. Per exemple, cursos de llengües i cultura. Qui no negocia amb l’Àsia ho té bastant cru, així que nosaltres donem instruments a qui els necessita.

L’Anoia està patint una forta recessió en el sector tèxtil, i la la competència xinesa ha estat sovint el blanc de tots els mals...

Com anoienc ho lamento moltíssim. Evidentment, no em fa cap gràcia que es perdin llocs de treball i que empreses amb molts anys de treball hagin de tancar, entre d’altres factors per la competència deslleial xinesa. Tanmateix, estem en una societat diferent i la globalització comporta que hem de saber competir, i cal tenir en compte altres països que poden fer-ho a nivell salarial, sovint mitjançant l’explotació. És difícil. Europa és coneguda pels seus drets socials i laborals actuals, però lo de la Xina és irreversible. No sóc expert en economia, però diria que el que cal fer és ajuntar-nos amb ells o montar empreses allà: competir de tu a tu amb ells, a través de les fórmules necessàries. Això és irreversible.

No obstant, part d'aquesta competència ja la tenim a casa mateix...

Sí, parlem de deslocalitzacions, però aquí ja hi ha una comunitat asiàtica important; la paquistanesa és de les més notables i la que porta més anys aquí, però també hi ha filipins, xinesos, coreans, bengalís, indis... La diversitat és un dels trets més importants d’Àsia, i això ja ho vivim a Catalunya. Per exemple, fa poc els Mossos van irrompre en un taller tèxtil il•legal xinès; aquí treballen dotze hores per 25 euros al dia, però al seu país d’origen cobren aquesta quantitat per set dies, treballant els caps de setmana. Són treballadors incansables, perquè la seva ambició és tenir accés a una qualitat de vida decent, un privilegi en gran part dels països asiàtics. No vull que se’m malinterpreti, però t’adaptes a aquesta nova realitat o tindràs moltes dificultats per sobreviure, perquè aquesta competència serà creixent. L’Àsia és el present immediat: la tenim aquí i no hi ha marxa enrera.

Algun consell per a la comarca?

No tinc fórmules màgiques, no sóc economista i actualment no puc seguir la seva actualitat per motius professionals, però l’Anoia sempre ha estat una comarca dinàmica i emprenedora, en tots els sectors; malgrat les dificultats i el context de crisi, segur que se’n sortirà. Ara bé, sovint ens hem mirat massa el melic...

Als mitjans Àsia sembla Àfrica. Només acostuma a sortir per guerres, conflictes, catàstrofes naturals...

Sí, una excepció van ser les eleccions d’Iran, ja que van ser notícia molts dies, però el funcionament dels mitjans és complexa. Nosaltres mirem d'aportar informació de primera mà i la interpretació d’experts independents que contrasten el discurs dels mèdia. Tanmateix, la llunyania i el desconeixement fan molt difícil que els mitjans parlin d’informacions normals. La premsa escrita permet més l’anàlisi i el context, però una crònica TV d’un minut i mig no pot explicar una guerra com la d’Afganistan! I, a més, sovint ‘mana’ el sensacionalisme i la sang...

És un disbarat una guerra entre els EUA i la Xina pel poder mundial?

Estic convençut que això no passarà. Xina és un gegant amb gran fortalesa militar, però de la mateixa manera que amb l’URSS no es va arribar a una confrontació, perquè el món se n’hagués anat en orris, ara tampoc hi haurà conflicte militar. A més, els EUA tenen un gran deute exterior amb la Xina. Hi haurà una lluita per l’hegemonia política però cal defugir de la bipolaritat, perquè no podem deixar de banda l’Índia, el Brasil, Rússia... I, per sort, ara tenim Barack Obama, que ha la darrera cimera del G20 va deixar clar el gir nord-americà en relació a Bush.