'L'aviació és un món complex i amb moltes exigències, però sento vocació per pilotar'

Com i quan vas decidir 'vull ser pilot'?

La veritat és que no sé en quin moment em va venir al cap la idea de ser pilot, però sí que sé que va ser una intuició des de ben petit. Hi ha qui sent debilitat per a una pilota, altres per als cotxes... i jo tenia especial debilitat per als avions. Qualsevol tipus d'avió em deixava meravellat, ja fos de joguina, alguna maqueta o els de veritat.

I, amb els anys, vas acabar estudiant per ser pilot?

Per estudiar ser pilot hi ha diverses opcions però jo vaig optar per la via universitària, és a dir quatre anys de carrera. Així que vaig acabar el Batxillerat i, després de la selectivitat, vaig anar a Reus, a estudiar al CESDA (Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació). Allà oferien l’opció d’obtenir el títol propi de Graduat Superior en Aviació Comercial i Pilot de Transport de Línea Aèria. Ara aquest títol ja es pot convalidar i està reconegut com a Grau de Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries.

Com són aquests estudis?

Són una mica més complicats del normal. Al CESDA són 4 anys d'estudi i s’han de compaginar les hores lectives normals, les hores de vol i les de simulador. A més a més, a part dels exàmens habituals de cada assignatura i cada curs, un cop acabat 3r curs, també s'han de superar els 14 exàmens de matèries teòriques d’Aviació Civil, així com 2 exàmens pràctics de vol. Un cop superat tot, així com també els 4 cursos, encara has de dedicar algunes hores més amb altres cursos específics que després són imprescindibles per tenir opcions d’obtenir una feina en el sector.

Un cop finalitzat tot, surts al mercat laboral amb els requisits mínims per optar a un lloc de treball, unes 200 hores de vol i 190 hores de simulador. Tot i així, actualment les companyies aèries demanen uns mínims d’unes 1.000 hores de vol, així doncs després d’aquests 4 anys t’has d’especialitzar una mica més. Per això jo vaig optar per fer el curs (o Habilitació de Tipus) del model Boeing 737 en totes les seves versions (del 300CL al 900NG) i vaig realitzar aquests estudis als Estats Units.

A què et dediques en l'actualitat?

Actualment estic treballant com a pilot a Ethiopian Airlines, una companyia amb base a Addis Ababa (Etiòpia). Jo sóc el 'First Officer' (Primer Oficial o Copilot) de Boeing 737NG. Aquest avió té una capacitat per 118 passatgers (B737-700NG) i 154 passatgers (B737-800NG), i fem la majoria de rutes entre Addis Abeba i la resta d’Àfrica i Orient mitjà, amb un total d’unes 35 destinacions diferents i amb unes duracions molt variades de vol, d'entre 35 minuts fins a un màxim de 6 hores aproximadament.

Consideres que és una feina vocacional? Sents passió per pilotar?

T’haig de confessar que sí, sento vocació pel que faig. Tenint en compte la situació actual, m’haig de sentir afortunat d’estar volant en una companyia aèria, però també reconec que, si no sentís aquesta vocació, no crec que fos on sóc ara. L’aviació és un món realment complex amb molta normativa i moltes exigències per part de les autoritats competents. Fins a dia d’avui, he viscut molts entrebancs i grans sacrificis a nivell personal i familiar; amb això vull dir que no ha estat fàcil arribar on sóc.

Cap a on t'agradaria anar, o volar, a nivell professional?

Tinc moltes ambicions! La primera i la que em ve de seguida al cap és la de poder aconseguir una feina digna més a prop de casa. Sempre he estat una persona de casa, de família i de tradicions. Molts em diuen si això és compatible amb aquesta feina, i sempre dic que hem de lluitar pel que volem i s’han de buscar alternatives per aconseguir-ho. Per tant, vull intentar trobar un punt d’equilibri entre la vida familiar i la professional.

El món de l'aviació no és comú entre la gent del carrer. Per què?

No és que sigui un sector per a una elit, simplement l’aviació és un món complex i molt diferent al que vivim durant el dia a dia. La veritat és que, per als que hi estem ficats, no és fàcil explicar com funciona tot plegat. S’utilitzen molts tecnicismes i òbviament fem servir el nostre argot. Així doncs de la mateixa manera que els passa als metges, advocats, etc... sembla que parlem en un altre idioma.

La crisi ha punxat en el sector?

Doncs sí, ha afectat molt. Quan jo encara estava cursant tercer de carrer, el 2006-07, els propis instructors de vol ens deien que acabaríem en un molt bon moment per a trobar feina. No va ser així. A finals del 2008 es va iniciar aquesta crisi i un gran nombre de companyies aèries es van veure afectades i van tancar. Això, òbviament, va suposar un inconvenient afegit per a nosaltres, ja que molts pilots amb experiència es van quedar sense feina. Per tant, doble dificultat per optar a un lloc de treball.

Però hi ha espai per a l'optimisme?

Avui dia sembla que tot està millorant i molt. Les companyies estan comprant i encarregant avions nous als grans fabricants i sembla que, al llarg dels pròxims anys, tot ha de millorar bastant. Tot i així en aquests moments la majoria de companyies continuen exigint una gran experiència en termes d’hores de vol per optar a un lloc de treball i creu-me que, com en la majoria de sectors, és realment complicat aconseguir que algú et doni la primera oportunitat per adquirir aquesta experiència.

T'agrada el risc?

No em considero una persona a la que li agradi especialment el risc. Més aviat al contrari, crec que per a la meva professió és una qualitat molt bona, ja que no es pot jugar amb la vida d’un mateix ni amb la vida de tantes persones que confien en tu de manera totalment anònima dins de l’avió.

Has sentit alguna vegada la sensació de perill?

Tots tenim la sensació de perill quan hi ha alguna cosa que no podem controlar per nosaltres mateixos. A l’aviació et mous en un medi de tres dimensions, i no hem nascut per a interactuar-hi. Això d’entrada provoca una sensació de descontrol. Per sort la tecnologia de la que disposem avui dia i de la que estan equipats aquests avions fa que les situacions de perill siguin realment escasses.

T'agradaria viure a Igualada en un futur? O volar et portarà lluny de casa?

Casa meva és i serà sempre a Igualada. De totes maneres, la realitat és una mica diferent. Actualment tinc base i casa a Addis Ababa, Etiòpia. Això fa que hagi de passar d'entre 20 i 25 dies al mes fora de casa. Després, puc gaudir d’un mínim de 7 dies lliures i t’asseguro que intento gaudir-los al màxim, sobretot amb la meva xicota, que per ella no és gens fàcil tot plegat tampoc. També aprofito per veure la família i els amics, que es troben molt faltar.