'Avui en dia no té cap mèrit aprovar; el privilegi és poder repetir'
Avui parlem amb Ernest Fabregat, professor de física i química||
Ets científic. Quants anys fa?
No ho he comptat mai però porto més de 33 anys de carrera. Cap als 90 vaig entrar a l'Institut Pere Vives Vich però abans vaig treballar a un institut de Martorell perquè a Igualada la plaça de professor catedràtic, que són les oposicions que jo vaig treure, estava plena.
Sents vocació per ensenyar?
Sempre m'ha agradat ensenyar, sento vocació, però el problema d'ara és que ja no es pot ensenyar.
Per què?
Abans, i durant molts anys, es valorava la transmissió de coneixements. Com a professor sempre pretenies que l'alumne aprengués i ara sembla que la funció del professor, i del centre, sigui la de fer de guarderia. La majoria dels pares no són conscients que la promoció és pràcticament automàtica i, per això, lluiten perquè el seu nen passi de curs sigui com sigui. És curiós de quina forma els pares prometen regals als seus fills -premis com una moto o una operació de pits- per aconseguir una cosa que els sembla tan increïble com és aprovar l'ESO.
Jo crec que avui en dia no té cap mèrit aprovar l'ESO, avui el privilegi és poder repetir, cosa que només concedim als alumnes que tenen bona fe i que tenen uns pares que ho demanen. Passar curs en el sistema educatiu actual no té cap mèrit.
Així, el problema ve des de l'educació dels pares?
L'origen de la situació actual ve de l'educació de les famílies, evidentment.
I cap a on va això?
Penso que hi haurà un moviment pendular perquè cap a pitjor no s'hi pot anar pràcticament. Es diu que ara tornem valorem la cultura de l'esforç, apreciem que s'aprenguin coses i potser així anirem a millor.
Jo la veritat és que sóc optimista però com que no crec que això es solucioni amb 5 o 6 anys, amb l'edat que tinc no tinc temps de poder-ho esperar. Tot i que de ganes sempre n'he tingut.
Encara sents la vocació per ensenyar?
Sí, però necessites material humà. Explicar a les parets no te massa gràcia.
Encara hi ha alumnes exemplars, que valen la pena, que mostren interès i aquests són els que ajuden i animen i els que fan que segueixis ensenyant. Però deu ser un 10% de cada classe.
Els cursos que trien les assignatures més difícils van molt bé i els que escullen les assignatures més fàcils normalment van malament. Em refereixo fins i tot a batxillerat, que ara és ple de gent que no vol estudiar però es queda a l'institut per no ser al carrer.
L'opció fàcil quina és?
A nivell de batxillerat, la més difícil és la científica. Però els de lletres de lletres no volen llatí, grec o literatura, volen algun curs que tingui una mica de tot, com per exemple economia perquè ara està molt ben vist.
Els de lletres gairebé no volen sentir a partlar del llatí. A mi, per exemple m'agrada molt el llatí i sempre que surten referències les poso i els de lletres no ho entenen, i em sembla increïble.
Als alumnes els falta l'interés per aprendre?
N'hi ha que el tenen, fins i tot hi ha classes que gairebé tots en tenen. Però no és la norma general.
Jo he donat classes des de primer d'ESO fins a batxillerat, faig tots els nivells que puc. No defujo les coses complicades com els petits de l'ESO que no estan mai quiets. Però això és més inconsciència. Mentre no vegi mala fe darrere d'un alumne no em preocupa, però sí que em molesta quan veig que un alumne tracta el professor amb males formes.
Què opines del fet que els estudiants hagin de marxar del país per poder tenir un futur millor a nivell professional?
Hi ha part de raó perquè sí que és cert que s'ha de marxar per poder fer més coses. Però no és veritat que no es pot treballar aquí. El que passa és que les empreses no contracten el primer que passa. Crec que és important haver treballat bé durant la carrera. Però, sigui com sigui, és una inversió que no torna al propi país.
Així i tot, feina n'hi ha perquè les estadístiques asseguren que la taxa d'atur és molt més baixa entre els estudiants universitaris.
Creus que el nivell de les universitats i també dels instituts disminueixen?
A tot arreu, i tant. Et puc assegurar que els llibres de física d'ara tenen la meitat de continguts menys que quan jo vaig començar a estudiar. Pel camí s'ha perdut la meitat de conceptes i coneixements. En aquest sentit és obvi que el resultat d'èxit sigui més elevat. Per reduir el fracàs escolar es redueix el nivell.
S'ha perdut l'esforç?
S'han anat eliminant continguts. Els polítics i els ciutadans que no volen que hi hagi fracàs escolar. D'aquesta manera tots estem contents. A més, ara amb el sistema de promoció dels sexennis es valora el resultat dels alumnes...
I a la NASA, hi vas treballar?
Moltes empreses donen feina per fer a l'exterior. Jo vaig dedicar-me a resoldre programes, una feina encarregada per una empresa que treballa per la NASA. En aquest sentit, sí que vaig fer programació però no he treballat mai a la NASA, sinó per la NASA.
Què són per tu la física i la química?
La intenció és entendre el món i conèixer-se a un mateix. Hi ha gent que queda sorpresa quan els dius que estem fets d'àtoms, o que un bistec és un conjunt de cèl·lules mortes, o saber que el món existeix des de fa 15 mil milions d'anys i això et serveix per jutjar quan vénen els religiosos amb les seves teories. S'ha de saber la vellesa de l'univers. Saber on som i per què.
És compatible la ciència amb la religió?
La ciència no pot demostrar l'existència ni la no-existència de Déu, això és un tema de creences. Hi ha científics ateus i d'altres, creients, com Einstein.
La relació de la filosofia amb la física és que aquesta útlima disciplina afegeix matemàtiques i l'experimentació. Sempre posem en dubte els conceptes.
El dubte defineix els científics?
Sí, clar. Si no dubtes, no pots comprovar les coses, t'ho creus tot i pots ser en l'error més absolut i no adonar-te'n. Per això no estem segurs que ens morirem, tot i que formi part d'una inducció incompleta, és com dir que tots els ocells tenen dues ales, que no deixa de ser una suposició, una inducció.
Amb quina sensació te'n vas de l'institut?
La sensació és ambivalent: molt content de les coses que he pogut fer i dels alumnes a qui he deixat un bon record. Però em jubilo amb una mica de tristesa al veure que no puc acabar de completar la meva feina amb els alumnes més complicats de tractar. Com que sóc una persona molt nerviosa, això m'ha causat hemorràgies de retina. Els nervis de voler fer les coses ben fetes m'han portat a això. Per aquest motiu, aquests últims mesos no estan sent massa agradables.
No veig un recolzament dels equips directius cap als professors. Abans funcionava diferent, però ara ens transmeten aquesta idea d'haver de reduir el fracàs escolar. Sé que ells no són els culpables, però el cas és que, com a centre, hem de reduir el fracàs, les expulsions... i això fa créixer encara més la falta de respecte dels alumnes cap als professors.
I un cop jubilat, què tens previst fer?
Tinc un jardí de més de 100 plantes, m'apassiona la botànica. Alhora, vull estudiar llibres que mai no he pogut estudiar i tinc pendent llegir clàssics, com la Bernat Metge.
33 Comentaris
Sens dubte un dels millors professors que mai he tingut, malgrat no vaig seguir estudiant cap carrera de ciències, encara recordo moltes de les coses de química que em va ensenyar.
Molta sort en la... Llegir més nova etapa!
Hola, em dic Jaume Puiggròs i puc dir, sense cap mena de dubte, que has estat el millor professor que mai he tingut. Cal afegir, però que de ben segur jo mai he estat el teu millor alumne.
Recordo... Llegir més a l’Abat Oliba les teves classes de química i física, especialment les de química, i a la cinquena avaluació a segon de BUP que em vas posar una “A” d’actitud i un notable de nota final a l’examen de química orgànica.
Ha plogut molt des d’aleshores i jo ja no visc a Igualada ni treballo en cap empresa del sector industrial, bàsicament per la raó que gairebé no en queden. Ara treballo en el sector logístic i tinc dues filles en l’edat que comentes a l’entrevista.
Només desitjar-te sort en aquesta nova etapa –una més- de la teva vida. Si la influència dels teus professors conforma en certa manera el caràcter, sempre en positiu, puc dir-te aquí en públic, que realment ho has fet i que sempre en guardaré un gran record de tu.
Enhorabona per ser com ets i sempre endavant. Te’n recordes de les calculadores programables HP? Ara la tinc a l’iPad.
En certa manera, res a canviat, només nosaltres.
Anònim espero que no siguis funcionari, perquè el nivell C de català et queda molt i molt lluny.
Tens raó Igualadí, una flor no fa estiu, ja que penses que els funcionaris son uns inutils que et sembla que l’alcade d’igualada fos funcionari del consell comarcal abans de fer-se politic?... Llegir més
Soposo que serà una altre excepció?
Moltes gràcies per dir les coses tan ben dites. A l’entrevista i a les classes.
Ets un dels millors professors que he tingut, em vas fer entendre moltes coses i m’encantava la il·lusió amb la... Llegir més que feies les coses. Per mi, ets una referència.
Espero que siguis molt feliç!
Que et vagin molt bé les coses Ernest. Sens dubte les teves classes són dels millors records que tinc de l’institut!
Gràcies.
Aquest va ser un dels professors que em va fer encaminar cap a estudiar la doble titulació de Física i Química a la UAB,
Unes classes molt interactives i apassionants.
Chapeau Ernest!! Una entrevista interessantísima.
Doncs jo crec que professors com aquest van ser els responsables que moltíssima gent acabés decantant-se per fer lletres en lloc de ciències. Trobar-se el Fabregat a física i química de segon... Llegir més era un malson. Hi havia una autèntica selecció natural a les classes d’aquest senyor. Els que el vam haver de patir a l’Institut Pere Vives encara recordem l’altíssim nivell d’exigència que ens trobàvem a les seves classes. D’aquest home només em queden infinitats de preguntes sobre física i química sense resposta i un munt de ”MD”...Al final, després de patir-hi molt, vaig aprovar...
Vaja, aquest home no era funcionari? I de l’escola publica? I feia bé la seva feina i tot? Jo creia que la moda a igualada era questionar sempre el trevall dels funcionaris. En que quedem? No sera... Llegir més que els comentaris que es veuen sempre per aqui estan condicionats pel carnet politic dels comentaristes?
Un gran i entusiasta professor per les referències que en tinc dels meus fills que també el trobaran a faltar. I una molt emotiva entrevista. Completament d’acord que el fet d’estar en una aula... Llegir més rebent coneixements (també si repeteixes) és tot un privilegi, a la universitat jo diria que fins i tot un luxe. sr Ernest, a cuidar-se molt!
Pel que fa al nivell...recordo d’ésser de les més ben preparades en química, un cop arribada a la Universitat, especialment en la part de química orgànica...tot i que em va suspendre alguna... Llegir més examen...encara ara, recordo gairebé tota la taula dels elements.
Gràcies.
Doncs que voleu que us digui... Vaig tenir el Fabri a 2on. de Batxillerat durant el curs 99/00 i no em va semblar pas un bon professor, sino mes aviat una persona una mica aillada dels seus alumnes i... Llegir més de la realitat.
D’altra banda, si que te rao en relacio a la baixada de qualitat de l’ensenyament de la societat actual, pero potser caldria reflexionar una mica mes i explicar-ne el perque, no nomes queixar-se’n.
Vaig tenir el plaer de tenir l’Ernest de profesor en els seus inicis com a tal i tot i que no m’agradava estudiar en aquells moments d’adolescència el recordo com un gran professor que tot i... Llegir més impartir assignatures dificils era rigorós però divertit alhora.Sempre recordarè els experiments al laboratori fent Napalm i provocant grans fumeres per tota l’escola. Quina paciència que varen tenir tots els professors amb nosaltres... gràcies!
Jo el vaig tenir a batxillerat, i gràcies a professors com ell (i no els comptes ni amb els dits d’una mà), que es resisteixen a baixar el nivell de les assignatures malgrat la preparació que... Llegir més rebíem a ESO i es neguen a mastegar els conceptes perquè l’alumne només se’ls hagi d’empassar, alguns vam encarar carreres de ciències sentint que la preparació prèvia era de qualitat.
Moltes gràcies Ernest, tant de bo molts n’aprenguessin de tu.
He tingut l’Ernest aquests últims mesos, i trobo que té gran part de raó en certes coses, com en l’actitud d’alguns alumnes. Però en l’entrevista, sembla que vulgui dir que els estudiants... Llegir més de lletres i de econòmiques hi siguin per fer únicament embalum i que no tinguin ganes d’estudiar. Dic ”sembla” perque dubto que una persona amb dos dits de front com ell, pugui caure tant baix. I això no sols ho dic des d’un punt de vista subjectiu com el meu.
Que et vaji tot molt bé Ernest.
Gran professor l’Ernest! A mi igual que a el Jordi.M, em va fer Ciències per al món contemporani, i la veritat crec que millor professor no podia ser, agradava a tothom i era molt interessant.... Llegir més Ena va motivar i apassionar a tots en més d’una i de dues classes!
Li desitjo que sigui molt feliç ara que es jubila i que no deixi mai de fer investigacions de botànica i explosius raros i coses vàries de les que només pot fer ell.
Llàstima que no vaig tenir la sort de tenir-lo a Química, (tot i ser un professor molt dur) pot ser ara si l’hagués tingut, tindria el batxillerat... Qui sap!!! Tot i que no és necessari per anar pel món! Ja que hi ha vida més enllà de tenir el batxillerat i fer una carrera!!!
Cosa que molta gent del món contemporani que ens ha tocat viure no sap!!!
Recordo l’Ernest com un dels millors professors que he tingut en la meva vida.
Feia la química i la física molt interessants!!!!
Gràcies per tot Ernest!
Com tots els que varem ser alumnes seus puc afiramr que la seva empremta serà inesborrable. Gràcies Ernest!
Potser una de les explicacions pel desencís deu ser que gent com el Pep Guardiola digui que l’esport és la millor eina educativa, ”la que més”, de que disposem avui en dia.
m’ encantava l’Ernest, jo el tenia a ciències del món i em va motivar molt perquè tot el que va tractar, en conjunt, va tenir una repercusió en la meva manera de veure el món. Em va ajudar a... Llegir més encaminar el meu treball de recerca ja que jo volia tractar amb plantes i sense que ell fos el meu tutor em va ajudar molt.
Ara faig filosofia però m’ encanta la botànica i tinc unes 40 plantes!
Per un professor l’orgull deu ser haver estat un referent dels seus alumnes. En aquest cas crec que ho ha aconseguit. Felicitats a l’Ernest Fabregat i per l’entrevista.
Moltes gràcies Ernest, per classes plenes d’exigència i de continguts. La formulació química per mi va lligada als teus exàmens, els experiments i les explosions del laboratori també.
Vam... Llegir més aprendre molta química, però també ens vam divertir molt.
Repeteixo moltes gràcies.
Vaig tenir l’Ernest Fabregat com a professor de física el curs 1989/90 a l’Institut. Va ser el primer professor que recordo que exigís als alumnes assolir un alt nivell de coneixements, similar... Llegir més o fins i tot superior al del primer curs de les carreres universitàries. Han passat molts anys, però sempre en tindré un molt bon record, com a professor amb amplis coneixements i que sabia plantejar difícils reptes als alumnes.
Tot i que només el vaig tenir un any, a COU, és indubtablement un dels professors que més emprempta ha deixat. Amb un estil peculiar, però transmetent passió i intentant encomanar les ganes als... Llegir més seus alumnes. Quina llàstima que -fins i tot llavors- pertanyés a una minoria de docents amb vocació per ensenyar....
Jo era de lletres; però corroboro tot el que diu sobre l’ensenyament, sobre els estudis de lletres i sobre el coneixement humanístic en tots els àmbits d’estudiants.
Valors ”líquids”, els... Llegir més d’avui dia...
Gràcies per l’emprempta deixada, per exemple, en el meu germà, que fou alumne teu, científic d’esperit i, actualment, docent com tu de les mateixes matèries i, encara com tu, preocupat per l’actual manca d’interès general per aprendre.
Una entrevista molt bona i un personatge molt revelador.
Pel que fa al tema de que repetir curs és un privilegi, potser no tothom entendrà el concepte perquè, malauradament, la por de l’estigma... Llegir més al fracàs està encara massa arrelada a la nostra cultura, i en el fons és un signe més del nostre subdesenvolupament com a col·lectiu. I s’ha de tenir molt valor i amor cap a un fill per dir-li: ”el curs no t’ha anat gens bé i, encara que el sistema t’aprovi, tu el repetiràs. I no és un càstig, és una segona oportunitat”.
És una reflexió que comparteixo com a persona que va repetir un curs a l’antic Batxillerat, per si a algún li serveix d’alguna cosa.
un gran professor, encomanava la seva passió, fins i tot per coses tan difícils com la física i química a 2n de BUP a finals dels 80!!
que disfruti molt amb la botànica i amb la jubilació, em... Llegir més sembla que li seguiran faltant hores per fer tot el que vulgui fer.
Deixa el teu comentari
Amb el suport de:
Associat a:
Audiència auditada per:
AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2025
Anna Tarragó
Tàrrega
27 de setembre 2012.01:22h
Hola Ernest, potser no em recordis però a Martorell vam treballar 1 any al mateix institut i departament.
Et desitjo molt bona i merescuda jubilació i a la vegada et dono gràcies per el material... Llegir més de F i Q que has escrit amb els continguts tan tan ordenats.
Et recordo com un molt bon professional que ens feia fàcil el treball del dia a dia.
Moltes felicitats per la teva carrera docent !!!
De tot cor,
Anna T