"Badant per Igualada", el regal que deixa l'artista Toni Guix a la ciutat

Com va sorgir la idea de dibuixar racons d'Igualada?
Ja feia temps que volia fer alguna cosa d'Igualada i una cosa que sempre feia era "badar" pels carrers de la ciutat. "Badar", que no és el mateix que "mirar". Mirar és veure, badar és embadalir-se i analitzar el que veus. Com que jo acostumava a badar per Igualada cada matí, en arribar a casa vaig començar a dibuixar allò que m'havia fet badar. Crec que ens hem d'acostumar a passejar sense mirar el mòbil o sense mirar a terra. No sortim a passejar badant.

Tens algun criteri a l'hora d'escollir els racons que pintaràs?
No, passo, miro i bado. He pogut passar cinquanta mil cops per un mateix lloc, però un dia bades una mica més i veus el lloc des d'una perspectiva diferent, que no l'havies vist abans.

Podries triar una de les aquarel·les que has fet? Que recordis especialment?
Realment els recordo tots. Potser diria la plaça de l'ajuntament o el Rec.

Totes aquestes aquarel·les han pres forma dins la pantalla també. Periòdicament, publicaves un dels dibuixos a Twitter per tal que els teus seguidors endevinessin de quin racó es tractava. Com et va sorgir la idea?
La idea la va tenir la meva filla. Va pensar que n'havíem de fer alguna cosa amb tots aquests dibuixos. De mica en mica em vaig adaptar a les tecnologies i vam pensar a fer-ho en forma d'endevinalla perquè la gent s'hi enganxés. Encara n'hi ha algunes aquí exposades que no les he penjat, de tantes que n'hi ha.

Aquests racons són actuals, però hi ha altres dibuixos d'Igualada que són de fa molts anys.
Clar, normalment dibuixo el que he vist. En aquest cas, ho vaig treure tot de l'arxiu, vaig agafar material antic i vaig pintar a partir d'allò.

T'has centrat només a pintar Igualada o tens altres paisatges que t'agrada plasmar sobre el paper?
Les peces que hi ha a la sala gairebé totes són d'Igualada, però també m'agrada molt pintar paisatges de pobles a la llunyania i, concretament pobles de mar. De fet, ho fem malament. Les cases d'interior haurien de penjar marines a les parets i les cases de port haurien de penjar paisatges de l'interior, perquè és el que no tens a davant per veure-ho cada dia.

Abans de pintar racons d'Igualada ja pintaves?
Vaig començar a pintar molt jove, quan anava a l'escola. De fet, amb 14 anys amb el Pere Noguera ja vam fer una primera exposició a La Llacuna.

Vas néixer amb aquest do?
Podríem dir que sí, sempre he tingut facilitat, tot i que després vaig fer cursos. Sempre he pintat i dibuixat, primer vaig començar amb canya i tinta xinesa. Més endavant vaig començar amb uns cursos de pintura ràpida i allà em vaig enganxar amb la pintura a l'oli, i n'he fet sempre des de llavors. Més tard durant una temporada, durant l'època de festejar i el servei militar, no vaig fer res. Però quan va néixer la meva filla i coincidint amb els tres dies de festa per la mort de Franco, com que tenia temps lliure vaig tornar a agafar paper i llapis i des de llavors no he parat.

Quines tècniques utilitzes per dibuixar?
L'aquarel·la és la que es pot veure més a l'exposició, és la que feia servir per fer els dibuixos ràpids dels racons d'Igualada. Tot i això, la pintura a l'oli és el que més m'agrada perquè és el que li dedico més temps a l'estudi i és on em desfogo. També he fet moltes plomes, dec tenir unes 400 de molts llocs. Aquesta tècnica em permet relaxar-me molt i la mà va sola.

Com definiries el teu estil?
No sé definir-lo. El què més gaudeixo és la taca grossa, sobretot amb els olis. També és amb el que més em defineixo i el que he fet més al llarg de la meva vida. M'encanten les perspectives de lluny, els paisatges amb poblets de lluny. Amb això gaudeixo moltíssim. La resta m'ocupa l'espai d'oci i fa que m'ho passi bé.

Hi ha alguna més difícil que l'altre?
No, depèn del moment que tens. Sempre busques reptes en les noves tècniques, però un cop ho tens per mà i ho comences a gaudir deixa de ser difícil.

Estem parlant molt de pintar, però el teu ofici és un altre...
El meu ofici sempre ha sigut perruquer. La perruqueria també és art. Quan una clienta et diu que facis el que vulguis tu pots crear i acaba sent art. La pintura és un hobby, com anar en bicicleta, anar a córrer o tocar el violí. En el meu cas, tant l'ofici com el hobby estarien el mateix nivell. L'ofici evidentment et treu moltes hores, però si el hobby realment t'apassiona les busques.

No tots els hobbies deixen un llegat com aquest per la ciutat...
Sí, però no hi penso mai en això. Quan ho he creat he gaudit, no he pensat mai a poder fer una exposició.

Què significa per tu el dibuix ara mateix?
Ara mateix el dibuix és el meu espai d'oci. La meva dona passa hores llegint i jo passo hores dibuixant.

Tens previst seguir molt de temps?
Sí. Amb aquests dies muntant l'exposició no he tingut temps i ja tinc "mono" de dibuixar. Després d'això continuaré amb alguns racons d'Igualada segur perquè ara ja me'ls demanen en encàrrec i tot. Després d'això m'ho hauré de replantejar, si surto de la comarca, si canvio d'estil o tècnica... També provar coses noves. Però sense perspectiva de fer cap exposició, només per passar-m'ho bé.