'Una barrera arquitectònica no ha de ser social ni mental'

Les barreres arquitectòniques fan que la societat sigui excloent?

No em considero una persona amb discapacitat, ni amb minusvalidesa, sóc una persona amb un problema de mobilitat, amb dificultat funcional per les barreres que em trobo. La societat no està prou sensibilitzada, no se n’adonen que aparcar davant d’una rampa ens suposa un problema, o a la parada de l’autobús, cosa que fa que el conductor no es pugui apropar a la vorera i no pot obrir la rampa... El tractament excloent cap a les persones amb dificultats de mobilitat el fa el no pensar-hi. Oi que amb les rampes pels cotxes tothom hi pensa? No faràs un garatge sense rampa...És una qüestió de naturalitat.

Convides a la gent a observar la realitat asseguts en un banc

No es té la mateixa visió del món dret que assegut (somriu). Hi ha també la doble vessant de banc: perquè asseguts en un banc som tots més iguals i també la idea de banc com a lloc per deixar en dipòsit un temps, i que algú el pugui fer servir.

D'aquí el banc d'assistent personal

Sí, o salva-barreres. No es tracta de fer de cuidador, sinó de col·laborar amb una persona amb dificultats de mobilitat a superar algunes barreres, puntuals, del dia a dia. Avui mateix ho posem en marxa. Es tracta d’una base de dades, completament confidencial, per posar en contacte persones que puguin oferir una part del seu temps amb les que necessitin un cop de mà per moure's per la ciutat en un moment concret del dia o de la setmana. Via correu electrònic especificar la disponibilitat o la necessitat.

Un cop de mà

A nosaltres ens dona autonomia, i a la gent que ens acompanya els fa obrir els ulls i s’adonen que a l’entrada del forn hi ha un esglaó, que no hi ha rampa per baixar de la vorera, un bloc de pisos nou que per arribar a l’ascensor hi ha dos graons, que per prémer el botó del semàfor de l’hospital t’has de posar dins la jardinera..

Complementa els serveis socials?

Els serveis socials fan molt bona feina, però va més enfocat a les persones depenents que no poden fer la majoria de coses soles. Per la gent gran que necessita un cuidador, que tenen menys grau d’autonomia o voluntat de ser independents, o per la gent que està malalta. No es tracta d’això, sinó gent que necessita una col·laboració, un cop de mà en un moment puntual, per fer amb normalitat el dia a dia, perquè s’acabin d’integrar, que una barrera arquitectònica no sigui una barrera social ni mental per la pròpia persona. És una idea pensada especialment per a gent amb dificultats funcionals que la seva filosofia és portar una vida integrada totalment en la societat.

Per tenir major autonomia

Vull fer una vida completament independent i no puc. Hi ha gent que no s’ho planteja que són petites coses les que et separen d’aquesta independència, que assumeixen el fet d'haver de dependre d'algú altre, “renunciant” una mica a ser ells mateixos. No parlo de gent gran, que tenen un altre ritme de vida i bona part necessiten algú que els atengui tot el dia, o la major part d’ell, però hi ha d’altres, que no necessitem cuidador, sinó que algun moment del dia, si he d’anar a correus a recollir un certificat i sé que hi ha dos trams sense rampa, algú pugui donar-me un cop de mà per arribar a correus.

Això no caldria si tot estigués adaptat

És molt difícil, hi ha voreres estretes, escales, carrers sense rampa...coses que s'haurien de canviar. De fet, però, no estem parlant de grans gestos ni grans inversions, es tracta de pensar-hi. Sovint es fan obres noves que després s’han de refer perquè no estan adaptades, i és que a vegades no són els tècnics els millors assessors, sinó que l’experiència personal hi fa molt.

És una aposta ciutadana, cal que la gent s'impliqui, una mica

Hem començat amb una primera persona que ja destina alguns moments de la setmana a fer aquest acompanyament, per això crec que funcionarà. Igualada és una ciutat tancada, però la gent es coneix. Possiblement costarà una mica però funcionarà.

És cedir part del nostre tems als altres

Donar valor al temps es porta molt ara, optimitzar, agilitzar...el nostre temps, el de les persones que tenim dificultat per moure’ns és igualment important, però com que no sabem ben bé amb què ens trobarem sempre hem de sortir abans, per no fer tard.

Deuen haver-hi situacions de tots colors

La gent, en general, sempre està disposada a donar-te un cop de mà. Lamentablement es produeixen a vegades situacions dures, que costen d’empassar. Em vaig presentar per fer les proves pilot de la nova terminal de l’aeroport. Havies de presentar el currículum i triaven. Un cop passada la selecció em van demanar que anés a Barcelona, allà em farien el contracte per fer la prova pilot. Estàvem tots els seleccionats en una sala, quan em van venir i em van dir que marxés, que jo no podia estar seleccionada, només perquè anava amb cadira de rodes, em van dir que no. Precisament era una prova pilot per poder-ho obrir al públic, era, fins i tot, un avantatge que algú amb problemes de mobilitat s’hi presentés.... Va ser un cop bastant dur, i més venint d’una instal·lació pública, que per llei han de complir amb la igualtat de condicions i la no-discriminació.... Però per sort, hi ha gent molt oberta, amable, que et tracta pel que ets, una persona.

____________________________

Per contactar amb el Banc d'Assistent Personal podeu escriure un correu electrònic a

bancdapes@hotmail.com