Berta Carles: "Quan jo era petita no era normal que una nena jugués a futbol, així que mai vaig poder jugar en cap equip durant la infància"

D'on et ve la passió pel futbol? T'agradava des de petita i hi jugaves a l'escola, per exemple?
Sí, des de ben petita anava a tot arreu amb una pilota enganxada, i hi jugava sempre que podia a l'escola, al carrer, al parc...

Com ho vas viure tenint en compte la masculinització que pateix aquest esport també en l'època de la infantesa?
Quan jo era petita no era ni normal ni habitual que una nena jugués a futbol, així que mai vaig poder-hi jugar en cap equip durant la infància. No hi havia equips femenins i no se'm donava l'opció de jugar en un equip masculí. Per sort, això no va fer que perdés ni molt menys les ganes de jugar a futbol.

Tenies referents que fossin dones en aquell moment? Creus que això està canviant?
No, no en coneixia cap, els meus referents sempre van ser masculins. Actualment, la situació s'ha capgirat, fins al punt que hi ha molts nens i nenes els quals el seu referent és una jugadora.

Com vas esdevenir preparadora física del Barça? Com de gran va ser el repte tenint en compte que era una posició nova?
Jo era jugadora del Barça, en un moment molt diferent l'actual, quan l'equip va començar a participar en la primera divisió i era un equip en creixement. Després de superar una greu lesió al genoll, quan a escala personal necessitava canviar d'aires i justament acabava la llicenciatura de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, em van proposar fer el salt de jugadora al cos tècnic. Era un projecte que partia completament de 0 en tots els sentits, i que per davant només hi havia les portes obertes a créixer. Vaig agafar aquell repte amb moltíssima implicació tot i els pocs recursos que hi havia en el moment, amb la mateixa il·lusió que havia tingut sempre per jugar.

Al llarg de la teva trajectòria professional també has sigut jugadora, entrenadora... en quin moment vas poder dedicar-t'hi?
Sempre vaig compaginar entrenar amb altres feines, en ser un equip amateur. A partir del 2015 amb la professionalització que el Club va dur a terme del Futbol Femení, vaig començar a dedicar-m'hi de veritat i de forma exclusiva, vaig tenir molts més recursos per part del club i penso que allà vaig començar a gaudir de veritat de la meva professió.

És difícil aconseguir-ho?
En el moment en què vaig començar, no hi havia ningú que volgués estar al meu lloc, de fet no hi havia ningú ocupant aquell càrrec prèviament. Durant tots aquests anys he percebut com això ha anat canviant progressivament, i, tanmateix, he anat actualitzant-me i creixent constantment per mantenir-me. Actualment, sé de molts companys que els agradaria estar al meu lloc, gràcies a la gran evolució que hem fet com equip esportivament i gràcies al suport del Club.

Com és ser dona en el món del futbol?
El món del futbol era dels homes. Les dones durant anys hem anat traient el cap, intentant fer-nos el nostre lloc fins que en l'actualitat aquest lloc el tenim ben ocupat i n'augmentem les dimensions a un ritme molt alt. Actualment, és un privilegi ser dona en el món del futbol, i més si has viscut en primera persona tota l'evolució al llarg dels anys.

Com creus que està evolucionant el futbol femení?

Penso que s'està treballant de valent per potenciar el futbol femení des de les etapes formatives (augmenten constantment les llicències federatives), s'estan millorant les estructures dels clubs per tal que hi hagi més recursos tant en aquestes etapes com en primers equips, s'hi està invertint des d'institucions i des de la visibilitat. Tot això està en un procés, que evidentment li falta molt camí per aconseguir el lloc que penso que mereix.

Hi ha dones en els càrrecs directius de les institucions del sector? Si més dones ocupessin aquests llocs, creus que la situació canviaria?

Les donen ocupen cada vegada més posicions en els càrrecs directius, i això crec que és molt positiu, i va proporcional al creixement del qual parlem. Soc de pensar que perquè el futbol femení evolucioni és necessari que hi hagi bons professionals, tant a les directives, com en els staffs i cossos tècnics.

Actualment, parlem molt de la igualtat, i en aquest sentit tenim el problema que ens comparem amb un món desorbitat que és el futbol masculí. El que sí que està clar és que per aconseguir millorar econòmicament cal donar visibilitat i generar espectacle, que la gent vulgui mirar futbol femení, i això passa perquè la competició tingui uns mínims pel que fa a estadis, mitjans de comunicació i la resta de recursos que ho faciliten.