Blai Paco: "“Estem molt a prop de Barcelona però necessitem infraestructures que ho constatin”

MARIA SAYAVERA

Va ser elegit president de la UEA el 2013 i reelegit en el mateix càrrec, l’any 2015; després d’uns anys d’experiència, què n’ha après?

El 2013 no va haver-hi eleccions, sinó que el llavors actual president, Ramon Felip, va plegar i la junta directiva va aprovar per unanimitat que agafés el càrrec, cobrint aquests dos anys que eren encara del seu mandat.

Per a mi, ser president de la UEA ha estat una molt bona oportunitat; vaig agafar la responsabilitat precisament com això, com un exercici de responsabilitat, perquè en un bon principi creia que no em tocava... però si es presentava l’oportunitat no podia dir que no. La veritat, però, és que és una oportunitat increïble per a conèixer gent, formar-te i també per a desenvolupar activitats, una part latent que si no trobes el moment, no prosperen i a través de la UEA, tenim la possibilitat de fer moltes coses.

Quins objectius us vàreu marcar en agafar aquest repte?

Vaig agafar el repte en un moment molt complicat per a la UEA, ja que estàvem en plena crisi i això feia que hi hagués un gran nombre de baixes de socis... a més d’estar davant d’un canvi de model. Així, aquests tres anys han servit per a fer aquest canvi, per a generar un nou model que creï una certa estabilitat a l’entitat i així poder-se concentrar, no tant en la seva situació, sinó en la situació de l’empresariat en general i a generar activitats per als empresaris.

En aquest sentit, cap a on ha anat aquest canvi de model?

De bon principi, el que crèiem que era molt important es basava a treballar els sectors, a crear taules concretes al voltant dels diferents sectors empresarials, i això és justament el que estem duent ara a terme, al llarg d’aquest any, a través d’un fòrum del qual neixen taules sectorials i territorials, que estan donant uns fruits increïbles. Aquesta era, doncs, la intuïció que teníem l’any 2013, però que ara s’està concretant.

I de cara als propers anys, quina serà la línia a seguir?

Per una banda, el nostre objectiu és seguir donant suport als nostres socis, i en aquest sentit, si el nostre soci troba de valor la participació en taules sectorials, aquesta línia serà fonamental. Per tant, el que volem és fonamentar aquestes taules que comencen amb les activitats més imminents, però que tenen una programació amb més profunditat. El primer any, pràcticament, hem aconseguint que la gent del sector es conegui i comenci a marcar-se objectius, treballant en projectes relativament fàcils, en el sentit de posar-se d’acord ràpidament, però el que volem és que es vagi aprofundint en el tema. I aquí arriba la metodologia del clúster, en què les economies d’escala i les sinergies juguen un paper molt important; així, aquesta metodologia, aplicada als sectors, pot aportar molt.

Des de la UEA, i ho comentàvem al principi, també heu fet una aposta de canvi en la formació. Quin ha estat el model de treball en aquest àmbit?

La formació, per a nosaltres, és cabdal. Estem en un nou paradigma de futur en el qual la formació juga un paper importantíssim, i en aquest sentit, donem suport a la política de l’ajuntament d’Igualada de crear un eix del coneixement al voltant del Campus Universitari. Pensem que és molt important en el món empresarial que, ja avui, està patint la mancança de gent formada per a certs llocs de treball.

En aquest sentit, parlem sempre de formació professional i de grau superior. Es parla molt de la figura de l’aprenent, recuperar aquesta figura, i en aquest cas, la formació professional dual pot jugar un paper molt important, que integra l’estudiant dins el món laboral, i aquest model s’ha demostrat en sectors, com del que jo en provinc, com són les TIC, en què fa més de vint anys que inserim alumnes al món laboral a través de pràctiques a les empreses. El model a seguir és la formació dual i la integració de l’alumne al món empresarial, doncs.

En aquest sentit, el paper de l’administració pública, en els diversos esglaons, és l’esperat dins el món empresarial?

Estem per sobre de les expectatives. Ens hem trobat una administració, personalment, amb moltes ganes de col·laborar i més oberta que mai; a més a més, a nivell de Conca d’Òdena i de comarca, també tenim les administracions més disposades que mai a col·laborar. Penso que és un moment dolç, en què l’administració està jugant el seu paper, malgrat les dificultats de la situació econòmica, però realment penso que hi ha una consciència que no hi era abans, basada en el paper que ha de jugar l’administració i de quina manera ha de treballar de forma mancomunada per ajudar el món empresarial. Però cal dir que és una consciència general, a nivell social també s’ha agafat aquesta oportunitat de fomentar la col·laboració.

Si parlem del panorama empresarial a la comarca, com el definiríem a grans trets?

Avança lentament. La comarca de l’Anoia té bones perspectives, té bases sòlides, però realment, els passos són més lents de l’esperat, malgrat que sòlids. Quan ens comparem amb l’evolució econòmica general, potser anem més a poc a poc, però anem consolidant. Tenim sectors molt madurs que evolucionen a un ritme més lent, però de forma més consolidada. En aquest sentit, hi ha unes dificultats que s’han de tenir en compte. Si parlem, per exemple, del posicionament del gènere de punt, el seu progrés, després de la davallada del 2005, doncs és molt lent; però realment, està progressant, i en aquest sentit, si superem les limitacions que suposa no tenir personal qualificat, probablement podrà seguir un ritme de creixement molt interessant.

Quins són els sectors, doncs, amb més pes a la comarca?

Els sectors més important serien, d’una banda, el sector del metall. Aquest sector fins al moment era transparent, perquè ningú l’havia vist, l’havia valorat, però penso que, no només és el més important, sinó que a més a més, és el que té més futur i pot tenir més potencial de creixement. Aquest sector, doncs, juntament amb la indústria de l’automòbil, tenen moltes possibilitats en un futur, de poder fer crèixer l’economia comarcal.

En l’àmbit de les infraestructures al territori, quina és la posició del món empresarial en els serveis de comunicació que tenim?

Podem interpretar les nostres infraestructures com una oportunitat o com un dèficit, i la veritat és que l’A2 juga un paper molt positiu, però les mancances al voltant d’aquesta via, com les dificultats de traçat o les diferències de velocitat en diversos trams, deixen l’Anoia com una comarca més lluny del que realment està de la capital. He defensat moltes vegades l’afirmació “Igualada a 40 minuts”, assegurant que estem molt a prop de Barcelona, estem tan a prop com creuar la ciutat comptal, però per demostrar que estem realment a prop, necessitem infraestructures que ho constatin.

D’altra banda, si parlem del tren, el fet de disposar-ne un de mercaderies, probablement avui, no estaria justificat, i per això per a mi és més important l’aposta pel tren de passatgers. Des de la UEA, actualment no volem parlar de les coses que podríem ser amb unes bones infraestructures, sinó que volem disposar de les infraestructures quan es demostri que les necessitem, com en el cas del tren de mercaderies. Tot i això, el tren de passatgers sí que és important, perquè actualment ja tenim mancances en aquest àmbit i necessitem facilitar la mobilitat cap on hi ha els recursos humans i que la gent pugui venir a treballar aquí, això sí que és un fet que hem constatat i hi ha una necessitat.