Joan Rovira: "Econòmicament, és inassumible tenir els recursos de la campanya forestal durant tot l'any per fer front a la desestacionalització dels incendis"

Al parc de bombers d'Igualada, com en altres parcs, existeixen diferents nivells d'organització que conformen els equips d'actuació. En gran majoria, hi ha els bombers professionals, els quals tenen condició de funcionari i formen part de la Generalitat. D'altra banda, estan els EPAF, l'Equip de Prevenció Activa Forestal, i en aquests moments també operen els AOF, Ajudant d'Ofici Forestal, que es contracten només per la campanya forestal vinculada al risc de l'incendi. A més, les tasques dels bombers de la generalitat es complementa amb l'equip de bombers voluntaris. Tots els equips són susceptibles de ser activats de qualsevol emergència que hi hagi a la zona metropolitana sud o, per extensió, a qualsevol punt de Catalunya.

Com funciona el sistema d'organització amb els bombers voluntaris?
Igualada és un parc que està molt lluny d'altres parcs per poder rebre ajudes. En aquest sentit, són molt importants els parcs de voluntaris de la comarca. L'Anoia compta amb tres parcs de bombers voluntaris, Piera, Capellades  La Llacuna, un fet força singular, ja que no acostuma a haver-hi tants parcs voluntaris en una mateixa zona.

En aquest parc, la relació amb els bombers voluntaris és molt bona, però no acostuma a ser així. Hi ha una tensió per part dels dos col·lectius en relació a les compensacions que reben els voluntaris. Avui dia els voluntaris estan demanant un model perquè es "laboralitzi" la seva situació. Els bombers de la Generalitat defensen que es mantingui aquesta dualitat, per una banda, el col·lectiu professional com a funcionaris i, d'altra banda, aquest altre grup de voluntariat que obre la porta a la societat civil a col·laborar. Per un bomber voluntari, aquesta no hauria de ser la principal activitat i no hauria de ser considerat una feina, de fet ara mateix no poden viure d'això.

El sistema organitzatiu del cos està en un moment de canvi?

Sí. Darrerament, s'ha creat especialitzacions dins del cos de bombers professionals. Aquests no es troben en tots els parcs, sinó que en la majoria de parcs d'arreu del territori els bombers continuen sense ser especialistes en alguna activitat. Tot i això, ara existeixen algunes unitats concretes especialitzades en, per exemple, incendis forestals, detecció de persones, de rescat de muntanya o subaquàtics...

On es troben aquestes unitats especialitzades?

Des de la distància podem acudir al que anomenem unitats tècniques, les quals donen un assessorament del tema. Aquesta unitat s'encarregarà d'orientar el comandament i l'acompanyarà en la presa de decisions. Poder traslladar un equip especialista físicament és més difícil i no ho podem assumir en tots els casos. Tot i això, s'està treballant per poder activar aquestes unitats més especialitzades.

Podries posar algun exemple d'algun cas en el qual ho hàgiu pogut implementar?

Doncs precisament hi ha un cas de km 0, aquí a Igualada. Estic parlant del núvol tòxic de color taronja que va envair el cel d'Igualada fa uns anys. En aquell cas es van anar afegint recursos, tants estàndards com especials. Van venir les unitats de risc químic de Tarragona i de Rubí, que van anar construint una resposta. Tot i l'alarma i la incertesa del moment, va ser una gestió que va funcionar relativament bé. En una situació d'emergència, l'aprovat és molt bona nota. Per aconseguir-ne més s'hauria de tenir molts més recursos i més capacitats.

D'altra banda, com es planteja la campanya forestal d'aquest estiu?

Normalment, comença el 15 de juny, però aquest any s'ha avançat a l'1 de juny, per l'experiència de l'any passat. El dia 15 de fa un any vam acabar de fer les presentacions i alhora estàvem vivint una setmana de simultaneïtat que ens va posar entre les cordes a tots. Arran d'això i degut al perllongament de l'estiu, les campanyes forestals arrancaran l'1 de juny.

Aquesta situació ha arribat per quedar-se?

Sembla que sí, però també ens hem de fer a la idea que ara les campanyes forestals gairebé seran anuals. S'està produint una desestacionalització dels incendis, és a dir, en qualsevol època de l'any hi pot haver una sequera o pot fer més calor del normal. Per tant, un incendi forestal té més possibilitats d'aparèixer en qualsevol moment de l'any.

I ara mateix en quina situació ens trobem?

Ara mateix, estem en una situació moderadament tranquil·la perquè tenim la sort d'haver viscut un període de tempestes. En algunes zones la situació s'ha relaxat i en altres s'ha endarrerit totalment. Aquí a l'Anoia estem a la frontera, des de la comarca fins a la costa la situació continua sent força preocupant, però en la resta sembla que l'alt risc d'incendi característic d'anys anteriors ha baixat. Tot i això, hem de tenir en compte que els efectes d'aquestes pluges dura el que dura. Estem molt més tranquils del que ens podríem arribar a imaginar fa un mes. Estem a començaments de juliol i no hem tingut cap ensurt de moment.

De fet, estem veient que ara mateix hi ha molt més verd que a la primavera. Normalment, a la primavera creix molta herba i després a l'estiu s'asseca i fa que el foc es pugui propagar molt ràpidament. Aquest any ens hem trobat que l'herba ha sortit ara i, per tant, suposem que s'assecarà més endavant i els incendis es podrien posposar per setembre o octubre.

Això de quina manera us dificulta la feina?

Ens dificulta en la nostra capacitat de resposta. Per exemple els AOF i els mitjans aeris habilitats a l'aeròdrom d'Òdena pleguen el 15 de setembre aproximadament. Els recursos que es destinen a la campanya forestal no es poden assumir durant tot l'any, per tant, tenen un calendari. Amb aquesta desestacionalització, patirem més si comença un incendi en un període on no tenim tots aquests recursos.

Hi ha algun país model que tingui aquests recursos durant tot l'any?

Econòmicament, és inassumible tenir els recursos de la campanya forestal durant tot l'any per fer front a la desestacionalització dels incendis. No hi ha cap país capaç, tot i que, fins ara cap ho ha necessitat perquè mai hi ha hagut un període de risc d'incendi tan elevat i tan perllongat. No vull ni pensar quan costen els mitjans aeris. De fet, dintre d'aquest mercat mundial hi ha molta més demanda i, per tant, més competència. A molts altres llocs està passant el mateix i grans empreses o fons d'inversió estan fent molt negoci, a través de la contractació de mitjans aeris. Fins i tot ja parlem de la "indústria del foc". El problema és que els mitjans que tenim contractats aquí a l'estiu són els mateixos que estan a Xile durant el nostre hivern. Perquè s'entengui la diferència de valor, aproximadament una hora de treball d'un bomber equival a 30 euros, mentre que el valor d'una hora de treball d'un helicòpter és de 3000 euros. La desestacionalització dels incendis i la falta de recursos durant un període de temps llarg, ens deixa en una situació complicada a l'hora de ser efectius en l'extinció d'un incendi.

I en aquest sentit, com acostumeu a actuar davant d'una situació totalment descontrolada?

Molts cops la sensació és d'impotència, però ets conscient que davant d'una situació tan gran, tu com a bomber et fas molt petit Hem hagut de patir moltes situacions difícils, de perdre companys fins i tot. Arriba un punt que estem desbordats i, a escala de prioritats, primer són sempre les persones, després són els béns i l'últim és el medi natural, per això en molts casos s'ha de prendre decisions complicades i, fins i tot, deixar cremar per no posar en perill la vida de ningú.

Sentiu que la ciutadania jutja aquesta presa de decisions?

Si, evidentment, però com passa amb tot actualment. Un exemple, va ser el cas de Baldomar, on, en un període de simultaneïtat arreu del país, no vam tenir suficients recursos i es va haver d'explicar a alcaldes i autoritats que, amb les circumstàncies que vivíem, havíem de deixar cremar tota una zona en control perimetral.

Heu de fer una tasca molt conciliadora...

No tothom és conciliador. Són moments de tensió i estrès i tothom té el seu dret a expressar-ho de la seva manera. De vegades has de mantenir la teva decisió en un entorn mediàtic de molta pressió i has d'intentar convèncer.

En relació amb la prevenció dels riscos d'incendis, quines tasques feu?

Els Bombers de la Generalitat, ens encarreguem de la prevenció i l'extinció en el cas dels incendis urbans i en el cas dels incendis forestals només ens ocupem de l'extinció. Tota la part de prevenció va a càrrec dels enginyers de comarca, dintre del departament d'Acció Climàtica. Dins dels cossos de Bombers, els únics que fan tasques de prevenció són els EPAF.

A Catalunya som dels pocs llocs que un únic cos de bombers fa tota classe d'intervencions en els diferents àmbits d'emergències. En altres comunitats autònomes tenen unitats específiques d'incendis forestals. Hi ha els bombers urbans i els rurals, però aquí a Catalunya es produeix una simbiosi i et trobes que has de donar resposta a una multiplicitat de situacions i arriba un moment que el xiclet no dona més de si.

Fora del vostre cos, hi ha altres agents voluntaris que fan tasques al bosc, com els ADF, no?

Sí, de fet, quan arribem a un incendi probablement ens trobem amb altres col·lectius. Tot i això, som nosaltres els que tenim la responsabilitat en l'extinció, en la seguretat de tots els que hi treballem. Els ADF entenen perfectament que han de treballar de forma col·laborativa i segons el criteri del nostre comandament. És cert que darrerament, es demana que no facin activacions genèriques i que es quedin fixes a la cua de l'incendi per un tema de seguretat. En un 70% dels casos ens fan cas (riures). També és veritat que de vegades, davant aquesta manca de recursos, si fa falta estan a primera línia per necessitat, com expliquen anecdòticament.

El que busques és que ells tinguin clar que el lideratge és de bombers i que sàpiguen integrar-se en el dispositiu. El que no podem permetre, ni com a bombers ni com a país, és que es vulgui crear un cos d'extinció paral·lel i que no tinguin clar qui marca el ritme.

Per què creieu que es creen aquests cossos paral·lels si ja es disposa d'un cos oficial?

El problema és que no ens veuen com un servei municipal. Qui també ha de tenir clar aquest lideratge són els ajuntaments. Davant l'absència d'un cos de bombers a cada municipi, l'ajuntament potencia allò que més s'apropa a ser un cos de bombers, com els ADF o els voluntaris de la Protecció Civil. Hi ha hagut anys que estàvem molt incòmodes veient que teníem una situació bastant precària, de vegades ni teníem camions per sortir, i mentrestant un Ajuntament aportava recursos als ADF o creava un grup de voluntaris de Protecció Civil.

Al final qui haurà de solucionar el problema que pugui tenir un municipi serà el cos de bombers i no qualsevol altre.

Quin missatge voleu llançar a la ciutadania?

Cal fer un treball molt gran de conscienciació sobre la prevenció. Vivim en una contradicció perquè els bombers estem organitzats per ser totalment reactius. Tot i això, el futur és la prevenció i no la reacció. De prevenció fem molt poques coses, de fet, a vegades, quan ve una escola per fer una sessió informativa, l'hem de deixar tirada perquè tenim una sortida i no tenim cap altre organisme que garanteixi aquest servei.

Nosaltres com a objectiu intern hem d'intentar fomentar el missatge de la prevenció, com la frase que ara s'està intentant estendre entre la població: "tanca la porta al foc". Cal informar a la ciutadania sobre què podem fer en una situació de foc, en aquest cas en una ciutat.

En l'àmbit forestal, també cal conscienciar a les persones que hi viuen sobre el risc que comporta el seu entorn per la propagació d'incendis. És important fer pedagogia sobretot en aquest aspecte, ja que hi ha hagut una visió molt preservadora i, a la vegada, molt urbanita dels boscos i les zones naturals. En aquest sentit, per exemple, cal netejar les zones com les urbanitzacions, que estan en contacte amb aquestes zones forestals.