'Per ser un bon barcelonista primer s'ha de donar suport a l'equip local'

Ni la copa del Rei ni la Champions...

En les dues competicions hem jugat molt dignament i de fet hem guanyat els dos partits de tornada. Entenc que el Barcelona va ser millor que l’Inter però remuntar un 1-3 era molt difícil i més de la manera que juguen els italians. Jo em sento molt satisfet amb el joc de l’equip.

Un nou barcelonisme molt positiu i participatiu...

Sí, de fet el que es va veure en el partit de tornada contra l’Inter, on tothom lluïa samarretes blaugranes i creia en la remuntada, mostra aquestes noves generacions de barcelonistes amb més esperances i més positius, però els mitjans de comunicació també hi van jugar un paper molt important, només cal veure la quota d’audiència que va tenir el partit a TV3.

Els socis de la penya són optimistes?

De fet, a la penya hi ha gent de totes les edats i es nota la diferència d’actitud en el canvi generacional. Fa 15 dies, en acabar el partit contra el Sevilla, encara hi havia gent que deia: ‘ai, ai, a veure què fem contra el Valladolid, que és un equip entrenat pel Clemente...’ Així que, tot i que entre els penyistes predomina l’esperit esperançador, encara queda gent que viu amb aquest patiment dels culés més antics. Però això no pot ser, no podem patir per haver de jugar contra un equip que lluita per no baixar de categoria, hem d’assumir els partits amb esperança i ganes de guanyar.

Des que ets president de la Penya, què ha canviat en l’entitat?

La nova junta es va formalitzar l’octubre del 2009. La nostra voluntat és la d’obrir la Penya a la ciutat i potenciar les activitats pròpies de l’entitat. Pel que fa al primer propòsit, hem col·laborat amb la recollida de signatures perquè TV3 pugui emetre al País Valencià, hem fet alguns actes amb Paranoia Accions i també vam donar suport a IGDecidim. Pel que fa a les activitats pròpies, en primer lloc trobàvem fonamental que la Penya tingués un local públic que sigui un punt de trobada pels penyistes i pels barcelonistes en general. Ara tenim la Taverna de Cal Font i unes oficines a l’Espai Cívic Centre.

I altres activitats?

La idea de la junta és organitzar activitats culturals entorn del Barça. Fins ara hem fet dues presentacions de llibres. Una ha estat del periodista esportiu Jordi Ponts que va presentar el seu llibre ‘No tindràs collons de fer-ho’ i el de l’ex-president del club Agustí Muntal ‘Memòries d’un president blaugrana en temps difícils’. Després vam fer un sopar amb tots els penyistes que van voler venir.

Què és el que més positivament valores de la nova junta de la penya?

El fet d’haver aconseguit aglutinar-hi gent de totes les edats i sexes, gent provinent d’altres juntes, gent que no havia estat mai en cap junta. En la nostra junta hi ha dues dones i ambdues desenvolupen tasques de responsabilitat. Una és tresorera i una vocal. Crec que això no havia passat mai en els 50 anys d’història de la penya.

Quants penyistes hi ha a Igualada i quins avantatges té ser-ho?

Actualment estem posant la base de dades al dia i comptem amb uns 300 penyistes. Ser penyista et permet entrar en el sorteig de 3 carnets que la Penya té reservats per als seus membres. Pel que fa les eliminatòries, normalment intentem fer els sortejos durant actes que organitzem i així premiar la participació. També hi ha descomptes a l’hora de treure entrades per anar al Camp Nou, al museu del Barça i en el bus que organitzem cada quinze dies al camp quan el Barça juga a casa.

Quin perfil tenen els penyistes d’Igualada?

Des que nosaltres hem entrat a la junta hem intentat canviar el perfil del penyista i rejovenir els nostres membres. De fet gairebé un terç dels membres són nous penyistes, això ha fet baixar l’edat del penyista típic. Nosaltres ens vam trobar una penya envellida, amb la seves pròpies dinàmiques... i nosaltres volem donar-li una nova vitalitat. El fet que el club vagi bé fa que hi hagi més incorporacions i la Penya sigui més activa.

Quina relació hi ha entre el club i les penyes?

El club conviu amb les penyes. El moviment penyista té una dinàmica pròpia paral·lela al club i això fa que a vegades el club tingui algun recel amb les penyes ja que no pot exercir cap tutela sobre elles. Tot i així la relació que hem tingut nosaltres amb l’actual junta del Barça ha estat positiva, tot el que els hem anat demanant ens ho han acceptat.

Vénen eleccions...

Jo com a president de la Penya Blaugrana no em puc 'mullar' però entre els set jo crec que els que tenen més opcions són el Rossell, l’Ingla i el Ferrer. El Ferrer és la candidatura continuista, l’Ingla, que tot i no comptar amb el suport de l’actual junta reclama el continuisme, i el Rossell que recull força sinergies. Els programes no difereixen gaire un de l’altre i el resultat es decidirà més per emocions i per les divisions clàssiques del barcelonisme.

Quines divisions?

Jo crec que encara perduren les divisions entre Nuñistes i Cruyffistes, els primers segurament es mostren més propers a Rossell i els segons a les candidatures continuistes. Nosaltres aquí a la Penya no ens hi involucrem.

Algun candidat s’ha posat en contacte amb vosaltres?

Sí, dos dels candidats s’han posat en contacte amb nosaltres per demanar-nos signatures. Nosaltres no recollirem firmes per ningú, però tots els candidats que vulguin venir a exposar-nos el seu programa seran benvinguts. Després, cada penyista que decideixi a qui vol donar suport.

A la Penya, en el món del hoquei: Igualada o Barça?

A la Penya hi ha gent de tot, però jo m’agafo a les paraules del Muntal quan va venir a fer la presentació del llibre a Igualada, ell parlava del futbol, però crec que es pot fer extensiu a totes les seccions: ‘Per ser un bon barcelonista, primer has de donar suport a l’equip de la teva ciutat’. Crec que és una bona filosofia.

Any de mundial, et molesta que els jugadors del Barça juguin amb la selecció espanyola?

Sí, no m'agrada que els nostres jugadors vagin a desgastar-se en una selecció amb la qual no em sento identificat, de moment no tinc referents per a aquest mundial, ja em buscaré alguna selecció preferida, de moment no m'he decidit.