'Bòsnia i Hercegovina ha deixat de ser un país prioritari per a la cooperació internacional'

Què et va impulsar a anar a Bòsnia?

Coneixia Bòsnia i Hercegovina arran de col·laborar amb Creu Roja Anoia i amb l'Associació Behar de solidaritat amb Bòsnia en els diferents projectes que aquestes entitats desenvolupaven tant a Igualada com a Travnik. Així que des de l'any 2003 he viatjat a Bòsnia en diverses ocasions i sempre em quedava amb les ganes de passar-hi més temps, per això vaig decidir anar a viure-hi una temporada.

Què havies fet abans de marxar?

Fins el gener passat, moment en el que vaig demanar l'excedència, vaig ser coordinadora de l'Associació per a la Rehabilitació del Malalt Mental de l'Anoia (ARMPA) i del Club Social Aidar.

Què fas actualment a Bòsnia i Hercegovina?

Sóc a Sarajevo col·laborant amb la Fundació Democràtica Local, una entitat que va nèixer arran de l'agermanament entre Barcelona i Sarajevo i que desenvolupa projectes en l'àmbit de la violència de gènere, protecció del patrimoni cultural i desenvolupament del turisme rural i sostenible. És en aquest últim àmbit en el que estic col·laborant, ja que el turisme pot ser un potencial per al desenvolupament d'aquest país, i de fet, any rere any augmenten els visitants, però el país encara no té una bona infraestructura i organització. És per això que aquesta entitat busca partners europeus per desenvolupar projectes conjunts a la zona.

Com viu el país el record d’una guerra tan recent?

Desprès de 16 anys del final de la guerra, Bòsnia és un país dividit, amb una organització política complexa i una economia en crisi permanent.

El país està format per dues entitats totalment autònomes, amb els seu propi govern, parlament i policia: La Federació de Bòsnia i Hercegovina (de majoria bòsnia-musulmana i croata-catòlica) i la República Srpska (de majoria sèrbia-ortodoxa) i per sobre de les dues hi ha el govern bosnià.

Els Acords de Dayton amb els quals es va firmar la pau, evoquen a Bòsnia a la rivalitat continua entre les tres nacionalitats. Per exemple, l'octubre passat hi van haver eleccions i fins fa un mes han estat sense poder constituir el parlament, ja que el president s'escull en un règim rotatiu entre els representants de cada una de les ètnies i no es posaven d'acord; de fet segueixen sense haver nombrat diversos ministres.

La població està descontenta amb la classe política, ja que els veuen més preocupats pels nacionalismes que no pas per l'economia o pels temes socials. A més hi ha molta corrupció i la influència de les institucions religioses és força important. Bòsnia segueix sota tutela internacional, i amb aquesta crisi institucional i política no hi ha perspectives per posar-hi, per això sovint la població comenta que segueixen sense sentir-se lliures en el seu propi país.

Falta ajuda o cooperació internacional?

Bòsnia i Hercegovina ha deixat de ser un país prioritari per a la cooperació internacional. Moltes de les entitats que han estat col·laborant amb el país des de 1992 han acabat els seus projectes (ja sigui per falta de finançament o perquè han dirigit la seva mirada a altres parts del món). Fins i tot la Oficina Tècnica de Cooperació amb els Balcans, de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament, ha tancat aquest febrer passat.

Queden entitats petites i Agents Multilaterals, però Bòsnia segueix necessitant la col·laboració de les entitats i dels governs europeus, sobretot per enfortir la societat civil. Sembla que 16 anys siguin molts, però el país va quedar completament destrossat i dividit, i per això és necessari seguir-hi treballant.

El que sabem aquí del que passa a Bòsnia es correspon a la realitat?

No crec que aquí sapiguem el que passa a Bòsnia, des que la guerra va acabar, les notícies sobre Bòsnia són molt poques, ens informen sobre la detenció d'alguns criminals de guerra, la commemoració del genocidi de Srebrenica i poc més.

Bòsnia va deixar d'interessar als mitjans de comunicació amb el final de la guerra, així que no, no sabem el que passa a Bòsnia. Pel contra, ells estan molt més informats sobre la situació d'Espanya, i pregunten molt sobre la relació entre Espanya i Catalunya.

Què et va atraure del país que hagis decidit quedar-t'hi?

Uf! Moltes coses! D'entrada com és la gent. Són oberts i hospitalaris, t'acullen i t'ajuden amb tot el que poden, i el ritme de vida que porten és més relaxat que el d'aquí. M'agrada la diversitat cultural del país, passejar per la Bascarsija de Sarajevo (el casc antic de l'època otomana) passar per la zona d'edificis majestuosos construïts durant l'Imperi Hautrohungarès, entre mesquites, esglésies i sinagogues... és per això que Sarajevo ha estat nombrada moltes vegades com la Jerusalen d'Europa, és una terra amb una cultura i història molt interessants. També els paisatges d'alta muntanya, amb rius i llargs són molt bonics!

Hi ha poca gent de fora?

Sí, tenen molt poca immigració i la majoria d'estrangers que hi ha són personal d'ambaixades, institucions, cooperants i militars. També hi ha empreses estrangeres intentant obrir mercat a la zona dels Balcans, sobretot enginyeries.