"Cal preparar-se per a malalties noves com l'ebola que poden anar venint"

La grip A, el SARS, el Corona Virus i ara l’ebola. Com apareixen aquestes alarmes i perquè s’estenen aquestes malalties?

No tinc dades per opinar què s’ha fet malament. Fins ara l’ebola estava localitzat a l’Àfrica. Des dels anys 70 estava cenyit a l’Àfrica Central, mai havia afectat a tanta gent. El brot actual, que va començar a finals del 2013, té molts més afectats. Les alertes sanitàries han aparegut ara que arriba al Primer Món. Ens ha vingut de cop i ens hem hagut de posar les piles amb una malaltia desconeguda per molts, per la que no estem massa preparats.

El dia a dia de les infeccions al Consorci són malalties menys crítiques i molt més habituals que l’ebola.

Sí, però ens hem d’anar acostumant a malalties que fins ara no hem tingut però que van arribant, a virus desconeguts que poden venir. Malalties infeccioses que fins ara ens quedaven lluny. La globalització ens portarà virus que estaven aïllats en racons del planeta. Hospitals grans poden haver viscut més aquests casos, aquí les infeccions que ens vénen de moment són les del carrer o les que es poden transmetre aquí a l’hospital. Els hàbits higiènics són, en tot cas, un dels factors de protecció més importants que tenim.

Un europeu pot afrontar millor l’ebola que un africà?

Les nostres condicions higièniques i l’estructura de la nostra sanitat, la xarxa d’hospitals, l’accés a recursos, fa que aquí estiguem més preparats. Allà és més fàcil que s’escampi. Aquí s’hauria de poder controlar millor.

Al Consorci ja hi ha el protocol preparat?

Sí, ho hem hagut de fer ràpid. El cas de Teresa Romero demostra que la contagiositat és alta. Un 50-60% dels malalts moren. Hi havia un protocol del Departament de Salut que hem anat adaptant. S’actualitza dia a dia. Aquí a Igualada també.

Com et contagies?

Si has estat en un dels països, quatre, que tenen brots, tens riscos d’haver contret la malaltia. Si véns d’allà o has estat en contacte amb un malalt, seràs un cas sospitós.

Es transmet per l’aire?

No. Amb el contacte amb persones infectades, vives o mortes. També si has tocat un objecte inanimat que aquestes persones havien utilitzat o tocat també. Els animals també són reservoris. La transmissió per l’aire no està comprovada. La transmissió es produeix pel contacte amb les mucoses, la cara és la part més sensible. També petites ferides o els fluids de la persona: sang, femta, contacte sexual.

Quina simptomatologia té?

Al principi es pot confondre amb altres malalties. Comences amb febre i miàlgia. Però després hi ha els vòmits, les hemorràgies, el malalt sagna molt. I finalment, el fracàs multiorgànic. Fallen els òrgans.

Com pot haver acabat Teresa Romero infectada d’ebola?

Les escafandres que veiem per la televisió no deixen cap part del cos exposada. Metges sense Fronteres treballen a l’Àfrica, amb aquests equips, només han tingut un infectat. Però t’has de saber treure aquest vestit i és difícil saber-te treure’l sense que toquis amb cap element infectat. La contagiositat és molt alta i també s’ha vist a Estats Units.

Aquí també hi ha escafandres?

Sí, hi ha diferents menes de vestit, però la recomanació és estar del tot protegit. De cap a peus, mascareta, doble guant, botes. Ara ja tenim els ‘monos’ complerts, que han arribat aquesta setmana. És més del que recomana el Departament de Salut.

Quina diferència hi ha amb altres epidèmies com el SARS? Com es podrà aïllar l’ebola?

En aquell cas, la grip A, era una variació de la grip, una mutació. Ens preocupava que podia afectar als més joves i que tenia molta mortalitat. Al final vam veure que depenia sobretot de les malalties de base, afeccions prèvies. El SARS es reduïa a zones rurals, virus que afectaven primer als animals i que no hi havia transmissió persona a persona.Com aïllar l’ebola? Aquí el diagnòstic es fa detectant àcids nucleics en anàlisi de sang quasi sempre. Cal detectar casos sospitosos si has estat a l’Àfrica, en els països on hi ha la malaltia, o si has estat en contacte amb un malalt. També es pot detectar la càrrega viral.

A Estats Units patien per les 132 persones que havien estat amb una de les persones contagiades en un avió.

Està definit. Quan detectes un cas has de mirar a la vora altres persones que puguin estar en període d’incubació. A l’avió ja existeixen protocols per altres malalties infeccioses. La distància d’un metre és la que defineix contagi o no. Està en funció de la distància. Cal diferenciar els contactes d’alt i baix risc. Els primers cal vigilar-los durant els 21 dies d’incubació: mirar la temperatura dues vegades al dia i comprovar si tenen febre.

» Amb l’ebola no comences a ser contagiós fins que presentes símptomes, fins que la teva temperatura és alta. Primer la temperatura definitòria era 38,6 graus. La pacient de Madrid no va arribar a aquesta temperatura al principi. Ara, amb 37 graus, ja és cas sospitós.

Una solució és la transfusió de persones que ja s’han sanat?

Sí, sabem que no hi ha vacunes possibles a hores d’ara. Hi ha tractaments experimentals, amb àcids nucleics que interfereixen en la reproducció del virus. I sobretot sèrum o plasma de persones que han superat el virus. Hi ha en estudi un antiviral i vacunes experimentals. Fins ara només es pot fer tractament de suport.

Fins a quin punt els mitjans de comunicació han exagerat l’alarma? Ha estat positiu el tractament que han fet del tema?

La roda de premsa que va fer Ana Mato demostra que els que van donar la informació no eren els més indicats. Els mitjans han de reflectir la informació dels experts, ser rigurós. Aquí a Catalunya s’ha transmès la informació correcta: el risc és baix, només cal precaució.