'El càncer és com els diamants, és per sempre'

Com et trobes Ramon?

Doncs estic a punt de tornar a entrar a quiròfan aquest dimecres (12 de desembre). El càncer que tinc a la part dreta del coll (paròtida dreta, glàndula salivar) s’ha reproduït. De fet, en la primera operació (31 d’octubre) els metges em van extirpar els tumors, la glàndula salivar, el nervi facial dret. Ara, han detectat que també estan infectats els ganglis del coll i me’ls han de treure.

Fa uns dos mesos que et van diagnosticar la malaltia

Doncs si. Va ser l’11 d’octubre. Abans d’aquesta data vaig notar un petit bony a la part dreta del coll i vaig anar a veure alguns metges. Em van fer una sèrie de proves i l’última, que va ser la definitiva, va ser un tipus de biòpsia, on em van analitzar el teixit del nòdul.

Com vas rebre la notícia?

Doncs, com he dit, era l’11 d’octubre a la tarda, em van donar un sobre i a la mateixa clínica el vaig obrir… i vaig llegir una frase que no em va sonar gaire bé. Allà mateix vaig buscar-ho a internet i vaig entendre que tenia càncer. Ostres em vaig quedar que no sabia massa què fer. I de seguida vaig pensar, càncer i mort.

Desconcertat, suposo

Si, si. Em vaig quedar desconcertat i els dos dies següents van ser ‘dos dies de dol’, que jo dic. Van ser dos dies en què vaig pensar molt, ho vaig comunicar a la família, amics més propers, companys de feina, però també em vaig dir que no per això m’havia de morir, i vaig acceptar i assumir la malaltia. El dilluns 15 ja vaig començar les primeres visites amb metges.

T’ho esperaves?

No. I és que fins al moment cap metge em va parlar de càncer ni em va apuntar aquesta possibilitat. Sí que m’ho havia plantejat, però com que totes les proves fins al moment sortien negatives... pensava que potser seria un tumor mixte, com el que vaig tenir fa 21 anys.

Per què vas decidir engegar la campanya #canyaAlCancer a la xarxa?

Suposo que em bé de professió, però a la vegada vaig pensar que a part d’explicar el meu cas i tot el procés que visc, ajudaria a desestigmatitzar la malaltia. I és que avui encara costa molt parlar de càncer obertament.

Facebook, twitter, linkedin, spotify, blog ...

Si, si, la campanya està en totes aquestes xarxes. Però pensa que tot ha anat rodat, és a dir, a darrera no hi ha cap tipus d’estratègia. Simplement, un dia vaig dir per facebook, twitter i linkedin ... #tinccancer i cal donar #canyaAlCancer. Immediatament vaig rebre un allau de respostes d’ànims. De fet amb un mes vaig rebre 300 missatges a Linkedin, 430 a Twitter, i més de 2000 al facebook.

També has creat un blog. És terapèutic per tu?

Evidentment, és una manera de compartir reflexions i situacions diàries més enllà del meu entorn més proper. Arrel dels meus posts molta gent s’ha obert i m’ha explicat els seus casos personals o de familiars propers. Fins i tot gent que no conec de res.

T’ha canviat el càncer?

Porto només dos mesos i la veritat és que em costa de dir, però sí, et canvia. Reflexiones i penses molt més sobre coses personals, de l’entorn... Canvies l’ordre dels valors. I és que crec que el càncer és com els diamants, és per sempre. Diuen que fins que no han passat 5 anys el càncer no s’ha curat, però penso que si n’has tingut un, tens més probabilitats de tenir-ne un altre.

I el dia a dia...

Totalment. Aquests mesos ha estat una bogeria de visites als metges. Vaig calcular que amb aquest temps he visitat una mitjana de 1’5 metges al dia. Això és molt bèstia. Com dic jo, la meva agenda no és meva, sinó dels metges.

Al blog fas referència a la frase del capità enciam, ‘els petits detalls són poderosos’

I tant. M’he adonat que, per exemple, ara que tinc mitja cara paralitzada per que em van treure el nervi facial en la primera operació, no puc fer coses tant bàsiques com xiular, tancar l’ull dret si ve una ventada forta o em frego els ulls... Jo, la veritat, no sé si m’ho prenc amb acceptació o resignació.

Una cançó per donar #canyaAlCancer?

Nessun Dorma, de Turandot: ‘Vinceró’. Sempre m’ha agradat molt per la força que té i el missatge que dona ‘venceré’... És una cançó que em motiva.