'El capital del Barça és la suma de passions, voluntats i sentiments de milions de socis'

Com és el dia a dia del director de Comunicació del Barça?

Doncs força imprevisible. Es treballa amb agendes molt carregades: Trobades amb el president, gestions quotidianes, programació de la televisió, entrevistes dels jugadors, rodes de premsa... Però al marge de les activitats programades normalment hi ha 'sorpreses'. Per exemple, se't pot presentar el president de Bòsnia de manera inesperada i llavors s'ha d'activar ràpidament el protocol i reaccionar ràpid. En un club com el Barça passen moltes coses cada dia i per això es necessita molta energia, dedico tot el temps que tinc al club i a la meva feina.

De quines àrees et fas càrrec?

Sota meu penja un equip de 80 persones: Protocol, publicacions, premsa, Barça TV, Internet... Però és un departament transversal a tot el club.

Què se sent treballant en un club com el Barça?

El Barça és inimaginable, quan vius el Barça des de fora estàs al·lucinat pel Barça, per la passió, per l'estimació que et desperten aquests colors... però quan ets dins te n'adones que aquesta percepció es queda petita.

Al principi tens una sensació de vertigen, ja sigui pels 175.000 socis o pels 200 milions d'aficionats arreu món. Parlem d'un club centenari, amb un patrimoni que ha mantingut uns valors, una essència i una catalanitat molt singulars. Tot això s'ha de cuidar, protegir i incentivar en un món molt complicat. Això és una responsabilitat altíssima i no té res a veure amb treballar en una empresa ja que aquí estem treballant amb un sentiment, un capital que és la suma de les passions, voluntats i sentiments de milions de socis. Això és el que més em va impactar.

Com et vas trobar la imatge del Barça?

M'he trobat una imatge del club molt forta, molt reconeguda internacionalment i amb un prestigi altíssim, sobretot gràcies a Guardiola i el contracte amb UNICEF. A més a més, un model molt envejat tant de la Masia (reconegut amb la triple nominació a la Pilota d'Or) com del joc. El que sí que vaig trobar molt desequilibrat és la política social: el soci vivia d'esquena al club i ningú no es feia ressò de les seves reivindicacions...

Quines són les vostres principals preocupacions?

En primer lloc cal posar sobre la taula que la gestió que hi havia durant l'anterior junta va deixar un problema econòmic important i un club amb molt poca política social, molt poca transparència i molt poca orientació al soci. Tots aquests temes són prioritaris per a nosaltres.

I què heu fet durant aquests sis mesos en aquesta direcció?

Doncs pel que fa a temes socials hem obert una oficina d'atenció al penyista que no existia i hem habilitat una nova zona per a discapacitats; ara hi ha 42 places i abans només n'hi havia 21 i, a més, estan millor ubicades en el camp. A nivell de transparència hem fet l'assemblea més multitudinària de la història i hem posat a disposició del club la informació de les auditories dels comptes. El que volem és aconseguir l'excel·lència no només esportiva sinó de gestió i social, i tornar a posar el soci al centre de l'entitat.

I el nou contracte amb Qatar Foundation?

Nosaltres hem buscat una via de finançament que sigui respectuosa amb els valors del club. Vinculant-nos amb 'Qatar Foundation' no posem una marca comercial a la samarreta sinó una fundació que està recorreguda a tot el món com una entitat que participa en programes molt rellevants en el món de la infantesa i alberga algunes de les universitats més reconegudes del món.

Però parlem d'un país on molt sovint els drets humans no es respecten...

Qatar és un país que s'està obrint i que està invertint bona part dels seus recursos en fer aquest país millor, i s'està convertint en un dels principals agents de mediació de conflictes que afecten l'Orient Mitjà. L'emir de Qatar ha fet de mediador entre Israel i Palestina.

UNICEF, què hi diu?

Qatar Foundation és un organisme formidable per vincular-s'hi, és una entitat acceptada per UNICEF —que va donar el vistiplau a a quest acord. Sense el vistiplau d'UNICEF, el Barça no hauria acceptat aquest tracte.

Abans de ser director de comunicació del Barça eres...

Sóc llicenciat en Psicologia i després vaig fer un màster de direcció de màrqueting i em vaig posar en el món de la publicitat. Després de treballar un temps en aquest sector vaig muntar la meva pròpia consultora, 'Tàctica', vaig anar a Madrid, i quan vaig tornar a Barcelona vaig conèixer en Sandro Rosell i vam començar la campanya per a les eleccions.

Com és una campanya per a la presidència del Barça?

Jo vaig ser el responsable d'estratègia de campanya del Sandro. Va ser una feina molt bonica, intensa i formativa. Una campanya electoral és increïble per tot el que passa en molt poc temps. És molt semblant a la política però més populista, perquè l'esport el segueix molta més gent.

El Sandro i el seu equip van començar a treballar en el projecte el 2008, van començar a visitar socis, a anar pel territori copsant quines eren les inquietuds i demandes. Al final del 2009 això es va posar tècnicament en marxa per arribar al 13 de juny. És en aquest moment quan jo m'hi vaig incorporar per posar sobre el paper la plataforma estratègica i el pla d'accions.

Quina va ser la teva principal aportació?

Vaig definir la idea de campanya, que consistia a explicar que Sandro no era un candidat presidencial sinó que era un soci que parla de 'tu a tu' a un altre soci. Per això va sorgir la idea de signar com a: 'Sandro Rosell, soci número 12.556'. També vam fer una aposta pel format 'teatre' en el qual en Sandro parlava amb intimitat amb els socis, vam fer-ne un a Igualada.

Durant la campanya hi va haver un cert 'favoritisme' per Sandro en els mitjans...

D'entrada, Sandro era un candidat que des d'un punt de vista molt transversal complia molts dels trets que havia de tenir un bon candidat, i això hi havia gent que ho veia. L'etapa 2003-2005 al Barça va ser molt positiva i, a més, ell no ha estat una persona significada ni política ni ideològicament en res.

Des del primer moment ens vam bolcar molt en la premsa, fent-los participar, celebrant dinars... en Sandro es va acostar més a la premsa que altres candidatures que van ser més hermètiques, i això va crear un clima de bona predisposició cap a nosaltres.