Carla Verdés Enrich: “A Ucraïna tothom està disposat a agafar una arma, al revés que aquí, a Catalunya”

FRANCESC VILAPRINYÓ

Com i quan va ser la teva arribada a Ucraïna?

Hi he estat dues vegades. La primera, just quan va començar la guerra, pel programa El matí de Catalunya Ràdio. Vam anar a la frontera de Polònia amb Ucraïna, el primer cap de setmana de març, en el moment que hi havia l’allau de persones refugiades. Vam veure que si anàvem a la frontera, també havíem d’entrar a Ucraïna i dir què passava allà. Va ser el dilluns 7 de març.

Què coneixíeu del conflicte, abans de la guerra?

Recordo el dia que va començar la guerra. Al programa teníem uns continguts previstos, però em vaig despertar i em vaig trobar un missatge del meu cap dient que la guerra era un fet: havíem de capgirar i adaptar la programació. Havíem de parlar del conflicte i em vaig començar a informar més sobre els precedents.

La vostra estada va ser en bona part a l’oest del país i a la frontera amb Polònia? Quins efectes de la guerra han arribat allà, a més de l’impacte dels refugiats?

Com dic, hi hem estat dues vegades. I la segona ja va ser a altres parts del país. La primera estada va ser de quatre setmanes, dues de les quals a Lviv. Les altres dues, a Odessa i Mikolàiv. En el segon viatge, vam estar a Kíiv i Khàrkiv —la segona ciutat del país—, a l’est, i també a Dnipro i Zaporizhia, el punt d’arribada de molts dels que fugien de Mariupol. A cada punt on vam anar hem vist realitats diferents. Primer, a l’oest, vèiem molts refugiats que venien de l’est. Tothom va deixar de treballar, els establiments tancaven i tothom es dedicava al 100% a ajudar als que fugien de la guerra. Hi havia restaurants que van reobrir només per donar menjar als desplaçats i hotels que van activar-se també per allotjar a aquestes persones que venien de l’est del país. Era un moment en què tothom estava molt bolcat a ajudar a la gent. Ja abans del 24 de febrer existia un conflicte de llarga durada al Donbass.

Heu percebut que la societat ja estava militaritzada? Hi havia una retallada de llibertats i ha anat a més?

A Ucraïna tothom està disposat a agafar una arma, al revés que aquí Catalunya, per exemple. No diria que estiguessin molt militaritzats, sinó que sí que estan molt avesats a les armes. La guerra ha fet que tothom, homes, dones, joves, botiguers, estudiants, s’hagin mobilitzat i molts s’hagin format en les armes. Et diuen que davant un rus, estan disposats a disparar. Molts s’han apuntat a l’exèrcit i a les unitats de defensa territorial. Hi havia un overbooking a l’exèrcit i hi ha gent que s’ha unit als grups de defensa, que són els que se situen als accessos de les ciutats i verifiquen la identitat de tothom qui hi entra.

Quin és el paper de la dona en aquesta situació?

La dona s’ha anat empoderant. T’expliquen que algunes no es veuen amb cor de lluitar, saben que les matarien, però s’han sumat al voluntariat. I moltes dones actuen en la guerra cibernètica: dones amb formació universitària, traductores, que des de la xarxa difonen la situació d’Ucraïna. Moltes dones han tornat ja a la feina, així i tot continuen transmetent les informacions a mitjans d’arreu del món i a les xarxes.

En el cas de les escoles, han estat els centres de recepció de l’allau de roba, medicines i diferents productes que han arribat a Ucraïna. També és el lloc on s’elaboren xarxes i teixits de camuflatge, per part dels alumnes i les professores.

Com funcionen els serveis bàsics a la rereguarda?

Els primers dies que hi vam ser ens vam trobar que estaven molts comerços tancats, com dèiem. No funcionava ni el metro a la capital, perquè era un lloc de refugi. Ara, s’intenta tornar a la normalitat, ja que la guerra s’ha focalitzat a l’est. Kíiv, Odessa o Lviv han tornat a una relativa normalitat. A les ciutats segueix el toc de queda, en tot cas. Cada ciutat té una hora específica. Hi ha una tornada a la normalitat, amb l’excepció de l’est.

Una de les coses sorprenents és la xarxa de tren, molt afectada pels bombardejos. Les vies han estat atacades i danyades, però les arrangen molt de pressa. I els ferrocarrils funcionen força bé.

Per carretera moure’s és més difícil, perquè descobreixes molts check-points, de la policia, l’exèrcit o les unitats de defensa territorial que he esmentat. El transport amb avió sí que no funciona, l’espai aeri està tancat.

Les imatges de persones lligades a pals per -suposadament- haver saquejat comerços van fer la volta al món. I part de les forces ucraïneses, com el batalló Azov, tenen vincles amb l’extrema dreta i estan involucrats en atrocitats. Quina reacció té la gent davant aquestes situacions?

Ho vam preguntar, per aquestes imatges. Et diuen que durant una guerra no hi ha lleis. Nosaltres no en vam veure cap cas, però quan t’interesses per aquests casos, ningú ho veu malament. Pel que fa a l’extrema dreta, ells et neguen que sigui extrema dreta. Els ucraïnesos i ucraïneses consideren que la desnazificació que addueix Putin és un pretext i que el nazi és Putin. És un tema en el qual es posen força d’acord. Per la nostra part, no hem viscut cap situació on s’evidenciés actituds relacionades amb l’extrema dreta.

Molts dels refugiats i refugiades provenen de les zones de l’est d’Ucraïna? Aquestes zones, amb una població considerada més prorussa, la brutalitat i contundència de la invasió ha fet canviar la percepció del país veí?

La percepció de Rússia ja no era gaire amigable. A l’est, però, hi havia més vincles amb Rússia. Gent d’orígens russos. El conflicte de Crimea i amb el Donbass ja havia situat a Rússia com l’enemic. Ara hi ha un odi a Putin. Tothom, tothom, vol a Putin mort. Molts tenien amics i parents a Rússia i han tallat els lligams. Que aquests parents els expliquen que “Putin ho fa per al seu bé”. Clar, això és incomprensible per a ells, quan tenen les ciutats atacades. Molta gent que parlava rus, a la part est, han deixat de parlar-ho i es passen a l’ucraïnès. Hi ha lleis que han restringit l’ús de la llengua russa o les seves cançons.

Els ucraïnesos se senten víctimes d’un conflicte de més abast entre l’OTAN i Putin amb ells entremig? Senten que els han armat i atiat contra Rússia i ara estan sols?

Se senten agraïts per l’ajuda internacional que estan rebent. Demanen que no se’ls oblidi. Hi va haver el boom informatiu, però tenen por que es cronifiqui la guerra i l’interès informatiu es dissipi. Ells estan convençuts que la guerra la guanyaran i saben que el vessant internacional de l’opinió pública el tenen guanyat.