Carles Cuerva: "Amb Pedro Sánchez, s'ha millorat com mai en democràcia"

Les eleccions del 28 d'abril què suposen? Els darrers governs han mantingut una línia similar (reforma laboral –primer el PP, després no revocada-, política exterior, estat autonòmic) i la principal dissonància va ser la moció post-Gürtel. Què va a votar el ciutadà? Val la pena?

Ens juguem retrocedir 40 anys (com volen fer en lleis com l'avortament) o avançar, per tant val la pena i molt. Crec que s'ha notat i molt els canvis en l'actitud de diàleg amb el govern de Catalunya (amb la convocatòria de les Comissions bilaterals Estat – Generalitat sectorials, per què s'han de trobar solucions als problemes reals), en política exterior s'ha notat l'empenta en voler tornar a situar el projecte europeu com a clau pel futur, en termes laborals s'ha fet èmfasi en la qualitat per lluitar contra la precarietat d'algunes noves formes empresarials; la lluita contra la pobresa infantil, la transició energètica, el repte demogràfic i la igualtat s'han elevat a polítiques d'Estat, en són alguns exemples. Per tant hi ha hagut un canvi molt important que és necessari que es continui produint.

Sembla evident que sigui quina sigui la primera força s'haurà de pactar. Quina combinació preferiria?

En el cas que el PSOE sigui la primera força política, que d'això en depèn que es vagi massivament a votar, ja s'ha comentat que hi haurà diàleg amb totes les forces polítiques que vulguin ajudar a progressar Espanya, sense perdre de vista les línies vermelles respecte certes polítiques com la igualtat de gènere o el model d'estat. Com a persona d'esquerres, personalment, prefereixo pactes amb forces d'esquerra, però prefereixo encara més un govern que tingui una àmplia majoria i pugui pactar puntualment.

Què aporta el vot per la seva formació que no garanteixin altres opcions?

Al meu parer, el vot al PSC garanteix tres coses: la primera, la recuperació dels drets socials perduts amb Rajoy i l'avenç en nous drets com els permisos de paternitat, prioritat per l'ocupació de joves i majors de 52 anys,la mobilitat com a dret, l'educació i la recerca com a claus pel futur pel país, la lluita contra les desigualtats com a política d'Estat, per citar-ne alguns aspectes. la segona, treballar per resoldre el problema amb Catalunya amb diàleg, amb acords i pactes dins la llei. I la tercera, si l'Anoia té representants al Congrés és per ajudar a resoldre els problemes reals dels anoiencs i anoienques.

En la Transició el socialisme partia de propòsits autodeterministes. El 2012 es parlava d'un referèndum d'independència per part de Pere Navarro i durant tots aquests anys s'ha anat rebaixant aquest propòsit. El programa tampoc parla del federalisme que tants anys ha estat la bandera del partit. Què proposa exactament el PSC? En què es diferencia ara del PSOE?

A la Transició el PSOE partia de principis marxistes també, però la pròpia evolució d'Espanya i del món ha anat fent que el discurs s'anés adaptant més a un model de convivència que encaixés millor amb les necessitats i reivindicacions territorials. Al 2012 el PSC es comprometia a una consulta dins la llei, ningú es pot creure que els socialistes proposessin quelcom fora del marc legal; en paral·lel, s'han aprovat les declaracions de Granada o de Barcelona on el socialisme espanyol ha assumit com a seu el repte de seguir avançant en un model d'Espanya més federal, tot i que en alguns aspectes ja estem molt avançats.

L'Anoia té una infraestructura estatal, com l'A-2, que ha quedat completament obsoleta. Hi ha una reforma a l'agenda, però no sabem quan es concretarà. Ho portarà a la cartera?

Respecte l'autovia A-2 des del grup parlamentari socialista s'han presentat esmenes als pressupostos de Mariano Rajoy per demanar-ne la millora en vàries ocasions, fins i tot vam presentar al febrer de 2015 una “Proposta no de llei de millora de l'autovia A-2 i propostes de millora del seu corredor”, que demanava que es portés a terme el projecte que ja havia redactat el govern de Zapatero de millora de seguretat i traçat del tram Igualada i Martorell. Serà un dels temes que seguirem lluitant per fer-lo possible, conjuntament amb la carretera B-40 entre Masquefa (connexió amb la B-224, la segona carretera amb accidents de la comarca) i Abrera (connexió amb autovia A-2), el carril Bus-VAO de la B-23 i la millora de la línia de Regionals d'ADIF que passa per Calaf. Alguna de les propostes tenia recursos a la proposta de Pressupostos generals de l'Estat pel 2019, però els vots de la dreta i dels independentistes ho van evitar.

Amb tot, comptant que l'Anoia té un ampli territori que es pot considerar rural, el Secretari d'Estat d'Avenç Digital, en la seva visita a la comarca a l'Anoia fa uns dies ens comentava com la connexió de tot els punts del territori a les xarxes de telecomunicacions (internet i telefònica de qualitat) és un element clau per garantir el desenvolupament d'aquests territoris que van perdent població. No és una infraestructura concreta, però és una política necessària pel futur de la comarca per la qual també treballarem.

Què pot significar que mani Pedro Sánchez? Quina diferència marcarà amb la possibilitat d'un trident de la dreta?

El fet que Pedro Sánchez continuï de President del govern espanyol en comptes del trident de la dreta segur que ens evitarà una nova escalada de tensió entre el govern de l'estat i el govern de Catalunya. Hem notat aquesta rebaixa de la tensió des del primer dia del govern socialista, i és clau mantenir aquesta calma per poder trobar solucions polítiques a un problema polític.

Però, a part del tema català, és evident que no es retrocedirà en aspectes com la igualtat home i dona (només cal veure l'actitud bel·ligerant de la dreta dels tres caps respecte a les polítiques contra la violència de gènere), ni en temes laborals (la dreta ja han avisat que reduirien el salari mínim interprofessional), ni mediambientals ( el canvi climàtic és una realitat innegable), ni sanitaris i de serveis socials (no podem perdre de nou la sanitat universal, els drets en dependència o que la pobresa infantil sigui invisible), i podria dir més, però crec que és prou evident el perill real que la dreta ens faci involucionar. Hem d'evitar-ho.

Durant aquest any gairebé, no s'ha canviat la reforma laboral del PP, no s'ha derogat la llei mordassa, els pressupostos contemplaven un augment de la despesa militar i al final no s'han mogut les restes del dictador. No és una decepció per a l'electorat d'esquerres?

Durant aquests deus mesos s'ha augmentat com mai en democràcia, el salari mínim interprofessional, s'han aplicat plans d'inspecció laboral per reduir el fenomen dels falsos autònoms convertint més de 60.000 llocs de treball irregulars en fixos, s'han derogat aquelles aspectes més nocius de les reformes educatives de Rajoy, s'han aprovat mesures per ajudar a la reincorporació d'aturats majors de 52 anys i de llarga durada (per exemple, més del 50 % dels aturats a Igualada, Calaf, Vilanova, Piera, La Pobla, entre d'altres, tenen més de 45 anys - només a Igualada ja són 1.209 persones-), s'ha suprimit l'impost del sol i aprovades noves mesures per impulsar les energies renovables a les llars, s'han aprovat un pla d'ocupació pels joves si també un pla de retorn dels joves que han marxat (amb l'objectiu d'arribar a més de 22.000 joves ), s'ha augmentat el permís de paternitat, augment del temps dels contractes de lloguer de habitatge,....I dels pressupostos hi havia una inversió de més de 2.000 milions d'euros a Catalunya (entre ells algunes per l'Anoia), apart de l'augment en el 60 % en dependència, més recursos en beques pels estudiants (per tornar als nivells del 2010), per dir-ne alguns exemples.

És evident que encara hi ha temes a poder tancar (les restes del dictador es mouran al juny, ja hi ha data) i altres que no ha donat temps a abordar per la seva profunditat, ja sigui la llei mordassa (amb compromís públic de derogar-la), la llei de l'eutanàsia que tant Ciutadans com PP han bloquejat al Congrés,o el com aconseguir que Espanya sigui líder en la implantació de la tecnologia 5G i en recerca.

Què s'espera trobar el dia 29?

Doncs espero trobar una àmplia satisfacció per una altíssima participació a les eleccions, per què ens hi juguem molt. És evident que si el PSOE disposa d'una àmplia majoria, s'obre un nou període per continuar transformant el país per què progressi i mantingui la convivència. No espero, ni voldria, trobar-me una majoria de la dreta dels tres caps. La meva posició és la que marcarà uns resultats extraordinaris pel PSC i pel PSOE. Per tant, espero que el dia 29 s'obri l'oportunitat que un representant de la comarca treballi a Madrid per solucionar els problemes reals dels anoiencs i anoienques.