Carles Lladó: “Els globus han estat sempre a la meva vida”

LAIA VICENS

El seu germà gran, Josep Maria, i dos amics seus, Joan Comellas i Jaume Llansana, havien fet algunes expedicions en moto, i volien provar alguna aventura nova. “Un d’ells estava llegint el ‘Cinc setmanes en globus’ de Jules Verne i van dir: per què no travessem Àfrica en globus?”, rememora en Carles. I així és com va començar tot. En Carles només tenia 22 anys i va quedar-se a Igualada, des d’on liderava un grup de suport per enviar-los diners. En tornar, van decidir obrir una empresa d’ultralleugers, Ultramàgic SA. El Josep Maria estudiava enginyeria aeronàutica, i els anaven arribant encàrrecs de globus. “Quan fèiem un globus invertíem els diners en els ultralleugers”, explica, però de seguida van adonar-se que el negoci real estava en els aerostàtics i no els ultralleugers. Des d’aleshores han passat ja 32 anys. A finals dels 90, Joaquim Romero, aleshores regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament, i Pep Valls, dissenyador i consultor de màrqueting, els van posar sobre la taula organitzar un festival de globus a Igualada.

Vint anys després, Carles Lladó hi participa “una mica distanciat”, només com a pilot, perquè ha deixat les seves responsabilitats directives a l’empresa familiar. “Ho puc gaudir més que abans, que em portava una mica de tensió”, admet. La perspectiva també li permet reconèixer els punts dèbils del festival. Proposa una col·laboració público-privada més intensa per “evitar, si pot ser, la utilització de diners públics” i un arrenjament urgent al camp de vol d’Igualada, una reclama que també fa la Clara.

El cap de setmana de l’European és un dels marcats en vermell al calendari -“forma part de la nostra rutina”, assegura- i aquest any el viurà acompanyat de les seves filles. Les dues ja són pilots de globus. “Ni m’ho vaig plantejar. És com treure’m el carnet de cotxe, era evident que ho havia de fer”, explica la Clara. “Els globus han estat sempre a la meva vida”, diu. De fet, explica que els seus pares es van conèixer perquè la seva mare també estava estudiant per ser pilot de globus. “Tot queda a casa”, diu el Carles.

La disciplina més segura

Ell admet que pateix veure les seves filles pilotar un globus. “Té a veure amb el fet de ser pare”, concreta, i explica que fins i tot avisava la seva mare que són més perillosos els 700 o 800 quilòmetres en cotxe per anar a volar a un altre país que el mateix vol. “Ara no m’ho aplico”, reconeix. La Clara, rient, assenteix: “Per molt que ell tingui molta experiència, allà dalt, quan voles, tot es veu de manera totalment diferent”.

Els dos coincideixen que els vols en globus són tranquils i més segurs que qualsevol altre disciplina aèria, perquè es parteix sempre amb bones condicions climatològiques. Així, fins i tot els pilots es relaxen quan volen. “Cal transmetre confiança i seguretat”, explica la Clara, que relata que el moment més “tens” i “concentrat” és l’aterratge.

Aquest any tenen pensat combinar-se els vols. L’important, diuen tots dos, no és la competició. Això és el de menys. “L’objectiu de l’European és donar espectacle a la ciutat i als visitants, que els pilots s’ho passin bé i fer difusió del nom d’Igualada”, afirma el Carles.

No és, ni molt menys, l’únic festival on acudeixen. El Carles ha volat a tots els continents, i quan les vacances escolars coincidien, hi anava la família sencera. Però d’entre tots els paisatges que ha vist, des del Canadà a Japó o Vietnam, passant pel Kilimanjaro, el que més li ha agradat és el Pol Nord. “No hi hagués estat si no hagués estat volant amb el globus”, reconeix. Aquests dies tocarà veure Igualada i l’Anoia des de les altures.