Carme Aloy: "Seré mestra tota la vida, fins que em mori"

Quina és la clau per una bona educació?

Hem de fer que tinguin motivació, il·lusió per estudiar, tenir ganes d'anar a l'escola i que trobin el seu espai. Els projectes són una manera de crear il·lusió, fer que els surti la seva creativitat, cadascú des del seu nivell, i fer que vulguin descobrir coses. El projecte ens fa ser crítics, ens fa parlar, ens fa dir el que pensem, ens fa buscar aquelles coses que podem aportar... Això hauria de ser l'educació, crear inputs que ajudin els infants a tenir emoció per l'escola. Però els projectes no són suficients, després hi ha d'haver la part sistemàtica de les coses. Saber com escriure, com no fer errades, la numeració, el càlcul...

Llavors, de quina manera podem fer que la canalla es motivi?

Molta gent ara està apostant pels projectes. Primer has de triar la pregunta amb un repte final del que vols desenvolupar, pot anar lligada amb un eix o no. Normalment amb els més petits no pots fer tants projectes alhora com amb nens més grans perquè no pots estar per tots. Llavors normalment se'n tria un entre tots i quines preguntes es volen fer d'allò que investigarem... A partir d'això, la mestra pot guiar. La part més important és que l’infant vegi que és escoltat i que allò que ha portat ens ajuda, això els motiva molt.

Quina és l'etapa més crucial de l'escolaritat?

Jo penso que l'educació infantil és molt important. Des dels 0 anys ho han d'anar descobrint tot, ni caminen, ni parlen, han de començar a socialitzar... Una vegada s'han socialitzat, han de saber parlar, han de saber tractar-se i, després, quan acaben aquesta etapa ja comencen a llegir i escriure. Dels 0 als 6 anys, és el procés on hi ha més desenvolupament i més canvis dels infants.

Si aquesta etapa tan clau es veu alterada d'alguna manera, com per exemple la canalla de 0-6 anys que van viure la pandèmia, quin efecte pot tenir això en ells?

La pandèmia va afectar perquè van ser molts dies a casa relacionant-se només amb els de casa i no totes les cases eren iguals. Després quan van tornar a l'escola estaven sempre tancats a la seva aula, havien d'anar sols al pati i no es barrejaven amb altres nivells. I tot amb mascareta. Tot això crea un individualisme que no és bo.

La pandèmia va ser una cosa grossa, de vegades sembla que no ho recordem perquè tot va massa ràpid. Però ho va ser i els nens petits ho van viure.

En què ho has vist?

Al pati costava molt que els nens es barregessin una altra vegada. En el fons ha sigut un càstig això, els ha d'afectar d'alguna manera. Els petits no han pogut manifestar verbalment com els adults, ho han fet a través d'accions.

Deies que el sistema educatiu ha patit un canvi cap a millor? En què es diferencia la vella escola de l'actual?

Primer de tot, els llibres. No cal estar tot el dia assegut i fer el què marca una editorial. Tots els mestres hauríem de dominar el currículum que ens marca el departament i una vegada ho domines, tot el que es proposi ha d'anar lligat. Què haig d'aconseguir en aquests infants? I després has d'anar assolint els aprenentatges. De vegades noes podran assolir tots, per això, hi ha d'haver una comunicació entre nivells i poder comunicar el que ja tenen assolit i el que no. Per això és important saber el currículum, tenir un bon lligam amb els mestres i saber el camí a seguir. Penso que encara hi ha feina perquè són poques les que escoles que tenen les coses clares amb aquest canvi.

D'aquesta manera, s'assoleixen tots els coneixements que s'hauria?

Hi ha coses bàsiques a assolir i aquesta és la tasca dels mestres. D'altra banda, és cert que el currículum és molt extens i ha de funcionar com una guia. Tant el currículum d'infantil com el de primària ha canviat per bé. Crec que els infants han de tenir responsabilitat, s'han d'esforçar i han de tenir respecte a tot el que es fa. Si això està aconseguit, tota la resta ve sol. I evidentment que el mestre és un guia, ha d'ajudar i ha de mirar de trobar de cada infant el treball individualitzat que li pot anar millor.

Com s'avalua si un nen està assolint els coneixements necessaris?

Com a mestra hauríem de saber sempre en quin punt està aquell infant. Abans si no posaves les coses de la manera que ho deia el llibre estava malament, avui en dia hi ha moltes opcions d'explicar les coses. Un nen, quan fa una suma, la pot fer de moltes maneres. Aquesta és la gràcia. Cadascú té la seva ment i cadascú pot explicar de la seva manera, tot val. Tot val mentre arribem al final, que és el que dius tu. És aconseguir que aquests infants pensin, raonin, siguin crítics i puguin aplicar tot allò que saben a la vida.

Penses que examinar als alumnes és un bon mètode? Serveix?

Jo penso que no. Si tu fas controls durant tot l'any, saps on està l'infant i tot el que ha après, per què necessites al final una nota? Penso que aquesta avaluació tan marcada es pot fer de moltes altres maneres.

És realista fer aquest control individualitzat amb un mestre per vint i escaig alumnes que són a la classe?

És molt difícil. Per això haurien de ser dos mestres i fer codocència sempre, però a les escoles no hi ha tants mestres. El Departament n'hauria de posar més. Jo tinc esperança que les coses canviïn. Moltes escoles ja s'han posat dins d'aquesta transformació educativa, i aquí a Igualada n'hi ha moltes.

Quin paper hi té la família?

Molt important. Els primers educadors són ells. Nosaltres, els mestres, acompanyem l'educació que fan ells. De fet, com més bona entesa hi hagi entre la família amb el tutor millor pels infants.

Com aconsegueixes que un infant et respecti i et tingui estima?

Jo sóc mestre de vocació. Sempre he dedicat moltes hores a l'escola. Quan alguna cosa no m'ha funcionat he llegit, he mirat i m'he programat molt. Ser mestre és fer teatre i jo sóc molt "teatrera". Tot i això, el més important no és ser un bon mestre, és ser persona, i aquest és un ventall que jo he intentat transmetre. A mi mai m'ha costat anar a treballar, sempre hi he anat amb un somriure, ajudant als meus companys i les meves companyes. He posat molta emoció i estimació en la meva feina. Un nen o una nena també el que vol és ser important per a tu i ser estimat i respectat.

Què s'ha de tenir per ser un bon mestre?

Conèixer el grup que tens, ser proper, ser carinyós, respectuós, deixar-li cadascú al seu espai. I estimar-los com es mereixen. Jo no sóc perfecte, però les coses es treballen i quan arribes a l'escola les coses de fora han de quedar fora. I els infants igual, les problemàtiques de la família no poden entre la teva classe.

No tens cap record dolent?

No. Potser nervis alguna vegada perquè sempre hi pot haver una família a qui no caus prou bé però és part de la feina. En aquesta feina cada dia pot haver entrebancs. Cada dia és una sorpresa i tot allò que tenies programat pot ser que es desmunti.

En quin moment vas decidir ser mestra?

Jo estava al Monalco fent tercer d'administratiu de FP i allà em van demanar si volia fer el menjador de l'escola i algun suport de lectura. Començava a les 11 o 12 ajudant a les mestres i després a les 4 ja anava a classe. Llavors ja vaig veure que a mi això m'agradava i que administració no tant. Fins i tot, alguns companys em deien que estudiés magisteri perquè era lo meu i amb 23 anys vaig anar a estudiar tres anys a Barcelona.

I després, com vas començar? On vas estar?

Vaig començar una substitució al Monalco el setembre, però només durant un mes, perquè a la Pobla de Claramunt es creava una llar d'infants municipal, el Sol Solet, i ja em van fitxar a l'octubre. S'estava construint i volien algú que hi entengués i que s'hi impliqués des de zero. Allò va ser un gran què per mi, em va ajudar molt. Vaig gaudir molt fent-ho i vaig estar-hi sis anys. Tot i això, jo volia estar amb nens més grans.

Llavors vaig estar deu anys al Monalco. Després vaig decidir que volia fer oposicions i començar a estudiar. Vaig estar d'interina al Pompeu Fabra a Vilanova del Camí i quan vaig aprovar, finalment, vaig poder decidir la plaça que volia. Vaig decidir anar a treballar al Marquès de la Pobla a Capellades, l'escola on havia estudiat i que m'estimo, on hi vaig estar 14 anys, els últims de fet.

Què és el que més t'agrada o el que més t'ha portat aquesta professió?

Aquesta professió m'ha donat conèixer a molta gent. He pogut desenvolupar aquella vocació que a mi m'agrada i això per mi és molt gratificant, perquè com a persona, treballar en allò que t'agrada, què vols més? L'any 92 ja vaig entrar al grup de mestres de l'Anoia. Vaig estar a la junta fins l'any 2000 i en aquell moment ja em van fer presidenta i fins que no vaig plegar el 2019 no vaig deixar de ser-ho. Dins els Moviments de renovació pedagògica hem organitzat EE, he assistit a reunions, a trobades estatals, a Madrid, a Toledo, a Galícia, Jaen, a Màlaga, a València, a Alacant, a Saragossa... Això em va donar l'oportunitat de conèixer molta gent, els quals per a mi són puntals en l'educació a hores d'ara a Catalunya. També he visitat moltes escoles del nostre país i també d'Itàlia, Alemanya, la Catalunya Nord... Anar a veure totes aquestes escoles i les seves maneres de treballar et nodreix molt. De la mateixa manera que no et pots quedar amb el que diu un sol pedagog, sinó que has de treure el que vulguis de cada un, t'has d'anar nodrint de totes les experiències i de les diferents formes de treballar de les escoles.

I tu t'has portat algun aprenentatge dels nens?

Molts. Com a mestra has d'aprendre dels nens perquè la seva innocència, la seva simplicitat, la seva estimació... Totes aquestes coses t'ensenyen que a la vida no tot és dolent, no pots estar sempre enfadat… La innocència dels més petits, aquesta estimació, el carinyo... És satisfactori.

Si haguessis de donar un consell a les noves generacions que ara seran mestres o que s'estan formant, què els diries?

Que s'il·lusionin per la seva feina, que primer han de ser persones, que tot es pot aprendre, que treballin en equip i que siguin respectuosos amb els infants, amb les famílies, amb si mateixos i amb l'escola. Que es formin, que vagin a visitar escoles i que les escoles ho organitzin dins les hores lectives. Jo ara estic jubilada, però no he deixat de fer coses amb l'escola i tot el que hi estigui relacionat. Jo penso que seré mestra tota la vida, fins al dia que em mori.