//Plugins sense CDN ?>


Amb ganes de tornar a casa...
La veritat és que sí, tenia altres propostes i el Liceo em renovava el contracte per dos anys més, però el projecte de l’Igualada m’il·lusiona, hi crec, la nova directiva mostra moltes ganes que això funcioni, hi ha un equip jove amb molt potencial i tinc ganes de formar-ne part.
Com han estat aquests 6 anys lluny d’Igualada?
Vaig estar un any a Lloret i després ja vaig marxar cap a la Corunya. La veritat és que allà s’hi viu molt bé, hi ha molta qualitat de vida i no em va costar gens prendre la decisió de marxar. Amb els altres jugadors de l’equip hem format una família, dins i fora de la pista, i això es nota amb els resultats. El dilluns passat vaig arribar a Igualada i ara estic en fase d’adaptació.
Què significa per a tu l’IHC?
Estic molt agraït a l’equip perquè és allà on vaig aprendre i vaig anar pujant de categories després que el Sr. Subirana em fitxés veient-me jugar amb els meus germans al Ramon Castelltort. Amb l’Igualada HC he aconseguit els èxits més importants de la meva carrera professional, els primers anys que vaig jugar a la divisió d’honor ho guanyàvem tot, però no crec que ni l’Igualada em degui res a mi ni que jo li degui res a l’Igualada.
Com vas viure la semifinal de la Copa CERS contra l’Igualada?
Va ser un partit molt emocionant i la sort ens va acompanyar a nosaltres. Jo en aquell moment volia guanyar, i en l’Igualada hi veia un equip rival, no el meu futur equip.
A Igualada s’ha perdut la il·lusió que hi havia abans per l’hoquei?
Sí, la veritat és que no hi ha l’ambient que hi havia, tot té el seu temps i tot passa, ara potser no hi ha el mateix boom que fa uns anys i recuperar la mateixa il·lusió col·lectiva serà molt complicat, però intentarem apropar-nos-hi. És molt important ja que quan hi ha il·lusió també hi ha molts més nanos als equips base i moltes més possibilitats.
Com es pot competir contra un equip com el Barça?
La veritat és que en gairebé totes les seccions el Barça està aconseguint resultats molt bons. En una competició regular com pot ser la lliga, és molt complicat superar-lo i el Barça té moltes opcions de ser-ne campió. Crec que hem d’apostar per competicions de caràcter eliminatori com la Copa del Rei, la Copa CERS o la Copa d’Europa.
Et retires de la selecció catalana d’hoquei patins...
Sí, amb la selecció catalana he viscut molts moments, la victòria del Mundial B a Macau va ser tota una fita per a nosaltres però ara vull començar una nova etapa. De totes maneres, no es pot dir mai ‘mai’, potser, si em criden perquè hi torni, hi aniré.
Què va passar després de Macau?
L’advocat que defensava la selecció catalana d’hoquei patins, el Sr. Dupont, va trobar una escletxa legal i Catalunya va poder disputar el Mundial B. Quan un equip guanya aquest mundial, passa a jugar al mundial A. En aquest cas, Catalunya s’hauria enfrontat contra Espanya i la federació Espanyola va fer pressions per no permetre-ho, us imagineu una final Catalunya versus Espanya? Impossible!
I ara?
La selecció catalana d’hoquei patins juga competicions com la copa Amèrica o la Golden Cup. La setmana passada es van disputar les dues, una a Lloret i una Vic, i la selecció catalana les va guanyar totes dues. D’aquesta manera demostrem que som una selecció amb potencial i que ens mereixem ser reconeguts.
La selecció catalana d’hoquei patins podria competir dignament contra la resta?
I tant! Catalunya és la primera potència mundial en hoquei patins, juntament amb Portugal i Itàlia. A Espanya, la majoria de jugadors són catalans.
Com veus el teu futur?
M’agradaria seguir sempre vinculat al món de l’hoquei d’alguna manera o altra. Per exemple, em veig sent entrenador d’aquí uns anys...