Els Catarres: “Ens sentim afortunats que la gent ens consideri la seva banda sonora”

Després d’acomiadar-vos del públic el 2016, amb aquest nou disc ‘Tots els meus principis’ heu començat una nova gira. Com ha anat la tornada als escenaris? 

La tornada als escenaris ha anat molt bé, ha estat fantàstica. Realment no ens esperàvem l’acollida que ha tingut aquest nou disc, perquè després d’un any i mig gairebé fora... mai saps com reaccionarà la gent, si ha perdut l'interès en nosaltres, si  vol sentir més Catarres, si no… I realment hi havia molta gent esperant-nos. El canvi d’estil -que crec que es nota bastant en el disc- el públic l’ha entomat molt bé, se l’ha fet seu de seguida, no hem tingut cap queixa… Teníem una mica de por en aquest sentit, a veure què passarà quan la Roser no toqui el contrabaix, quan sentin el so elèctric aquest més contundent. Però ha agradat molt i estem molt contents perquè en els directes la gent canta molt les cançons, tan les antigues com les noves.

Ja fa uns quants anys que la música festiva de Els Catarres fa de banda sonora dels estius a Catalunya. Com us fa sentir això? 

Ens fa sentir molt bé, o sigui, molt afortunats que la gent ens consideri la seva banda sonora, ja no només dels seus estius sinó que també ens arriben cada dia missatges i correus electrònics de gent que ens explica la seva vida, com va conèixer la seva parella, com van tenir el seu primer fill, com l’integren a la seva vida, a les seves històries... i llavors ens ho fan arribar. I és molt maco, no, això? Perquè no hi ha res millor per un músic que el fet que la gent es faci seves les cançons així, no només que les ballin i les cantin en un concert, sinó que les incorporin en el seu dia a dia. Jo crec que això és el privilegi més gran que pot haver-hi.

Què creieu que és allò que fa que connecteu tant amb el públic català?

El que fa que connectem amb el públic català no sé exactament què és... suposo que una combinació de factors: que cantem amb honestedat, de temes que, una mica, ens poden tocar a tots. Som d’aquí, és una música amable, que no és estrident, no som molt radicals en cap sentit, però a la vegada tenim certs ideals i som ferms amb els que tenim. Som honestos amb el que fem i tampoc som pretensiosos... i penso que les cançons són una mica bones, o tenen alguna cosa, no ho sé. Suposo, vaja… [riu].

Com és la vida de gira, la rutina de tenir un concert gairebé cada dia?

Hi ha molta varietat, és una vida poc rutinària però si que hi ha unes certes rutines dins el propi concert. Has d’agafar el cotxe, anar cap al poble o ciutat que et toqui -a vegades està més a prop, o més lluny- i cada poble té les seves coses. Però si que has de fer les proves de so, llavors vas a sopar, després fas el concert, i... és divertit, és una feina molt divertida però a la  vegada també és molt dura, et crema molt, perquè mai estàs a casa, no coincideixes mai amb horaris amb els amics, amb la família, perquè els concerts sempre acaben sent el cap de setmana, quan la gent té temps lliure i nosaltres no en tenim... però alhora és una feina que et recompensa moltíssim: quan tens milions de persones cantant les teves cançons dia si i dia també, doncs és una cosa que t’omple molt i t’enganxa molt també. Quan no tens concerts, ho trobes molt a faltar.

Com veieu la indústria musical catalana? Creieu que està en bona forma? 

Penso que la indústria catalana de la música està en bona forma i cada vegada ho està més. Crec que hi ha un ressorgiment des de fa ja uns anys. Quan vam començar nosaltres començava tota aquesta història del ressorgiment de la música en català que va començar una mica, des del meu punt de vista, amb Antònia Font, Manel, Els Amics de les Arts… I llavors ja ens hi hem afegit al darrere grups més festius, més de festa major, que hem recuperat aquest espai de les festes majors més de grups d’aquí. Cada cop n’hi ha més de grups que estan triomfant, que canten en català; s’està obrint molt, aquest mercat i és fantàstic; és beneficiós per tothom.

Tots els vostres discos es poden descarregar lliurement a la vostra web. Per què vau decidir fer aquesta aposta?

Tots els nostres discos es poden descarregar lliurement a la nostra web des del principi, des del primer disc que vam fer, des de la primera maqueta, de fet. Primer perquè creiem que ha de ser així, que és una mica inútil aquest concepte de posar barreres a internet perquè no se’n poden posar. La gent trobarà igualment el disc i posats a que el trobin per un altre costat més val que se’l baixin de la nostra web, amb la qualitat que nosaltres volem que tingui i també perquè ara mateix la música, al final, s’escolta quasi tota per Spotify o plataformes d’Streaming. Tampoc vendrem més discos si ho deixem de regalar. És més, creiem que en vendrem menys, perquè al final la gent et compra el disc, avui en dia, per tenir un record, per tenir una mena de peça del grup, un enllaç emocional amb el grup; la música no l’escoltem en CD gairebé. I també perquè creiem que la música per internet ha de ser lliure; a nosaltres ens interessa que sigui així i sempre ho serà.

Què els diríeu als grups que comencen? 

Jo els diria que siguin honestos amb ells mateixos, que facin la música que ells volen fer, encara que sembli que no ha de triomfar. Al final els grups que triomfen són els que tenen un so propi, un llenguatge propi i una imatge pròpia. I llavors, darrera, venen molts grups amb aquella estela. Jo crec que el més important és ser honest amb el que fas i fer el que tu vols fer perquè sinó, a la llarga, és molt cansat ser una persona que no ets.

Quina és la vostra marca, quina és l’essència ‘Catarra’?

La nostra marca suposo que són les lletres, el “bon rotllo”, no? Tenim unes lletres molt positives, que intenten donar sempre la volta a les coses i buscar la llum a les situacions. I el so, també és un so amable, són cançons que entren fàcil. La senzillesa és la paraula. Ens basem més en les cançons que en el que se’n diu la producció, el com es vesteix la cançó. Potser aquest disc és el que més hem produït perquè també ens venia de gust fer una cosa diferent, però en els altres discos es nota molt que són cançons molt senzilles a l’hora de tocar-les, són cançons que tothom pot tocar, encara que no sàpigues tocar gaire bé la guitarra, pots agafar una guitarra i tocar cançons de Els Catarres, són fàcils. Però no vol dir que sigui fàcil composar-les, fer cançons senzilles també és difícil, el més fàcil és caure en carregar molt les coses per semblar que en saps més. A vegades trobar el camí més recte i senzill és difícil.

Què en queda set anys després de la ‘Jenifer’, cançó de l’estiu del 2011? Com veieu la vostra evolució al llarg d’aquests anys?

Sembla que faci encara més temps que set anys, de la Jennifer. No ho sé… en queda tot, no? Vull dir no ens avergonyeix gens, estem molt orgullosos d’aquesta cançó, i la seguim i seguirem fent als concerts. El que ens agrada és donar-li la volta, fer-la diferent, canviar-li una mica el vestit, però, si no fos per la Jenifer no estaríem aquí. No tindríem aquesta feina, no estaríem vivint com estem vivint tots aquests anys. Estem molt contents d’haver tingut l’idea de fer-la en aquell moment, i no només de la Jennifer, el grup també, perquè fer el grup i fer la Jennifer... van anar de bracet. També el que hagués pogut passar és que era una cançó que ho va petar tan fort i tan ràpid que hagués pogut fer ombra a tota la resta de coses que féssim després. I això ho vam tenir clar des del principi, també perquè portàvem molts anys tenint grups de música i sabíem que no era tan fàcil tot plegat, i que no teníem res garantit. Llavors vam començar a treballar en altres cançons com bojos perquè no ens eclipsés l’èxit de la Jenifer i poguéssim seguir, tenir una carrera més llarga, fer més discos i que la gent se’ls escoltés com a Catarres, no com “els de la Jenifer”. Perquè també era un risc caure en aquest parany. I bé... crec que ens n’hem sortit prou bé.

Text: Júlia Solé/Clack
Fotos: Pol Alfageme/Clack