Claire Ducreux: "Podem trobar l'emoció en les coses senzilles, a l’escenari... i a la vida"

Nascuda a França, però vivint a Catalunya des de fa uns anys, Claire Ducreux és una de les ballarines amb més trajectòria i prestigi internacional del nostre país. A finals dels noranta, i després de ballar amb diferents companyies franceses, funda la Cia. Leandre & Claire, amb el clown Leandre Ribera. Junts crearan l'espectacle de carrer Fragile i el de sala Madame et Monsieur, amb els quals van aconseguir diversos premis internacionals de prestigi que van girar durant anys arreu del món. A partir del 2004 comença a treballar en solitari, creant els espectacles de dansa-teatre per a carrer, De passeig, Vaixell d'arena i El somriure del nàufrag. Al marge de la seva carrera en solitari, ha actuat com a clown-ballarina en l'espectacle de circ Rodó (premi nacional de circ de Catalunya 2006) i, el 2010, ha creat i ballat juntament amb Toni Mira a En attendant l'inattendu. Entre d'altres, ha guanyat prestigiosos premis com el primer premi del jurat del Festival TAC de Valladolid, el primer premi del públic de la XIII Festival de Teatre de Carrer de Vila-real i segon premi del públic de XIX Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, primer premi del públic al millor espectacle del Teatre del Mar, premi especial de la Fira d'Artistes de carrer de l'Humor de Leioa-Umore Azoka, Big Prize MiramirO.

Aquest cap de setmana presenta al Teatre de l'Aurora el seu darrer treball, "Refugiada poètica", un espectacle de teatre visual, per a tots els públics, de gran bellesa que ofereix veritables moments de màgia teatral carregats de tendresa i emoció. Aquest espectacle, coproduït pel Mercat de les Flors, és una adaptació per a sala dels espectacles de carrer El somriure del nàufrag i Vaixell i arena, amb els quals Claire Ducreux ha obtingut una gran èxit internacional en els darrers anys. A l'escenari, Claire Ducreux és una rodamón que viu al carrer i que converteix el seu parc habitual en el seu refugi, les tanques del carrer en les portes del seu univers, el pont en un vaixell imaginari i l'escultura del parc en el seu company de viatge. 

- Aquesta rodamón vol tornar al món tot el seu sentit i la seva bellesa.

- "Refugiada poètica" és una barreja de dansa, teatre visual, humor…, amb interacció amb el públic, amb qui crearem junt un univers. Sempre m’ha interessat més el que es respira, allò que es suggereix que no pas allò que es fa a l’escenari. L’energia que sorgeix de l’espectacle surt de mi o més ben dit de les emocions del personatge i de les emocions del públic.

- Poses totes aquestes disciplines artístiques el servei de generar emocions?

- No poso èmfasi en el llenguatge, en la tècnica sinó en les imatges que creen i en les emocions que en sorgeixin. Això és el que m’apassiona.

-En aquest espectacle portes l'escriptura coreogràfica cap a la simplicitat. Podem trobar l’emoció i la bellesa en les petites coses, en els petits gests?

- Sí, podem trobar l'emoció en les coses senzilles, a l’escenari... i a la vida. Tot depèn de l’atenció que donem a les coses. Pots fer un moviment del cos  senzill tècnicament però donant-li tota la teva intensitat, tota la teva atenció. I més que intensitat diria autenticitat.

- El nom de l'espectacle ja ens diu molt...

- Sí, sempre prefereixo suggerir que dir. “Refugiada” perquè el personatge és una rodamón que busca refugi en tot allò que troba: unes tanques del carrer, una escultura del parc, un pont, la gent... I “poètica” perquè és en clau de les emocions i imaginació d’aquest personatge i del públic. No hi ha cap pretensió de donar lliçons o missatges sinó el fet de viure aquests petits instants i veure què en quedarà de tot això.

- Ets molt coneguda pels teus espectacles de carrer. Ara et veurem dins la sala....

- Sóc una enamorada del teatre de carrer. És molt difícil substituir les sensacions d’estar sota el cel, amb el vent, la llum natural... Per molt màgic que pugui ser treballar en un teatre, això és especial i impossible de substituir. Però tenia molta curiositat pe veure com respirava el meu treball en una sala i també tenia molta curiositat per experimentar un nou tipus de màgia, d’eines que pots trobar en un teatre, on pots afinar més les imatges. Realment, són tempos diferents.

- Al Teatre de l'Aurora actuaràs molt a prop dels espectadors. Millor?

El Teatre de l’Aurora m’agrada molt precisament per això, perquè estàs molt a prop del públic. També he actuat en escenaris grans i tot és diferent. Quan tens un espai gran treballes amb una altra energia, potser més visual, i quan treballes en una sala més petita, potser poses més èmfasi en la interacció amb el públic i compartir amb ell les emocions.