'La comarca de l’Anoia serà industrial o no serà'

Dels tres mesos de president del Consell Comarcal, quina valoració en fas?

Satisfactòria, progressem adequadament. Ja teníem un pacte molt estable de govern entre CIU i ERC i estem molt satisfets de la col•laboració i la implicació de tots els consellers. Esperem que, a final de legislatura, puguem posar sobre la taula tots els projectes en què s’està treballant des del setembre del 2007.

Com per exemple? En quins àmbits us centreu?

Ens centrem en tres àmbits principals. Primer de tot, el suport als municipis petits de la comarca. I és que tenim una realitat molt clara: els municipis grans, pel seu dimensionament i pressupost, ja tenen una dinàmica molt autònoma. El Consell té molt més sentit en l’àmbit de la col·laboració amb els pobles més petits, que no tenen aquests recursos. Ens posem al costat d’aquests municipis, ajudant-los en les seves reclamacions cap a instàncies superiors, treballant molt directament amb els alcaldes i també a través de la mancomunació de serveis.

Després, estem apostant per les polítiques socials treballant molt amb assistència domiciliària, l’atenció a persones depenents, el transport adaptat, atenció a la infància... Són 1.800.000 euros que el Consell hi destina. I, a nivell d’educació, ens encarreguem del transport obligatori i no obligatori, i dels menjadors escolars: són gairebé 2.000.000 d’euros en ajudes a la gent que més ho necessita. Crec que, en política social, estem fent una bona feina.

I finalment?

L’últim és en el qual estem més esperançats; els dos primers són més de gestió, però en aquest darrer hi abocarem totes les nostres energies polítiques i personals. Es tracta de la promoció econòmica i el desenvolupament, sobretot pel tema estrella de la legislatura: el Campus Motor de Castellolí. Ara s’està acabant de redactar el projecte bàsic, i abans del 2010 esperem que estigui llest el projecte executiu, per començar les obres el 2011. Això ha de ser una realitat, un centre de tecnificació vinculat al món del motor i que donarà un alt valor afegit en una localització privilegiada, al costat del circuit, en un polígon que volem que es destini exclusivament a empreses del món del motor.

Et refereixes al polígon de Can Parera...

Sí, i seria un error i una equivocació si el polígon de Can Parera s’omplís d’empreses que no fossin d’aquest sector. El Consell, juntament amb l’Ajuntament de Castellolí, que cedeix els terrenys, fa una aposta ferma pel Campus Motor. Però això aniria coix si no captem empreses vinculades a aquest món vinguin aquí. Lluitarem fins a l’extenuació fins aconseguir-ho. Estem parlant amb Incasòl perquè des del Consell es puguin captar inversions per ocupar aquest sòl, i estarem radicalment en contra que es venguin aquests terrenys a empreses d’altres sectors, ja que hi ha prou parcel•les lliures en altres polígons. La lluita de la comarca és clara i inequívoca a convertir en clúster del motor la zona que hi ha al costat del Parc Motor.

I per a l’ocupació, què pot fer el Consell?

De manera pal·liativa i paral·lela a la recerca d’inversió estem promovent les polítiques actives d’ocupació que podem desenvolupar dins de la nostra capacitat. Estem liderant amb l’Ajuntament d’Igualada la segona fase de l’Anoia Activa, i estem molt contents amb els seus resultats. Però res d’això té sentit si no aconseguim empreses que vinguin aquí.

D’altra banda, cal tenir present que el futur no rau en donar subsidis, sinó en captar inversions. La comarca de l’Anoia serà industrial o no serà. No hi ha cap més futur, i quin no ho tingui clar s’equivoca de mig a mig. No podem ser una comarca de serveis perquè, a qui els donarem, si no hi ha indústria? Per tant hem de ser conscients que l’Anoia ha de ser industrial.

El turisme també pot ser una oportunitat?

Sí, i en aquest sentit destacaria la feina que està fent en Jordi Mercader. En l’àmbit del turisme, mirarem, conjuntament amb els companys de l’Alta Anoia, d’unificar les polítiques de turisme de la comarca. No té sentit que el Consell vagi en una direcció i el Consorci en una altra. Per tant, al costat de l’Alta Anoia, mirarem de crear el Consorci de Turisme de l’Anoia, que gestioni i unifiqui el turisme a la comarca, que pot ser també una font de riquesa complementaria als usos industrials que li volem donar.

En una comarca tan diversa, el Consell aconsegueix donar servei i arribar a tots els municipis? Com?

Respectant la idiosincràsia de tots els municipis, amb un respecte escrupolós per l’autonomia local. De fet, aquesta diversitat la contemplo com una riquesa del territori, és evident que hi ha zones on per exemple es pot explotar el turisme d’una maner i en altres llocs d’una altra. Per tant, la diversificació ens aporta més riquesa.

Quins són els punts forts de la comarca?

Primer de tot, la ubicació estratègica, al centre del país i ben comunicada. I també una cultura de base industrial molt important. Tenim una classe treballadora molt consistent i conscient, que ha viscut la indústria des de generacions, i això s’ha transmès a les estructures mentals. Hi ha gent molt conscienciada del que és anar a treballar en una fàbrica, fer torns, etc. Hi ha territoris que això no ho tenen i nosaltres sí. A més, ara hi ha mota gent a l’atur i és un actiu important per vendre-ho a les empreses interessades.

També hi deu haver punts febles...

En determinats casos, veig que des de la Generalitat no se’ns fa prou cas. Per exemple, fa tres mesos que tinc demanada una reunió amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, sobre el tema de la depuradora dels blanquers d’Igualada. I encara estic esperant. Trobo insòlit que un conseller, en els moments que corren i amb les dificultat que passa la indústria i sobretot a l’Anoia, i tenint en compte que la Generalitat diu que som una comarca deprimida, no vulgui escoltar el president del seu Consell Comarcal.

Com a president del Consell, què en penses del projecte de llei de vegueries?

Primer de tot, que no es pot aprovar la llei de vegueries sense consens polític i territorial. A més, no creiem que sigui el moment més encertat al final d’una legislatura. I, d’acord amb el que s’ha aprovat al Consell, pensem que no es pot aprovar un projecte de llei com aquest sense que hi hagi la vegueria del Penedès. És un demanda del Consell i de molts ajuntaments de la comarca, entre ells la capital, i que creiem que és inaudit que ara no es contempli. El president Montilla va dir que tots els àmbits de planificació tindrien una vegueria, i l’àmbit del Penedès està en tràmit. No es pot anar en contra del territori.

Des del Consell, hi direu la vostra?

Quan estigui a tràmit hi ha un període de compareixences públiques, i nosaltres explicarem el nostre posicionament. Per a les compareixences sobre l’àmbit del planificació del Penedès ja s’ha demanat.

Però pertànyer al Penedès no agrada a tota la comarca. Què passarà amb l’Anoia si això tira endavant?

Això de les vegueries no implica per res que la comarca es trenqui. Trobo molt correcte que certs municipis per la lògica geogràfica vulguin estar ubicats a la Catalunya Central, però això no implica que la comarca es desfaci. Ara mateix, per exemple, Masquefa depèn de l’hospital de Martorell, i en canvi els de Santa Coloma de Queralt, de fora de la comarca, vénen a l’hospital d’Igualada. Les vegueries no impliquen que els municipis no puguin anar a buscar i rebre els serveis on més els convingui. La comarca de l’Anoia com és lògic seguirà tenint 33 municipis i essent la que és.