‘Amb les consultes la gent sap que vota una cosa seriosa, i no per un partit polític’

161 municipis han celebrat les consultes aquest diumenge

Hi ha una vella dita anarquista que diu: ‘Si votar podria canviar alguna cosa seria il•legal’. I justament un vot d’aquest tipus, ni que sigui simbòlic, tothom té la sensació que estan votant, d’una vegada, per una cosa que realment pot canviar les coses, i les seves vides i les dels seus fills, etc. I que realment és un canvi de debò, perquè tenen la impressió que estan votant per una cosa seriosa i no per un partit polític concret, qualsevol (riu). I això és el que fa tant interessant aquestes consultes, per simbòliques que siguin, són molt més interessants que els eleccions de debò.

Cap on portaran?

No sé on anirà tot això. Tots som iguals, no sabem el que passarà. Jo em refio bastant dels comentaris de dos ex-estrangers més, la meva companya que normalment no fa comentaris polítics però que va dir, amb tot el moviment del 13 de desembre i la de l’abril de l’any vinent: “Estic molt contenta que la independència comenci d’aquesta manera”. I és que és cert, és el començament del començament, sense cap mena de dubte. I l’altre un amic meu anglès, que ha viscut molts anys a Mataró, un home d’aquells que sempre ha estat molt bon observador em va dir: “Jo crec que això (la independència) arribarà, de debò”. I són dues persones que no tenen dret a vot però que han observat durant molts anys la situació a aquí, i que tenen la ferma impressió que això passarà.

Creus que la independència és l’única via

Fa temps que la cosa no funciona. Hi ha un conflicte afortunadament pacífic, a tots els nivells. Un anticatalanisme que voreja el racisme a moltes zones de l’Espanya monolingüe. Una política general que fa que qualsevol iniciativa cultural a favor de la cultura i la llengua originalment d’aquí sempre hi posin traves. Econòmicament és un desastre, des dels trens, els hospitals, passant per correus, tot és un desastre absolut.

De fet hi ha tres opcions possibles: autonomia de debò, que es veu que això ja no existeix; federalisme que és una idea que només bé de segons quins partits catalans i és una paraula que no surt ni al diccionari dels que tallen el bacallà al centre, a Madrid; i la independència; a mi m’ha costat olts anys arribar a la conclusió que aquesta és la fet, la única solució realista.

Consideres una sacsejada social el cas Millet o el Pretòria?

Estic convençut que és una mostra que en certa manera les coses funcionen. Si podem treure els draps bruts a la llum del dia, com a mínim podem veure els draps bruts.

Hi ha molts llocs on això no passa mai, els senyors Millets, Alavedres, Bartomeus Munyosos i tots aquests, continuen actuant com sempre sense ser descoberts mai. Jo crec que és positiu que tot això estigui passant.

A ‘La vida després de déu’ afirmes que ens acostem al principi del final de les religions organitzades. És xocant perquè justament hem viscut una emergència del fonamentalisme

Això és la mostra. No sóc l’únic que ho dic, és una opinió compartida per força gent. La religió, històricament, i parlo de qualsevol religió, quan l’ambient és favorable no fa soroll, està controlant, té el poder social, espiritual, quan comença a fer soroll és perquè se sent amenaçada. Per exemple a Catalunya, el catolicisme, fa un parell de setmanes va sortir un llibre que diu que Catalunya ha deixat de ser un país catòlic, hi surten totes les xifres: els catòlics que van a missa un cop a la setmana són menys del 10% de la població catalana. Els catalans joves, entre 18 i 30 anys que van a missa un cop a la setmana és un 1’3%, i ells són el futur,. De manera que el catolicisme és completament minoritari a Catalunya, estem en un país post cristià de fet. Però si mires la televisió i les declaracions que hi fan els capellans, podries pensar justament el contrari. Tres quarts del mateix pels musulmans residents a Catalunya.

D’aquí també el dilema de canviar els noms a les festes. Festa d’Hivern enlloc de Nadal

No cal, no cal! Nadal és festa no-religiosa més agradable de l’any! A mi m’agrada molt, perquè no te res a veure amb la religió per mi, des de fa anys; té a veure amb donar i rebre regals i menjar més bé del normal. I estic convençut que més de la meitat de la població pensa el mateix.

També has escrit força sobre la immigració i la integració

Hi ha una cosa que molts catalans autòctons, per dir-ho d’alguna manera, no ho saben, o no ho volen saber, o no ho tenen clar, i és que centenars de milers d’estrangers, d’ex-estrangers, han après, estan aprenent o volen aprendre el català. Que molts de nosaltres, de vegades quan no hi ha cap català autòcton a la vista, estem un africana una marroquina, un anglès, un italià, un holandesa, tots parlant en català com si fos la cosa més normal del món. I hi ha molts catalans que no entenen que aquesta és la realitat també. També és la Catalunya real. I molts d’ells estan, jo crec, a favor de la idea d’un país independent, també, sobretot els que fa un temps que viuen aquí, perquè han pogut veure com està el pati.

Una integració que comença a les aules

Interessant la integració a les mateixes aules dels alumnes nascuts a fora. Vaig fer una xerrada a Solsona, en dos centres de secundària, i en un d’ells vaig parlar amb una noia ucraïnesa, un noi romanès i algun del Marroc. És extraordinari, realment impressionant, no només parlen el català com els àngels, sinó que parlen el Solsonès com els àngels. Una persona de Solsona em va explicar que fins i tot els pronoms febles peculiars del Solsonès, que els mateixos catalans havien abandonat una mica per la influència de la tele, són justament els fills dels immigrants els que els estan fent servir amb normalitat. És boníssim! (riu)