TORNAR

"Estem molt contents de ser al Rec.0, ara només faltaria repoblar el barri durant tot l’any"

Parlem amb Enric Burgstaller, "director d'orquestra" de la firma MÍRIAM PONSA||

Dimecres, 29 octubre 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Set dies abans que arrenqui el Rec.010 parlem amb un igualadí que ha estat vinculat al Rec.0 Experimental Stores des de l'inici. L'Enric Burgstaller, ara resident a Manresa, és un dels actius del tàndem que fa circular la firma MÍRIAM PONSA; l'altre és la pròpia dissenyadora que és, alhora, la seva companya. Amb aquest tàndem, MÍRIAM PONSA no només ha guanyat tres vegades la 080 Barcelona Fashion, si no que ha obert botiga a Manresa, Barcelona, Girona i recentment París. I el tàndem és, d'altra banda, el transport més estimat per l'Enric.

L'igualadí Enric Burgstaller

Coneixem bé la proposta de moda de la Míriam i els reconeixements que ha tingut, però perquè Míriam Ponsa tingui alhora bons resultats comercials cal alguna cosa més; tu ets l'altra part d'aquest tàndem. Quina tasca fas?

A mi m’agradaria dir que sóc director d’orquestra, ja que MIRIAM PONSA som un equip i dins d’ell jo tinc sobretot la feina de planificar l’estratègia i portar-la a terme.

El nivell de la moda catalana no el discutirem. El nivell de la projecció i comercialització, la teva tasca, com el veus en general; venem tant bé com dissenyem?

Nosaltres hem passat moltes fases, abans estàvem presents a moltes botigues multimarca, però des de fa un temps hem decidit vendre des de les botigues pròpies i sincerament disfrutem molt més del nostre projecte, tenim molta llibertat creativa.

A més del tàndem "Míriam - Enric" hi ha el tàndem de "viure - treballar" plegats. Treballar amb la mateixa persona amb qui es viu porta més solucions o més problemes?

“no comment”. Realment disfrutem tant a la feina com a la casa.

Del tàndem “Manresa - Igualada" no sé si parlar-ne... com veu l'Anoia un igualadí veí de Manresa?

Amb enveja, perquè Manresa té molt patrimoni industrial latent i en canvi Igualada ha sabut recuperar el barri del Rec.

Acabeu d'obrir botiga a París. Què té la marca Míriam Ponsa que més pugui atraure a les franceses?

Formes àmplies, vanguardistes, disseny i una clara emprempta!!!!

S’afegeix a la de Manresa, Girona, Barcelona... què li falta a Igualada perquè hi hagi una botiga Míriam Ponsa?

Ja la teniu! Cada sis mesos muntem una POP UP al Rec.0!

Alguna altra propera destinació?

Sobre la marxa, esperem el proper tren.

El vostre sector és dels que s’ha pogut adaptar bé als condicionants de la crisi?

Nosaltres hem viscut en crisi des dels inicis però per sort hi hem sabut conviure; la crisi gran l’han patit els empresaris molt endeutats amb els bancs i la pateix encara més la població en general.

Amb "dones Mula" vam veure la sensibilitat de la Míriam pel paper social que també té la moda. Alguna altra inspiració similar en projecció?

Les nostres col.lecions sempre són homenatges a dones i homes treballadors, les nostres propostes sempre giren an aquest imaginari que forma part del passat i del present.

Vau treballar amb estudiants de disseny, artesania en cuir… què aporta això per una firma?

Les col.laboracions amb gent amb ganes de sumar sempre enriqueixen. La col.labaració amb l’escola d’Art Gaspar i Camps ha sigut super interessant.

Míriam Ponsa és al REC.0 des de l'inici. Com veieu l’evolució d'aquest festival de la moda?

Al Rec.0 sempre ens hem sentit com de la família, estem molt contents de formar part d’aquest projecte, ara només faltaria aconseguir tornar a poblar el barri del REC durant tot l’any.

Quin paper ha jugat el REC.0 en l’evolució de firmes com la vostra?

Un màster amb retail i una sortida digna dels nostres estocs.

On us veurem aquest Rec.010?

Al hall d’entrada de la fàbrica Martí Enrich, compartint espai amb els nostres amics Txell Miras i Josep Abril.

Parlàvem de tàndems… per què t’agrada tant aquest transport?

El tàndem s’ha de viure, es pedala amb el cor. “Two wheels two hearts: four eggs” amb el tàndem vam fer la via catalana l’any passat, 400km en 19hores, va ser màgic. A Miriam Ponsa és una cosa semblant cada dia.

Per cert; Burgstaller. Dels Burgstaller de tota la vida?

Sí, el meu pare va venir a treballar a Verdés a finals dels 70 des d’Àustria, (abans el talent es buscava de fora).


1 Comentaris

c

carola

31 d'octubre 2014.12:30h

Respondre

Felicitats tàndem Enric i Miriam! Ens veiem al rec.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic