‘Perquè la cooperació a l'Àfrica sigui efectiva, les ONG's han d'entendre les necessitats locals’

Què et va impulsar a prendre una decisió com aquesta?

Feia molt temps que volia marxar i participar com a voluntària en un programa de cooperació i ajuda, vaig començar a buscar ONG’s per Internet però em perdia entre la multitud d’organitzacions, a més, en molts casos et demanaven experiència. Un dia una amiga meva va conèixer el responsable de l’ONG suïssa Antenna Technologies que necessitava llicenciats per ajudar a cultivar Spirulina a l’Àfrica, el projecte em va agradar i com que no tenia cap lligam aquí, vaig agafar-me una excedència a la feina i vaig marxar.

Una excedència de...

Tenia una excedència de mínim un any i màxim cinc, vaig marxar amb un bitllet d’anada i prou, no sabia quan tornaria. Només tenia els meus estalvis, vaig decidir marxar un any sabent que no cobraria res, l’organització em va pagar el bitllet d’avió i l'estança. Cal tenir en compte que la vida allà és molt barata, podia menja per 30 cèntims d’euro.

Què és l’spirulina?

És una alga que conté molta proteïna, ferro i àcids grassos essencials, per tant, és molt nutritiva. A més a més és molt fàcil de digerir i això fa que els nens amb problemes de malnutrició la puguin prendre abans de començar a fer una dieta normal que el seu organisme no toleraria. A més, també és molt recomanable pels malalts de SIDA ja que activa les defenses.

Què fèieu vosaltres allà?

La nostra tasca era engegar un cultiu d’spirulina en un poble de Kenya, ensenyar a la població autòctona a cultivar-la perquè més endavant la poguessin vendre i proveir la població d’aquest aliment tan saludable. La Spirulina es cultiva en basses on l’aigua ha de ser salada i bàsica (amb un pH elevat) i cal que li toqui el sol per poder fer la fotosíntesis, per aquest darrer motiu s’ha d’agitar contínuament. Allò més innovador del nostre sistema era un mecanisme que aprofitava la brisa marina (energia eòlica) per fer moure l’aigua.

Què és el que més et va xocar de Kenya

En primer lloc els contrastos que hi ha, la majoria de gent viu sense electricitat ni aigua corrent però tothom utilitza telèfons mòbils que recarreguen en xiringuitos dotats de llum en el centre dels pobles. En segon lloc la noció del temps que tenen la gent d’allà, és molt diferent a la nostra, no tenen mai pressa, a vegades necessitava que algú vingués a la plantació, els trucava i em deien ‘I’m comming’ això volia dir que potser arribaven al cap de dos dies!

Com valores la tasca que heu du a terma la ONG

Quan jo vaig marxar de Kenya, el projecte encara no havia donat el seu fruit i no havíem distribuït Spirulina però un temps després d’haver marxat,vaig trucar al Piere, el company que es va quedar allà, i em v dir que ja s’havia fet una prova pilot en un orfenat. Això em va fer molt feliç, vaig tenir la sensació que tota la feina feta tenia sentit.

Tenen sentit les ONG’s?

Hi ha moltíssimes ONG’s, jo mateixa em perdia quan buscava organitzacions amb qui col·laborar, crec que encara hi ha moltes ONG’s que treballen de valent i d’altres que són una estafa. A més, després d’haver col·laborat activament a l’Àfrica, em va quedar un regust estrany, a vegades et preguntes fins a quin punt nosaltres som algú per arribar a l’Àfrica i dir-los el que han de fer i el que no. Per ser efectives, les ONG’s han de tenir clares les necessitats que tenen els africans i usar les tecnologies pròpies del país perquè un cop els occidentals marxen, els autòctons puguin seguir fent servir la infraestructura construïda.

Perquè vas decidir marxar?

Després d’un any vaig començar a enyorar-me, sentia que el meu projecte allà s’havia acabat però no descarto tornar a marxar, a Kènya o on sigui.

Com et vas sentir quan vas marxar?

Quan vaig tornar m’al·lucinava amb qualsevol cosa, amb les muntanyes de Montserrat, amb les vinyes, amb les rambles... amb coses que tenim normalment a prop i que no en fem cas. Em semblava que fes molt més d’un any que hagués marxat, tot el que hi havia aquí em quedava molt lluny. També em va costar molt tornar-me habituar al ritme d’aquí, a les presses, i sobretot la impaciència de la gent d'aquí. Per sort, encara conservo una mica el ritme 'pole pole' de la gent d'allà.