Diana Gómez: "Una cosa és que jo surti despullada i l’altra és que es despulli el personatge"

Com a guardonada amb el premi auguri Sita Murt del Zoom Festival 2014, Diana Gómez ha volgut afegir aquestes paraules a l’entrevista:

“Vull mostrar el meu condol als familiars i amics de la Sita. El món de la moda, i Igualada en particular, es queda una mica més buit sense un dels seus referents. També volia agrair profundament a l'equip de Sita Murt que em va acompanyar durant el festival, malgrat la situació en què es trobava la Sita.” 

Com valores ser guardonada amb el premi auguri Sita Murt d’aquesta 12a edició del Zoom Festival?

Em fa molta il·lusió. He crescut com a actriu alhora que ha crescut el festival. A més a més estic molt contenta perquè malgrat la situació actual, el Zoom existeix i tira endavant.

Quina importància té el Zoom Festival?

Crec que és molt important que hi hagi festivals que es dediquin a premiar i a ensenyar pel·lícules per a la televisió i cada vegada ho serà més. Crec que cada cop n’hi ha menys perquè cada cop és més difícil tirar endavant una producció de cinema i moltes televisions i la pròpia gent també tendeix a donar més importància a la televisió. Crec que està molt bé a nivell internacional. A nivell de ciutat és molt important, dóna un moviment, un aire i un coneixement. De cop Igualada és un punt de mira.

Parlem del projecte que t’ocupa actualment. Quina reacció ha tingut l’audiència amb  els primers capítols emesos d’El Crac?

Ara les crítiques són molt bones. Al principi hi va haver una mica de confusió, la gent esperava una comèdia, potser la gent tenia en ment Plats Bruts i no ho és. La gent s’ha acostumat o ha vist de què anava el projecte i ara ho està gaudint. Sí que és veritat que és una sèrie que o t’agrada molt i hi entres o no t'agrada i llavors costa molt més d'enganxar-te.

I el teu personatge?

És molt graciós, la gent que em coneix em diu que em veu molt més alliberada, còmoda i jo ho tradueixo com que el personatge és així i estic contenta perquè es veu el que és el personatge i no el que és la Diana. En aquest sentit estic satisfeta per la feina que vam fer i per l' oportunitat que em van donar el Joel i l’Hector.

S’assemblen Carla Casanova i Diana Gómez?

No... sí que és veritat que penso que tots tenim una mica de tot i que en aquest sentit jo vaig jugar molt a treure la meva part de seguretat, de juganera amb el Joel, de fer el que jo volia, de ser una mica capritxosa... però jo sóc molt més discreta. A mi no m’agrada mostrar-me tant i ser el centre d’atenció. La Carla també jugava amb el fet  que és humil, ella no va d’estrella i si que és el centre d’atenció però no mira per sobre de l’espatlla, tot al contrari. Jugava amb la dinàmica d’anar afegint coses meves. És una mica com un mixt.

Ens sorprendrà aquest personatge?

Sí, molt! Té coses amagades, jo crec que s’ha vist una punteta i encara queda molt per veure...

En molts capítols d’El Crac, sobretot amb el teu personatge, hem pogut veure moltes escenes de sexe i nus. Com es preparen aquestes escenes?

A l’hora de rodar-se aquest tipus d’escenes, hi ha l’equip mínim i necessari i llavors et cuiden molt, és només el moment de gravar.

Com les vas treballar?

En el meu cas, jo vaig treballar molt sobretot la confiança. Havia de confiar en mi, en el meu cos i intentar oblidar-me dels meus complexos. Més que res perquè el personatge no en té ,de complexos, no té cap problema i està súper segura amb el seu cos, fins i tot ho mostra. El que vam treballar molt va ser aquesta seguretat i aquesta confiança perquè es veiés després a la càmera.

És un dels papers que t’ha costat més treballar?

No sé si m’ha costat més però sí que hi vam treballar i hi vam pensar molt. Més que res perquè vam apostar per no anar de cara al clitxé d’una estrella desacomplexada sinó que havia de ser una cosa molt natural i creïble.

Es cobra més per fer escenes de sexe?

No, suposo que si ets Penélope Cruz doncs segurament sí que ho pots posar en el contracte, però en el meu cas no.

Tens por d’encasellar-te en aquest tipus de personatges?

No... tot i que és una cosa que molta gent em diu. A “Eloïse” per exemple, també sortia despullada, però són personatges totalment diferents. Una cosa és que jo surti despullada i l’altra és que es despulli el personatge. Penso que fer personatges amb aquestes característiques no és encasellar-me perquè cada cop són personatges diferents i estan despullats des d’un lloc molt diferent, per la qual cosa , a mi, el que m’agrada és el personatge. El personatge d’ara m’encanta perquè no l’havia fet mai. Per tal i com s’ha anat presentant, explicava molt que de cop estigués despullada davant de tanta gent i no tingués cap mena de problema. Com que crec que estava tan explicat i li anava a favor, vaig pensar que endavant.

T’has trobat mai davant d’algun guió que no vulguis representar?

El que intento buscar és alguna cosa que m’interessi, trobar algun motor per agafar-ho amb ganes. Si t’ho poses a la contra és molt difícil poder-ho gaudir.

El Joel Joan és molt bon director i guionista però no té bona fama amb les relacions personals...com és treballar amb ell?

La meva experiència va ser molt bona, estic molt agraïda. En aquesta sèrie ell era el director, el guionista, l’actor, el protagonista, el director... clar, hi havia moments en què ell estava en tot, era al·lucinant! Estava actuant però alhora t’estava mirant i dirigint i clar, alguns cops descol·locava una mica. És una persona molt meticulosa, tot ha de ser com ell vol i clar, com en totes les produccions hi ha moments de tensió. És una persona molt directa que no té cap mena de mirament si t’ha de dir: “no no Diana, no m’ho crec, per aquí no”. Potser algú altre t’ho maquillaria d’alguna manera però en aquest sentit si no hi estàs acostumat és massa fort ,potser.

Estàs treballant en algun projecte ara mateix?

Sí! Estic gravant una TV movie que es diu “Habitaciones cerradas” que dirigeix en Lluís Maria Güell i que en principi és per a Televisió Espanyola i per a TV3, una mini sèrie de dos episodis.

Tens plans de futur?

Plans de futur... al gener crec que finalment s’estrena “Las aventuras del Capitán Alatriste” per Telecinco i després estic pendent de l’estrena de dues pel·lícules “L’altra frontera” que va anar a Sitges a la secció Oficial i després una altra pel·lícula que es diu “Las altas presiones” que va guanyar el Festival de Sevilla a la secció Nuevas Olas. No em queixo, ara a partir del gener tornaré a Madrid i a buscar feina.