'Les coses sempre passen un minut després de tots els anys de trajectòria'

Com et definiries

Ni idea... sempre em sorprenc quan la gent em diu ‘ets així o ets aixà’, no ho sé, no m’ho paro a pensar

Dos adjectius...

mmm... potser inquiet. Sí, suposo que inquiet sí que ho sóc.

Sí... de fet la teva darrera ‘aventura’, EVVO, té pocs anys de vida

Sí, un any i poc, va néixer l’octubre del 2010

I ara ja teniu projectes, clients...

Sí, però jo sempre dic que a la vida, les coses sempre passen un minut després de molts anys de trajectòria, en el meu cas cas, les meves coses passen un minut després de 47 anys, hi arribo amb moltes lliçons apreses.

D’on vénen les darreres lliçons?

Venim d’un projecte que pels motius que fossin no va acabar de funcionar, NBOWN. Ens vam replantejar què havíem après o desaprès del projecte i vam redimensionar-ho.

Seria allò de ‘aprendre dels fracassos’

Sí, de fet és així. A vegades quan analitzem les coses agafem un segment curt de les trajectòries. Un dia van preguntar-li a Jesulín de Ubrique si estava content de com li havien anat les coses. Ell va contestar: ‘miri, si això m’ho pregunta avui, jo li respondré que bé, però si m'ho hagués preguntat l’endemà d’una cornada, al llit d’un hospital debatent-me entre la vida i la mort, la resposta hagués estat diferent’.

Això a mi em va ensenyar que les coses no s’han de valorar en el moment precís, sinó que s’han de contextualitzar i mirar-les en un període més ampli i que quan les coses no et van bé, has de tenir la capacitat de pensar que en un futur podran anar millor, o al revés.

EVVO, NBOWN... els fas tu els nammings?

(Riu) Pel que fa a NBOWN, no buscàvem tant un nom sinó que volíem fer una cosa, i volíem fer ‘New and Better Oportunities for a Wold on move’ Noves i millors oportunitats per un món en moviment. En el cas d’EVVO és més simple, venia del concepte 'evolució', però arran d’una anècdota vam començar a buscar un significat per les sigles EVVO i vam llençar un concurs a través de Twitter. La frase guanyadora va ser: ‘Estem Vivint la Vida amb Optimisme’, per tant, des d’ara, EVVO vol dir això, em sembla un eslògan maco pels temps que corren.

I... què s’hi amaga darrera d’aquest eslògan?

Nosaltres som ‘marquetinieros’, ens trobem en un equilibri entre el màrqueting i la innovació. Busquem noves maneres de repensar-se les empreses en funció del mercat al que s’adrecen tenint com a referència, el punt de vista del client.

El nostre objectiu és fer que les botigues funcionin millor, analitzant el public a qui s'adrecen, el mercat, la distribució de l'espai, l'interiorisme, la comunicació tant exterior com en el punt de venda... A part de fer botigues 'xules' el el que més ens importa es que siguin botigues que assoleixin bons resultats.

Saber què demana el mercat, interessant...

Sí. Un dels grans problemes que ha tingut la nostra ciutat és que no ha sabut evolucionar del producte cap al mercat. Hem sabut fer producte i hem evolucionat sobre el producte però no hem entrat en la visió de ‘a qui ens adrecem’. Qui ho ha fet, a tirat endavant, però hi ha molta gent que no ho ha sabut fer.

On és el secret?

S’ha de saber a qui volem dir què. De fet, no cal ser un gran expert de la comunicació, això és el que fem les persones. Si parlo amb la meva filla intento fer-li arribar allò que li vull dir de la millor manera per a ella.

A vegades parlem massa en primera persona i la gent no vol que li expliquis què fas sinó què pots fer per ells.

Una de les coses que vau impulsar és Igualada = Disseny, funciona?

Sí, cada dimarts tenim reunió de Junta i anem fent coses, no parem!

Alguna cosa en concret?

L’associació fa dues coses, una és desenvolupar projectes propis i després donem recolzament a les entitats igualadines. Ara estem treballant per una campanya de motivació de ciutat i, esperem, d’activació econòmica.

Associar la ciutat al disseny és una cosa nova?

Jo crec que és un fet. Totes les empreses que han tirat endavant a Igualada han apostat per innovació i disseny.

Aquí la gent som molt discrets, ens falta empenta, si les coses van bé, hem de dir que van bé, si fem les coses ben fetes, les hem d’explicar.

Darrerament estàs molt implicat amb el món casteller, això et ve de sempre?

No, això és nou i em va venir arran de la meva filla, ara ella no ho té clar i jo m’hi he enganxat del tot. Hi tinc bons amics i és una experiència que recomano.

Què t’ha aportat la camisa morada?

Tota la vida he intentat lluitar en l’aspecte de la recerca personal i he vist que en el treball col·lectiu moltes persones juntes són capaces d’assumir riscos que una persona sola no faria i el retorn és molt gratificant.

El món dels castellers és una gran metàfora de com hauria de ser el treball en equip que és la nostra assignatura pendent, hauríem de ser més capaços de sumar esforços per fer una cosa conjunta independentment de qui és l’enxaneta, el cap de colla...