'Per crear un instrument he d'entendre el so que busca el músic'

Què fa un luthier?

Luthier és una paraula francesa que ve de luth, que vol dir llaüt, i és el nom genèric que es fa servir per a anomenar els constructors d’instruments musicals. Al segle XVI i XVII l’instrument més popular que hi havia era el llaüt, més que el violí, i llavors eren luthiers els que feien tan violins com llaüts. Aquest nom va quedar a França i a Itàlia i després, amb el temps, s’ha acabat difonent a nivell internacional.

Però no només construeixes llaüts?

No. Avui en dia, els luthiers són els que fan o comercien violins, però com que es tracta d'una paraula francesa i, en general, són mots que donen molt de glamour ha acabat designant i referint-se a tota mena de constructors d’instruments. El que jo construeixo fa honor, etimològicament, a la paraula luthier. Estic especialitzat en instruments antics de corda pulsada: els llaüts i les guitarres antigues.

I per què els antics?

Jo havia estudiat música des de petit i tocava la flauta, la guitarra... A l'escola de música on anava vaig fer algun curs de música antiga i em va agradar molt. Llavors, com que no tenia diners per pagar-me un llaüt sencer però el volia tocar, vaig comprar un kid d'un llaüt del Renaixement i en vaig fer el muntatge quan tenia uns 20 anys.

Vas intuir a partir de llavors la teva futura professió?

No encara perquè durant 10 anys vaig fer de músic professional i mantenia això del muntatge d'instruments com a afició. Darrere del meu llaút en vaig muntar d'altres, per músics i per alguna botiga. El primer instrument que vaig construir de zero va ser una tiorba, però mai no he anat a cap escola de luthiers.

I com s'aprèn aquest ofici?

Vaig anar molestant els luthiers que mínimament coneixia, fent-los visites i preguntant coses i n'hi ha que tenien la paciència de rebre'm i això em va ajudar a aprendre. Durant els 10 anys aquests vaig fer de tasta-olletes perquè vaig fer la mili i vaig anar a Madrid, gravar discos i vaig tocar amb artistes famosos com la Lola Flores, el Jordi Savall... Vaig anar al Japó fins i tot!

I d'allà com vas arribar a parar aquí?

Va arribar un moment en què vaig veure que fer de músic volia dir estar de gira durant temps i, per exemple, pensar en formar una família era complicat. El cert és que és un món molt complicat perquè impossibilita una estabilitat. Per això vaig decidir fer el canvi de vida i apostar per fer de luthier. Com que la meva parella, que és professora de violoncel, treballava, vam poder viure mentre jo començava amb l'ofici.

Uns inicis durs?

Vaig començar a construir instruments, anava a cursos on coneixia gent i intentava captar persones interessades en adquirir els meus instruments. Com que aquest sector funciona molt amb el boca-orella i jo tenia contactes de quan havia estudiat música antiga vaig aconseguir encarrilar els encàrrecs d'instruments amb un parell d'anys.

Quants instruments crees al mes, o a l'any?

A l’any en faig entre 6 i 8. Ser luthier és una feina molt artesana i, a més, els instruments antics tenen molt poca demanda i no pots fer una fàbrica d’això, perquè s'ha de fer una inversió molt gran i has de vendre molt per amortitzar. Amb aquest sector no es pot pretendre vendre molt. Pensa que jo porto des del 92 i potser he fet 100 instruments.

Hi ha molta competència entre luthiers o fàbriques d'instruments?

En aquest sentit jo sempre ho comparo amb el menjar artesà, amb la cuina. Per exemple, unes magdalenes artesanes no tenen res a veure amb les de fàbrica, encara que les últimes pretenguin assemblar-se al màxim a les fetes artesanalment. En el món dels instruments passa una mica el mateix: per molt que des de fàbriques s'intenti que els instruments s'assemblin als artesans, aquests sempre estan en un nivell més elevat.

Els ingredients, en el meu cas, són les fustes, i s'han de saber triar bé perquè determinen el resultat. A més, s'ha de tenir molta orella per saber-ne jutjar el resultat.

I qui són els teus clients?

Els instruments que faig són per encàrrec, sobretot ara tinc molts conservatoris o estudiants que es volen professionalitzar però també creo per gent aficionada que es pot permetre comprar un instrument d’aquestes característiques.

D’on treus les fustes?

Hi ha magatzems especialitzats, a Espanya n’hi ha a València i a Madrid. Però on n'hi ha més és als llocs on creix la fusta de pi i avet: França, Alemanya, Suïssa, Hongria, Itàlia... Per exemple la fusta de la tapa és pi i avet centreuropeu i allà és on hi ha serraries que en venen. Jo tinc un tronc sencer que vaig comprar a França el 2004 i em durarà fins que em jubili!

El vaig anar a comprar allà perquè volia que la fusta hagués crescut recta amb unes condicions determinades. És molt important triar molt bé la fusta, que sigui un tronc amb un creixement d’una certa manera, tallat amb una orientació perquè això determina que tingui més força i la corda pugui sonar més bé.

Et consideres un artista?

Em considero un artista mal pagat. No sé la diferència entre artista i artesà. Suposo que deu ser que tots dos dominen unes tècniques però l’artesà no va més lluny d’anar-les repetint i repetint sense preocupar-se massa per la qualitat i, en canvi, l’artista la va a buscar.

Amb els instruments tinc l’exigència dels músics professionals. Jo ja puc ser un artista a nivell estètic però si l’instrument no sona, no funciona i, per tant, no el vendré. He de fer instruments que sonin i que permetin que els músics puguin sortir a tocar i l’instrument aguanti i soni bé. He d’entendre el so que busquen els músics i buscar-lo als instruments que faig.

Fas de músic en l'actualitat?

Esporàdicament toco però, a banda, amb la meva família tenim un grup. La meva dona toca el violoncel i els nostres quatre fills, de 15 a 7 anys, toquen instruments. Ens diem 'Els músics de Santa Càndia' i fem música de molts tipus. El Blai toca el xelo i la bateria; la Rita, el violí i canta; la Lola toca el trombó i el contrabaix i el Jaume toca la guitarra i percussions. Jo toco la flauta travessera, guitarra clàssica o flamenca, pernils varis i percussions. Intentem fer concerts de tan en tan però el cert és que és complicat perquè la vida a fora la ciutat és dura i els horaris limiten moltíssim.