'Amb la crisi cuidem més el cotxe i li allarguem molt més la vida'

Com es va crear tallers Queraltó?

El meu avi, Jaume Queraltó Alemany, va obrir les portes l'any 1966 juntament amb un altre soci, el Taller Doquer, de Domènech i Queraltó, que estava situat a la carretera de Manresa. El 1971, el meu avi es va separar del seu soci i va muntar el seu propi taller, Tallers Queraltó, i a partir del 1972 va obrir portes.

El taller estava dedicat només a la reparació d'automòbils?

Al principi reparàvem maquinària industrial i agrícola, també màquines per a obra civil. Estàvem més dedicats a les màquines que als cotxes i això va durar fins el 1978, quan es van deixar totalment les màquines. En aquell moment estàvem especialitzats en frens, direccions i suspensió.

És un taller familiar per on han passat tres generacions...

El meu pare s'hi va incorporar el 1972 quan van obrir Tallers Queraltó, i jo hi he estat des de petit, però des del 1997 de manera oficial. Encara vaig tenir ocasió de coincidir amb el meu avi.

Quines particularitats ha tingut cada etapa liderada per una generació diferent?

En l'època del meu avi, el taller era sobretot mà d'obra, perquè tot era reparació. No és com ara on el pes recau també en el diagnòstic i els canvis. En l'època del meu pare, es va donar un gran impuls al taller . Al fer el canvi de maquinària a turismes es va fer un salt qualitatiu, d'imatge i de servei, que és el que hem intentat mantenir al llarg d'aquests anys. I ara crec que el taller està basat en la modernitat i l'electrònica. La reparació suposa un percentatge mínim, domina l'electrònica.

Com es viu el fet de treballar en una empresa familiar?

Les empreses familiars tenen avantatges i inconvenients. Tothom fa de tot. T'ho sents totalment teu i hi estàs molt implicat. Les relacions són més directes, més clares, i els problemes se solen resoldre fàcilment.

El taller té 40 anys d'experiència. De vol dir això pel client?

El client ens té confiança. Portar a la motxilla un bagatge de 40 anys vol dir alguna cosa. Si des de fa 3 generacions estàs treballant és que la línia que segueixes no és dolenta...

En el moment actual, quina relació tenen els propietaris de cotxes amb els tallers?

En aquests moments es porta el cotxe al taller quan ben bé és necessari. Hi continua havent el client que amb previsió porta el cotxe al taller per tenir sempre el cotxe a punt i evitar ensurts, però amb la crisi, es va al taller per necessitat. Si es fa malbé alguna cosa s'arregla, però no s'hi sol anar abans.

De quina manera ha afectat la crisi la relació que tenim amb el nostre cotxe?

Ara els cotxes els fem durar més. Ara és habitual veure cotxes amb 170 o 180.000 quilòmetres. Abans, fa 6 o 7 anys, els cotxe arribaven a 90.000 o 100.000 quilòmetres, i la gent ja començava a tenir ganes de canviar-se'l. Ara molta gent ja ni es planteja el canvi mentre el cotxe vagi. Tothom intenta allargar el màxim la compra d'un nou cotxe.

Com us afecta això en el taller, que hi hagi un parc d'automòbils més envellit?

En teoria positivament, perquè quants més quilòmetres té un cotxe més possibilitats té de tenir problemes, però a la pràctica, el fet que hi hagi crisi, fa que la gent miri d'allargar al màxim tot el que pot la visita al taller.

La gent té més cura del seu cotxe?

Sí. I a més no es corre tant i això fa que el cotxe no es faci malbé tant ràpidament.

Com veus el futur del taller?

El futur serà bo si continuem estan al dia pel que fa a la maquinària de darrera generació, i si continuem invertint en formació continuada. Hem de poder donar solució als nous models de cotxe que surten al mercat.