‘Les curses d’orientació són un esport integral: s’ha de saber escollir el millor itinerari’

Com vas començar en les curses d’orientació? Ja practicaves esport?

De fet jo jugava a bàsquet a l’escola, però qui em va introduir en les curses d’orientació va ser en Carles Lladó, germà de la meva àvia. Ell va crear la Federació Esportiva de Curses d’Orientació de Catalunya, amb l’objectiu de treballar pel Comitè Olímpic de Catalunya... necessitava esports que encara no tinguessin federació espanyola. Ens en va parlar i ho vam provar.

Vam? Qui més?

En practiquem tota la família! Jo, el meu germà, la meva germana, la meva mare, la tieta, en Carles, la meva àvia... Hi ha diverses categories, cada una adaptada a un nivell: és un esport apte per a totes les edats.

Què és el més atractiu de les curses d’orientació?

Que no només es tracta de córrer: s’ha de pensar, tenir una estratègia. Has de saber triar el millor camí per a tu i no cometre errors. Les curses d’orientació són un esport integral: s’ha de saber escollir el millor itinerari. També és una manera de viatjar, de conèixer món. Quan era més petit, planificàvem les vacances familiars en funció de les curses: anàvem a Itàlia, Txèquia... I, és clar, també el fet que m’agrada practicar esport.

Podríem dir que és un esport minoritari?

Sí, a Catalunya i a Espanya sí. Als països nòrdics la gent ho viu molt més, és un esport nacional. De fet es va inventar allà, perquè a l’hivern, amb les nevades, els camins desapareixien, i saber-se orientar era una bona manera de trobar-los. Allà es retransmeten les curses per televisió i tot...

I aquí, ningú en deu poder viure, no?

No, ningú. A més, fer un mapa per a una cursa és molt costós: s’ha de dibuixar absolutament tot, i s’ha d’anar actualitzant perquè la vegetació i els camins sempre estan canviant. I les fites s’han de col·locar exactament al lloc indicat; si no, s’hauria d’anul·lar la cursa!

Hi ha diverses modalitats? En quines competeixes?

Hi ha l’esprint (15 minuts), la mitja distància (30 minuts), la llarga distància (1 h 20 minuts) i els relleus (de 3 persones). Jo em trobo més còmode en la mitja distància, perquè és més tècnica.

I ara entrenes a Igualada. Amb quin objectiu?

Abans entrenava al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, amb tot un grup d’orientació. El que passa és que els que tibaven més van marxar, i jo necessito algú que corri més que jo per rendir més... I em vaig assabentar que a l’estadi atlètic d’Igualada hi entrenava en Roger Roca: ara corro amb ell. L’objectiu més immediat que tinc són els Campionats del Món Sènior de Noruega, que se celebren del 8 al 16 d’agost. I per acostumar-me als terrenys, al clima, al bosc d’allà, aquests dies he estat en un camp d’entrenament a Finlàndia. A Noruega hi participarem, amb l’equip espanyol, cinc nois i quatre noies —una de les quals la meva germana, Ona Ràfols.

I després de Noruega?

Doncs els campionats de Catalunya, al voltant de l’11 de setembre, i els campionats d’Espanya, el 17 i 18 de setembre. També hi ha una marató d’orientació, en què cada corredor ha de portar a l’esquena el material necessari per dormir una nit i fer bivac. I al novembre, el ciutat de Barcelona, on hi haurà corredors molt bons.

Quins són ‘els millors’?

Els nòrdics, però també els francesos i els suïssos.

Com es financen aquests viatges i l’equip necessari?

Depèn de cada cita. A Finlàndia hi he anat amb la Federació catalana, de manera que s’han fet càrrec de les despeses. A Noruega hi anirem amb la Federació espanyola, i també ho pagaran ells. Pel que fa a l’equip necessari, tenim alguns patrocinadors que ens proporcionen el calçat, la roba per córrer: Salomon, Buff, Petzl...

Com compagines les curses amb la teva vida professional?

Tot va molt lligat... Jo vaig estudiar INEFC, i ara treballo unes hores al departament de màrqueting de Salomon i escric en dues revistes: Natura i aventura i Trail. Entreno entre 12 i 14 hores a la setmana. I a més, aquest any hem creat l’Escola d’Orientació d’Igualada.

Tot va lligat, doncs...

Sí, la meva vida és l’orientació [riu]. Aquest any hem entrenat tres nens, i per donar-la a conèixer organitzarem per la Festa Major d’Igualada una cursa d’orientació urbana: serà molt assequible, i d’aquesta manera tothom podrà conèixer què és l’orientació. La farem el dissabte 21 d’agost, a les 10 h, sortint des de Cal Font. Caldrà inscriure-s’hi prèviament, i hi haurà més informació al web d’strands.

És un esport indicat per als infants?

I tant! Pels nens és un esport molt formatiu! Pensa que deixes els infants en un medi desconegut, amb un mapa i una brúixola, i això els ensenya a pensar, a col•laborar entre ells, a respectar els companys i l’entorn, a espavilar-se...

Us heu trobat problemes de permisos, pel fet de transitar pels boscos i altres paratges?

A vegades sí, és que el més complicat és que no hi ha un circuit ‘tancat’: els corredors passaran per tot arreu, per la ruta que més els convingui! Hi ha paratges naturals, o amb fauna protegida —com les zones on hi ha gall fer— on ens posen problemes. S’ha de buscar un volum que el bosc pugui assumir: a Finlàndia hi ha alguna cursa d’orientació de fins a 15.000 participants! Això aquí no es podria fer, perquè el bosc no ho absorbiria, no es podria regenerar. De totes maneres, és el mateix 15.000 corredors que 30 motos...

Com veus el futur de les curses d’orientació?

Ara sembla que s’han posat una mica més de moda, hi ha més circuits permanents... De totes maneres em penso que serà molt difícil que mai ens hi puguem guanyar la vida, això depèn molt del fet que surtin o no a la televisió.