"Dagoll Dagom, Comediants... van tenir el seu moment, ara afloren noves companyies, multidiciplinars"

Sou la primera companyia catalana que participa del festival de Jazz de Montréal

Si, i ha estat tot un honor. Vam anar-hi aquest juliol, volien que hi anés una companyia jove, amb un projecte multidisciplinari, que combinés música, jazz, teatre i els de Fira Tàrrega ens van proposar a nosaltres. No teníem res preparat, i vam crear un espectacle, nou, per anar al festival, Résurrection à la carte. Com que havia de ser de carrer el vam dissenyar de manera que ens cabés tot en un carret, així podíem volta, i es podia fer a tot arreu.

Un luxe, Montréal?

Una satisfacció doble. D'una banda perquè ens escollissin sent com som una companya jove amb poc currículum. D'altra banda per ser la primera companyia catalana en establir el contacte amb aquest festival canadenc, on per cert (somriu) vam deixar el llistó bastant alt.

I avui l'estreneu al teatre de l'Aurora però en un altre format.

Exacte, aquest estiu l'hem estat refent per poder-lo adaptar a sales interiors, no per escenaris tradicionals de teatre, sinó per bars, cafès...volíem apropar-nos a espais diferents, i el format de l'espectacle és el cafè-teatre, cosa que ens permet, com el teatre de carrer, interaccionar amb el públic.

D'on surt Microcosmos, la companyia?

amb la Júlia vam coincidir a l'Institut del Teatre, i a partir de fer algunes cosetes, alguns petits projectes, vam veure que podíem treballar plegats. Quan surts de l'institut, pots quedar-te de braços plegats i esperar que et truquin o fer un cop de cap, i vam voler crear la nostra pròpia companyia. Vam aprendre bastant de l'experiència de Marc Hervàs, que va dirigir el nostre primer espectacle El cel de Mozart. La veritat és que al ser una micro-companyia, toques totes les tecles que entren en una producció, passos que potser en una gran companyia, als actors els passarien per alt.

Perquè titelles?

Doncs una mica accidental, perquè tant la Júlia com jo venim del teatre musical, però amb els titelles hem descobert un llenguatge molt interessant, permet crear molts mons, molts personatges, molt contingut..amb només dos actors; a més a més és un tipus de teatre que atrau molt als nens.

Però l'espectacle Résurrection à la carte, no és per a nens

No, i aquesta és la gràcia, perquè les titelles ens estan donant molta riquesa, i acostar-ho als adults és un altre pas, perquè sempre els fa aquells 'vergonyeta' d'anar a veure un espectacle de titelles, però és un estereotip que s'ha de trencar. A Barcelona hi ha moltes propostes, algunes més arriscades que d'altres. Aquí a Igualada, hi ha poques possibilitats però l'Aurora sovint pren d'aquestes decisions arriscades.

Petit format, petites sales...com està el teatre català?

És curiós perquè molts companys de l'Institut del Teatre compartim la idea que a l'institut et formen molt com a actor, actor de teatre, d'aquells de 'ja em trucaran', i la majoria sortim amb ganes de crear coses pròpies, companyies pròpies. Quan penses en el teatre català, a banda dels noms dels actors que també estan a televisió, les companyies que et vénen al cap són molt poques, les grans companyies de sempre, i de fa uns 5 o 6 anys enrere, estan sortint moltes coses.

Els petits fan fora els grans?

No, són formes de teatre paral·leles i diferents. Hi ha un teatre molt comercial, amb els noms i grups de sempre. El que surt nou, és multidisciplinari crec, i m'agradaria que realment fos així, aquest teatre s'està fent un lloc encara que de moment és tímid. Crec que la gent comença a cansar-se del teatre de sempre, les versions de sempre. Els grans, com Dagoll Dagom o Comediants, van tenir la seva època, eren els millors dins el seu gènere, però l'espectacle, el teatre ha anat canviant i crec que el mateix públic vol coses noves.

Projectes de futur?

Després d'una producció sempre diem que ens agafarem una mica de vacances, però fa tres anys que trenquem aquesta promesa. Tenim ganes de no quedar-nos encasellats en res, en cap estil, o sigui que potser, després de descol·locar la gent amb Résurrection à la carte, seguirem sorprenent, potser amb més actors, deixant els titelles...qui sap!

____________________________

Réssurection à la carte

9, 10 i 11 de gener al Teatre de l'Aurora

Divendres i dissabte a les 22 h

Diumenge a les 19 h

Preu: 12 € (inclou una consumició)