Damià Larriba: “El model dels Mossos no pot ser cap altre que el de proximitat “

Quines són les funcions que dueu a terme des de la comissaria dels Mossos d’Igualada?

De forma genèrica, el que entenem com a seguretat ciutadana i investigació. Tot el que és el patrullatge preventiu, la prestació de serveis d’atenció al ciutadà i la unitat d’investigació. D’altra banda, tot i que no depèn directament de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia sinó de l’Àrea Regional de Trànsit, també tenim el servei de Trànsit. Per tant, aquí tenim les tres branques de qualsevol prestació de servei d’una àrea bàsica policial mitjana o d’un territori com el de l’Anoia.

De quin nombre d’efectius disposeu per prestar aquests serveis al nostre territori?

Entre 140 i 150 persones, entre seguretat ciutadana, investigació, trànsit i el servei d’administració.

L’Anoia és una comarca segura?

Sí. La seguretat absoluta o la criminalitat zero no existeixen, però si fem una comparativa o extrapolem Igualada, l’Anoia o la regió central amb Catalunya podem dir que som relativament segurs. Si la mitjana de Catalunya és d’uns 65 fets per cada mil habitants, aquí parlaríem d’uns 33 o 34 fets per cada mil habitants. I una ciutat com Igualada, de gairebé 40.000 habitants, estem en una ràtio de poc més de 40 fets per cada mil habitants, una ràtio baixa de les ciutats mitjanes de Catalunya.

I comparant-nos amb altres ciutats com la nostra?

Un dels indicadors que ens agrada utilitzar quan es reuneix la Junta de Seguretat Local és la comparativa amb altres municipis de l’Eix, des de Vic fins a Vilanova i la Geltrú, passant per Manresa, Igualada i Vilafranca del Penedès. Entre les capitals de comarca de l’Eix, som la ciutat més segura.

Hi ha més seguretat ara que abans del desplegament dels Mossos?

No podem comparar-ho amb dades anteriors al nostre desplegament, que va ser el 2001 amb el servei de trànsit i el 2004 amb el de seguretat ciutadana. Nosaltres comencem a recollir dades des del 2004. Cal tenir en compte que la població d’Igualada i de la comarca ha augmentat en aquests anys. Les dades estadístiques i les comparatives indiquen que quan fem mitjanes de cinc anys són més o menys semblants. Són mitjanes de fets, sense tenir en compte el barem de població, que ha augmentat com deia. Ens diuen que la mitjana de fets es manté. Si augmenta la població i la mitjana de fets es manté, vol dir que la qualitat del servei i, per tant, la consecució final d’aquest indicador que és la taxa de criminalitat, amb els anys ha anat millorant.

Aquí també hi entra la tasca d’altres cossos?

Sí, no és feina nostra únicament, aquí hi intervenen sis cossos de policia local, conjuntament amb el cos dels Mossos i també hi ha quatre cossos de vigilants municipals que també ens ajuden.

Com és la relació amb aquests altres cossos policials i amb els ajuntaments?

La direcció de la política de seguretat en l’àmbit municipal en municipis que tenen policia es fa a través de la junta local de seguretat, i el president d’aquesta junta és l’alcalde o alcaldessa. La junta és la reunió formal, on es marquen les prioritats i les tendències en seguretat al municipi; després, en l’àmbit operatiu, ens reunim els caps de policia local amb els Mossos d’Esquadra, a través de la Mesa de Coordinació Operativa, en què discutim els problemes, les puntes de criminalitat, aquells fets de criminalitat que s’estan repetint i que ens preocupen, aquells dispositius conjunts que hàgim de fer, etc.

Ens pot posar un exemple?

La cavalcada de Reis d’Igualada. Hi ha unes reunions prèvies entre policia local, Mossos i l’organització, per implementar unes mesures.

Quins són els delictes més habituals a l’Anoia? Podem parlar de nous delictes? Què és el que el preocupa com a cap dels Mossos aquí, a l’Anoia? Temes com l’ús delictiu a Internet o l’amenaça terrorista han entrat a la seva agenda?

Pel que fa a les amenaces terroristes hi hi ha un programa operatiu específic que treballem des dels serveis d’informació i intel·ligència del cos i que nosaltres difonem a escala del mateix cos i en l’àmbit de la policia local, que tenen informació directa i de primera mà.

Tal com fa quinze anys, la major part dels delictes són d’allò que anomenem de l’àmbit patrimonial, és a dir, els robatoris, furts, etc. Quins són els fets que abans no es produïen i ara ens preocupen? Les estafes. I moltes d’aquestes estafes són via Internet. Un exemple: Jo compro un producte per Internet, vés a saber en quin país, i faig una despesa econòmica. I no veig ni el producte ni torno a veure els diners. Tot i que l’engany es produeix en aquell país però el ciutadà és d’Igualada, Capellades, Piera o Masquefa, vam decidir computar-ho com a fets que ens passen aquí, a l’Anoia. L’únic que succeeix aquí és la pèrdua patrimonial, ja que el fet, jurídicament, es produeix a fora. Però els comptabilitzem. I ho fem des del 2014. I, a la Catalunya Central s’estan produint unes 175 estafes al mes, en l’àmbit bàsicament d’Internet. I aquest és un fet que fa poc temps no es produïa.

L’us indegut de les noves tecnologies és un tema que ens preocupa, amb assetjaments, difusió de rumors, etc., que poden afectar l’honorabilitat -en molts casos, dels joves- i generar estats d’alarma. Internet, les xarxes socials, ens fan més vulnerables. Ens permet moltes coses, tenim molta informació, ens permet adquirir moltes coses online que, en alguns casos, no ens arriben mai...

Per això us apropeu als joves, amb xerrades als centres d’ensenyament

El model dels Mossos no pot ser cap altre que el de proximitat envers la ciutadania, perquè nosaltres també som ciutadans. Hem de conèixer les preocupacions dels ciutadans. I dels joves ciutadans, els que fan el país del futur. I els hem d’explicar que hi ha coses que són molt bones, que realment ens han aportat grans avantatges per al desenvolupament, però al mateix temps han de ser conscients que hi ha coses que poden ser dolentes, que hi ha coses que no es poden fer i coses que són delictives. Això s’ha d’explicar als joves.

L’Anoia, en els darrers anys, està liderant les taxes d’atur al país. Hi ha una correspondència entre atur, crisi i delinqüència?

No ho podem assegurar. Amb els anys, potser algun estudi sociològic ho podrà més o menys justificar, però policialment no podem, és impossible. Hem passat uns anys de bonança econòmica, en què hi havia delictes. I hem passat uns anys molt complexos econòmicament a la comarca, hem perdut molts llocs de treball, però no s’ha disparat la criminalitat. Tenim relació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i amb l’INEM, que ens expliquen les tendències, taxes d’atur, quin tipus d’atur tenim, quines possibilitats hi ha de trobar feina... La taxa és alta però, com deia, no s’ha disparat la criminalitat. I era un factor que ens preocupava. Per exemple, aquest darrer any, el 2016, ha baixat la criminalitat al territori. Estem parlant de robatoris, furts, danys... Grans delictes, en l’àmbit de les persones, no existeixen. El segon delicte és aquell que es produeix en l’àmbit més privatiu, a la nostra llar, el nostre entorn familiar, allà on ens sentim segurs. Quan algú ens entra a casa, a banda de prendre’ns allò que és nostre (les joies, la tablet, el televisor...) d’alguna manera també ens fa més vulnerables i ens pot arribar a victimitzar. El tema de les estafes és nou, i ens preocupa, però un delicte amb el qual empatitzem molt és el dels robatoris dins del domicili. És un delicte que es va mantenint tot i que podem dir que el 2016 va ser un molt bon any. Però un molt bon any en l’àmbit estadístic policial no deixa de ser un mal any per a aquella persona a qui han entrat a robar dins de casa seva. Això ens preocupa. Com que no tenim grans fets, aquesta és la nostra preocupació número u.

L’Anoia és una comarca geogràficament, urbanísticament i demogràficament molt heterogènia. Això és un hàndicap?

Sí, és un fet que s’ha de conèixer i s’ha d’estudiar. L’alcalde de Masquefa i president del Consell Comarcal, parla de Masquefa, Piera, els Hostalets, com pràcticament el Quart Cinturó; són més propers al Baix Llobregat, per comunicacions són més propers al Baix Llobregat i l’entorn de Martorell que cap a Igualada. Aquestes realitats les hem de conèixer, hem de conèixer la població, el territori, els cossos policials que poden prestar servei en aquell territori, i en funció d’això dissenyar plans de patrullatge de la comarca. Una de les coses que ens agrada explicar és que creiem que cada ciutadà de l’Anoia ha de tenir la seva pròpia taxa de patrullatge, la seva pròpia taxa de seguretat. És a dir, segurament un ciutadà d’Igualada té més possibilitats que passi un fet a Igualada, no que li passi a ell. Difícilment, a un ciutadà de Bellprat li passarà alguna cosa, però això no vol dir que la majoria de patrulles estiguin a Igualada esperant que passin la major part dels fets. El ciutadà de Bellprat també ha de tenir la sensació que la seva policia també vetlla per ell, i ens ha de veure, al seu municipi, a la xarxa viària, a la seva masia.

Està ben cobert el territori de la nostra comarca?

Sí, està raonablement ben cobert. És evident que qualsevol comandament policial, sigui de Mossos o local, qualsevol alcalde, qualsevol empresa, voldria tenir més treballadors per poder fer-ho més bé... L’altre indicador amb el qual treballem i voldríem treballar més és el de la qualitat. I la qualitat és la prestació, la proximitat, però també la sensació. Estem ben coberts? Sí, estem relativament bé. Si mireu la taxa de criminalitat, la població, i els policies que som, podem dir que sí, estem relativament ben coberts. Les policies locals voldrien tenir i haurien de tenir algun nombre més d’efectius per poder prestar uns serveis uniformes durant les 24 hores i això, a nosaltres, també ens aniria bé. I a nivell nostre, sense exagerar, una major dotació policial segurament ens permetria fer altres serveis que potser no acabes d’arribar a fer. Acceptable? Sí. Preocupant? No, de cap manera.

Des de Calaf es reclama una presència més fixa

Si mirem la taxa de criminalitat de Calaf, i del seu entorn -de Calaf com a capital de l’Alta Segarra i del conjunt de municipis que conformen aquesta mancomunitat- veiem que aquesta demanda és més un fet identitari que no un fet de sensació d’inseguretat. Si es té la vocació de ser una comarca, l’ideal d’una comarca és tenir col·legis, instituts, cos de bombers, cos de mossos i si es pogués tenir un hospital, doncs millor.

Es retirarà el servei de Trànsit?

És una decisió estratègica que lidera la Comissaria General de Mobilitat. Ja he explicat abans que en aquesta Àrea Bàsica Policial d’Igualada, un dels serveis que es presta és el de Trànsit, que tot i que depèn orgànicament de l’Àrea Regional de Trànsit no deixa de dependre funcionalment de l’ABP d’Igualada. Quan fem polítiques de seguretat, el cap del sector de Trànsit és un més dels que participen en les reunions on decidim la prestació de serveis, etc. El que sabem, el que s’ha explicat als alcaldes de la comarca, és que els fluxos viaris, la complexitat del treball en l’especialitat del trànsit i, sobretot, en la investigació dels fets i les causes del trànsit (accidents, transports, etc.), obliga cada vegada més a especialitzar els efectius. Com que la xarxa viària també ens permet cada vegada més una major i millor mobilitat, el que es preveu és que des de l’Àrea Regional de Trànsit de Manresa es doni prestació de serveis aquí. En cap cas han dit que el sector de Trànsit es tanqui. Aquesta no deixa de ser una visió estratègica en un projecte de 10 a 15 anys... i tot pot ser revisable. El que no seria just seria que baixés la qualitat de prestació de serveis envers el ciutadà. I això no passarà. Això no em preocupa a mi, sé que els alcaldes ho vetllaran.

Com és el dia a dia dins la comissaria?

Cada dia és diferent. El servei és de 24 hores, la comissaria sempre és oberta. Sempre que algú ens necessiti l’atendrem personalment, aquí a la comissaria, o  per telèfon, i si es tracta d’una emergència, a través del 112. A partir d’aquí, organitzem els serveis. Anem pel territori, amb vehicles uniformats que són els que la gent veu; la gent necessita veure els Mossos i la referència són aquests vehicles, ja siguin de seguretat ciutadana, de trànsit o d’altres de la regió que ens vénen a prestar serveis, com unitats especialitzades de medi ambient o unitats especialitzades de seguretat ciutadana i ordre públic. Aquesta és la part visual del cos dels Mossos, després tenim unes unitats no uniformades que surten a treballar a Igualada, a la Conca o al conjunt del territori. Uns fan una tasca preventiva, tot i que no se’ns veu perquè anem de paisà, com un ciutadà normal, i d’altres en l’àmbit de tasca d’investigació. Aquest és el dia a dia. En principi, la dotació policial surt amb un servei previst, planificat. És el servei que, si no succeeix res imprevist, realitzarem: si a aquesta hora passarem per aquí, si anirem a l’Alta Segarra o cap a la zona de la Llacuna, o passarem a visitar masies, perquè de tant en tant hem de passar a veure si estan bé, perquè també tenen el seu percentatge de seguretat i els hem d’anar a veure.

S’ha avançat molt en aquest àmbit?

Estem mantenint el més actualitzat possible el cens de masies. Alguns ajuntaments ja ho han fet a través de convenis amb la Diputació de Barcelona, llavors ens passen la informació i l’entrem a la nostra base de dades, i si no, ho fem nosaltres, cartografiem i referenciem la masia, mirem quins propietaris hi ha, quins accessos hi arriben, etc. Aquestes dades les passem al Servei d’Emergències Mèdiques o al cos de Bombers.

Les policies, en general, han estat sovint estigmatitzades. La seva feina està ben valorada per la ciutadania?

Ens vam desplegar de forma integral a l’Anoia el 2004, d’això ja fa dotze anys. Tothom té assumit que el cos dels Mossos d’Esquadra és la policia de referència a l’Anoia, juntament amb les nostres policies locals. Un indicador és molt clar: l’enquesta de seguretat pública de Catalunya ens diu que la valoració del cos dels Mossos és la més alta que hem tingut en tota la història. Un altre indicador: ja fa anys que vam establir una carta de serveis, en la qual dèiem quins són els nostres valors i les nostres propostes de prestació de serveis envers la ciutadania, i dins d’aquesta carta també vam establir el sistema de suggeriments, agraïments i queixes. Si tenim cinc queixes a l’any (i la majoria són per denúncies de trànsit que acaben sent una sanció econòmica, i a tothom el molesta que li toquin la butxaca...), doncs això ho multipliquem per 4 amb els agraïments formals que rebem cada any a la comissaria. El conjunt de valoració, estadísticament, és bo; l’enquesta de seguretat pública és bona, i per la resta, a través dels alcaldes, ajuntaments, centres educatius, casals d’avis, etc., les percepcions i valoracions sempre són bones. Això no vol dir que ens quedem dalt la poltrona, que tot ja està fet, però hem de seguir en aquesta línia.

Com viviu el moment polític que està vivint Catalunya cap a la independència?

Policialment, el procés d’independència no té cap tipus d’afectació. El que hagi de ser serà i el que s’hagi de fer, ja ho farem quan s’hagi de fer. I en tot cas, ja ho valorarem. Hi ha tota una línia jeràrquica; la fotografia que presideix aquest despatx és la del President de la Generalitat, que per llei és el màxim comandament del cos dels Mossos d’Esquadra. No hi ha res més, nosaltres fem el dia a dia. I qualsevol moviment ciutadà, qualsevol acció política correspon als ciutadans i als polítics, nosaltres som els garants dels seus drets i de la seva seguretat, nosaltres no participem ni en el procés ni en el no-procés.

Com es veu, de des de la finestra del despatx del cap dels Mossos la ciutat d’Igualada i l’Anoia?

Una part és mirar-la des d’aquesta finestra i l’altra és voltar-la, tocar de peus a terra i posar la mà sobre les seves pedres, que de vegades també transmeten coses. Disfruto aquesta comarca, tot i que ens queda camí per recórrer. El futur, que ja no és futur, que ja és present, és canviant cada dia. Per tant, ens hem d’adaptar nosaltres, els ciutadans, en l’àmbit econòmic, en l’àmbit social. Les percepcions són diferents. Segurament les idees i necessitats són diferents. Per tant, és un procés en el qual tots hem de participar. Jo m’hi sento còmode i amb una certa il·lusió pel futur que ens ofereix Igualada i la comarca en general. Mentre vegis que hi ha ajuntaments, entitats, associacions i ciutadans que generen il·lusions, encara tenim oportunitats.