Darío Castañé: "Prou urbanisme de bisturí"

Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits?

Il·lusió, autocrítica, innovació i voluntat de treballar per obrir les portes de l’Ajuntament. Volem obrir-les en ambdues direccions, per una banda per fer arribar les veus dels veïns, les entitats i col·lectius, garantint que s’escolta tothom, sense diferenciar sectors o grups, i per altra de dins cap a fora fent un ajuntament amb transparència. La mateixa configuració de la candidatura, fruit de la confluència de persones procedents de cultures polítiques diferents, avala la voluntat integradora i de diàleg, sempre des d’una voluntat comuna de transformació d’una realitat que no ens agrada. Combinem experiència i joventut, noves formes de fer política i ganes de treballar junts per oferir la possibilitat que la gent participi i decideixi les seves prioritats. Per això desenvoluparem eines i processos de participació.

En definitiva, som un projecte de persones per a les persones, obert a tots els veïns i veïnes per arribar en comú a solucions i compromisos. Un eix fonamental de l’acció política que proposem és la participació. Per això, des de Decidim Igualada, proposem la creació d’un observatori independent per donar suport a la promoció de les entitats, associacions i plataformes que treballin per afavorir la participació, la cohesió i igualtat entre els diferents sectors i col·lectius de la ciutat.

El nostre eix fonamental de l’acció política és la participació. La gent ha de decidir què és prioritari

Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec?

Fins ara s’ha fet un «urbanisme de bisturí» sense una visió global i sense perspectiva de futur. La realització d’un nou POUM permet un debat seriós sobre quina Igualada volem i ha de ser l’oportunitat per iniciar un procés participatiu. 

Plantegem una proposta de participació que ha de comptar amb un equip multidisciplinari, i una oficina tècnica al servei de la ciutadania, que organitzi el debat per poder arribar a una aprovació final per part dels veïns i veïnes d’Igualada. El pla s’ha d’iniciar fent una bona diagnosi per, a partir d’aquesta, ser capaços de dissenyar la Igualada imaginable, per després construir la possible. Per a nosaltres és essencial defugir la visió econòmica especuladora i, en canvi, ha de representar l’elaboració d’una alternativa amb tres eixos essencials: millorar la trama urbana i la cohesió dels barris, fer de la sostenibilitat un eix primordial del disseny actual i futur de la ciutat i fer passos concrets cap a la integració a la Conca d’Òdena i comarca. El Rec és un barri singular amb una arquitectura industrial que cal conservar i rehabilitar, amb possibilitats de convertir-se en un espai on ubicar nous sectors econòmics i culturals. Per definir les propostes caldria crear un equip on participin les persones i els agents implicats, amb l’objectiu de rehabilitar, buscar l’ocupació amb imaginació i sense aspiracions d’especular. Tant en el cas del POUM com en el del Rec el gran repte és evitar l’especulació urbanística, ja que per a nosaltres és essencial prioritzar els interessos de la ciutat per sobre dels interessos privats d’uns pocs.

Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures?

No existeixen solucions màgiques. Nosaltres proposem promoure aquells sectors que generen ocupació, com poden ser els serveis a les persones, la rehabilitació dels edificis i la millora de la seva eficiència energètica, entre altres. Afavorir l’economia social i nous sectors econòmics com són les noves tecnologies i l’economia verda. Pensem donar impuls als sectors econòmics que ja hi ha, però cal també impulsar nous sectors econòmics, donant un protagonisme a noves formes d’economia social, com poden ser cooperatives i altres tipus de projectes comunitaris. La implantació de la moneda social pot ser un instrument per afavorir l’economia local, especialment el comerç local i el consum de proximitat.

Una política de creació d’ocupació ha d’anar acompanyada d’un millor desenvolupament de la formació permanent; per això proposem treballar per ampliar l’oferta tant pel que fa a places com a especialitats en els Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior. Cal millorar la formació d’adults vinculant-la a l’educació formal, i aquesta a les necessitats de desenvolupament econòmic de la ciutat.

Volem promoure tots aquells sectors que generen ocupació, però sabem que no existeixen solucions màgiques

Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys?

Nosaltres volem una ciutat digna, on els drets bàsics estiguin assegurats, amb menys desigualtats i on els recursos públics siguin aprofitats per tots i no solament per les elits econòmiques. Una ciutat acollidora, on tothom tingui el seu lloc i estigui orgullós de viure-hi; equilibrada, on les diferències entre zones es redueixin i la cohesió social es reforci amb serveis públics de qualitat; equitativa, amb igualtat d’accés a qualsevol equipament, servei o activitat mitjançant la tarifació social; sostenible, amb una gestió de residus eficient i menys contaminació; i participativa, on els veïns i veïnes puguin decidir la ciutat que vulguin i no la que decideixin uns pocs a porta tancada.

Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company?

La nostra voluntat és de diàleg i col·laboració amb totes les persones que tinguin visions similars de la ciutat que volem, disposades a discutir les propostes, debatre-les amb la ciutadania, amb capacitat de consensuar-les i d’arribar a acords.

Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria?

És relatiu perquè actualment el centre s’ha escorat a la dreta. Així, ens situem al 2-3, amb polítiques que posin les persones en el centre de les decisions i amb l’objectiu de disminuir les desigualtats, redistribuir la riquesa i fer possible una vida digna per a tothom, deixant l’1 per als sectors que, estant en moltes coses d’acord amb nosaltres, no veuen clar participar en les institucions. La visió de les esquerres ha anat canviant molt darrerament, però per a nosaltres ser d’esquerres vol dir lluitar contra el model capitalista actual i les polítiques socials neoliberals, i en aquest sentit estem molt a prop de l’1.

Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència?

Fins al final. No hi ha res que no es pugui discutir ni que no es pugui ensenyar. El nostre objectiu és la democràcia en majúscules, on tothom pot participar quan vulgui i pot saber com s’està gestionant el que és de tots. És important entendre que, encara que tinguem un mandat donat en les urnes, els veïns i veïnes tenen tot el dret a ser protagonistes i a poder accedir a la informació de l’Ajuntament directament per poder estudiar-la i proposar millores. No som ingenus, per millorar la participació cal que hi hagi bona informació i debat. Treballarem perquè el coneixement de les dades i el debat sobre les propostes sigui el més ampli i aprofundit possible, defugint sempre discursos simples i demagògics.

En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada?

En el món no hi ha dues persones iguals com tampoc no hi ha dues ciutats iguals. Igualada és i ha de ser el que vulgui ser. Podem aprendre de molts altres llocs, en funció d’experiències concretes. Per exemple, en processos de participació ciutadana ens podem fixar en poblacions tan diferents com poden ser El Figaró o bé Asunción; per desenvolupar experiències d’economia del bé comú, podem mirar Orendain; si volem aprendre de processos de reconversió d’espais industrials abandonats, un referent pot ser Berlín. També la implantació de la moneda social feta a Oñati o el pla d’estalvi energètic de Rubí són bons exemples per a nosaltres. Les ciutats són irrepetibles, però de les experiències d’altres llocs en podem aprendre, i molt.