TORNAR

‘Darrere les grans empreses hi ha persones’

Avui parlem amb Berta Armenteras, responsable de Màrqueting de Gorilla, a la Badia de Sant Francisco||

Dimecres, 28 desembre 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
En tres anys, Berta Armenteras ha viscut i treballat en tres països diferents. De França a Gran Bretanya i d’allà a EEUU, on des de fa uns mesos duu el departament de Màrqueting de l’empresa que va crear amb un grup de companys. ‘Gorilla’ va néixer fa un any i avui té gent treballant en diferents països oferint l’externalització de serveis a empreses del sector informàtic. Armenteras és a Igualada per passar el Nadal amb la família i esperant obtenir el visat definitiu que li permeti viure a l'Abadia de Sant Francisco, on hi ha la seu de l’empresa. Contenta, il·lusionada i sense acabar d’assimilar tot el que li està passant, ens explica com està vivint aquesta aventura.

Berta Armenteras a California

Berta Armenteras

Berta, després d’aquests anys frenètics... tens un relat de la teva vida?

Hauria de dir que en tres anys he tingut moltes vides, m’han passat moltes coses, he canviat de país, m’he hagut d’adaptar... i sobretot he pres moltes decisions per escollir el millor camí i el que m’oferia més oportunitats.

Ha estat complicat?

No... Per fer tants canvis com he fet has de ser àgil i flexible i ho sóc. Al final t’acostumes a adaptar-te a llocs nous. El més complicat és estar lluny de la família i els amics.

Tot va començar amb el primer viatge que vas fer...

Sí, quan vaig acabar la carrera (comunicació audioviusal) sabia que per sobre de tot, si volia tenir un bon futur professional havia de parlar anglès, així que me’n vaig anar a Londres. Després vaig marxar a França i d’allà vaig tornar a la Gran Bretanya, fins ara que des de fa uns mesos he estat vivint als EEUU. Tot ha estat com una successió d’oportunitats, ara estic treballant amb algunes persones que vaig conèixer fa un parell d'anys, el més important és anar creant-te reptes a tu mateix i no deixar de buscar el que vols.

Dius que en els darrers anys has hagut de prendre moltes decisions, quina ha estat la més important?

La més complicada va ser la primera, la idea de marxar. Sempre penses si estàs prenent una bona decisió, si et sortirà bé... però una vegada decideixes que vols aventurar-te, la resta de coses van sortint. Però potser la més important va ser decidir muntar la nostra pròpia empresa, això no vol dir que fos la que tingués menys clara.

Com et llances a una aventura així amb 25 anys?

Tenia una feina que no em donava la suficient flexibilitat i no estava d’acord amb la persona que estava al capdavant de la meva feina a París. Quan va sorgir la idea hi havia un equip de persones al darrera que eren molt professionals i molt vàlides i havien estat treballant en el sector durant molts anys. Quan vaig veure que la gent que tenia més experiència que jo es llençava a la piscina, jo també ho vaig fer.

Quan vas acabar la carrera, et veies on estàs ara?

La veritat és que no sabia exactament on acabaria però vaig descartar tot allò que no m’agradava. Finalment he trobat el meu lloc. Fins que no vaig emprendre el projecte no sabia perquè però no m’agradava treballar en llocs grans, amb estructures molt jeràrquiques, no sabia perquè però no m’hi sentia bé. Ara sé que el que sempre havia volgut era el que he fet, crear un projecte propi amb un grup de persones i tirar-lo endavant.

Si la idea va sortir d’Europa... perquè vau crear l’empresa a EEUU?

La prova pilot de empresa va néixer a Europa juntament amb la idea. Des d’un principi vam crear una seu a Europa i una a EEUU perquè els nostres clients potencials, les empreses del sector tecnològic, són americanes. La gran majoria tenen seu a Califòrnia i la presa de decisions es fa des d’allà. Ens va semblar que hi havíem de ser-hi i que tindríem la porta més oberta per guanyar-nos aquests clients.

Sou a prop de Silicon Valey, una de les meques de l’emprenedoria, quines diferències has trobat?

És molt diferent el que he viscut a nivell professional a Gran Bretanya que a Califòrnia. A Londres la gent va molt més directe, per feina... a Sant Francisco la gent està molt més relaxada i oberta a noves idees. Quan els expliques el projecte ho reben molt bé, es mostren molt interessats, fan preguntes... és una manera diferent de ser. En una reunió et poden dedicar 45 minuts a aspectes purament professionals i després els interessa saber d’on véns, què fas... què els pots aportar a nivell personal. A més, ells no tenen por, proven, fracassen i tornen a provar amb molta més facilitat.

Vosaltres heu trobat una oportunitat de negoci en temps de crisi?

Sí, de fet, cada vegada hi ha més empreses que, amb la reducció dels seus equips, externalitzen els serveis i això és precisament el que fem nosaltres.

Però en un any sou més de 30 persones treballant...

Sí. Bé, estrictament a l’empresa som un equip petit però tenim gent treballant en projectes per a diferents empreses com Alcatel o CISCO, i que estan repartits per llatinoamèrica, Estats Units, alemanya...

Alcatel, CISCO...com pot ser que aquestes grans empreses confiïn amb la vostra que té poc més d’un any de vida...

És fruit de la feina que hi ha al darrera, gent que fa molts anys que treballen en aquest sector. El món tecnològic és molt petit i tothom està relacionat. Hi havia el Know How de molts anys per part de gent que tenia a l’equip.

A més, en el fons, darrera les grans empreses hi ha persones, i la gent compra o creu en les persones. És per això que hem aconseguit clients importants.

Com és treballar a Palo Alto?

Allà funciona molt el tema del networking. Per exemple, l’edifici on treballem nosaltres forma part d’un conjunt de 13 edificis i quan vam arribar hi havia una jornada de networking on ens van presentar els altres habitants i ja t’inciten a pensar com t’hi pots relacionar. M’agrada dir que és un ecosistema, tothom parla molt amb tothom, busca sinergies, cerca oportunitats noves...


2 Comentaris

B

Berta

28 de desembre 2011.21:24h

Respondre

Moltes gràcies!

A

Anna

Jorba

28 de desembre 2011.16:28h

Respondre

Moltes felicitats Berta .

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic