'Dedicar-me al cinema sempre m'havia semblat una utopia'

Què sents pel cinema?

Des de petit que tenia ganes d'entrar en el món del cinema i sempre m'havia interessat més per la direcció, per ser al darrere la càmera. Dins del món local em semblava, sempre, una utopia poder-me dedicar al cinema. A banda del cinema, la meva vocació per la televisió va venir més tard.

La gran ciutat et va fer obrir els ulls?

Sí, de fet quan vaig poder anar a Barcelona i estudiar vaig veure que era una possibilitat més, el fet de poder formar part del món cinematogràfic. Alhora, vaig adonar-me que era, i encara és, un sector molt tancat. En definitiva, tot em va ajudar per tocar de peus a terra, ser més realista i començar a treballar des de baix, sent conscient de tot plegat.

I com es fa?

Quin és el camí? O com s'agafa? Jo vaig estudiar Econòmiques a la UAB, i vaig viure a Cerdanyola com la majoria d'estudiants. Això em va donar l'oportunitat d'entrar en contacte amb la gran ciutat, de saber què era l'espai potser més impersonal però amb més portes per obrir. Un cop vaig haver acabat Econòmiques vaig llençar-me a allò que, com deia, ja m'agradava: vaig estudiar Direcció Cinematogràfica durant dos anys i, des de llavors, he fet de productor cinematogràfic i moltes altres feines!

I del cine vas anar a la TV local...?

Vaig col•laborar amb Anoia TV des de principis dels anys 90 i després vaig acabar dirigint la televisió durant 4 anys. En aquesta època, és cert, vaig deixar el cinema de banda, tot i que vaig fer una producció de Televisió de Catalunya.

Aquesta feina et va fer tornar a la teva vocació?

Bé, el cas va ser que a partir de la producció que vaig començar a treballar amb el també igualadí Paco Poch, amb qui havia compartit els estudis de cinema. Ell em va proposar entrar a la seva productora, Mallerich Films. I així, sí, vaig entrar de nou al món del cinema. Sóc a la productora des del 2001 i en sóc el gerent i el productor delegat.

Alhora, he treballat en paral•lel muntant i dirigint festivals de cinema, com el del centre cívic de Fàtima ‘Rere la càmera’ (2000) i el Festival Microcurt (2002), que va ser el pas previ al Zoom, i participant a una trentena de curtmetratges.

Així, els teus coneixements econòmics també tenen protagonisme...

Exacte! Aquesta feina em permet combinar els dos aspectes.

I, anem al tema noticiable d’aquesta setmana: a què pretén fer zoom el Festival?

Ens centrem amb els telefilms i, aquest any, amb les minisèries. I apostem per això perquè de festivals, se’n fan molts, però l’interessant és buscar un sector concert, especialitzat, que no compti amb cap festival que pugui acollir les produccions. En aquest sentit, a nivell espanyol som un referent, i per això tant Alemanya com França presenten molts films.

Creus que la ciutat d’Igualada es resemantitza durant els dies del Zoom?

La veritat és que anem a buscar això, però encara no hi hem arribat. La nostra idea és aconseguir justament aquest fenomen, però crec que encara falten algunes edicions per assolir-ho.

El cine televisiu no ha tingut mai massa difusió, tot i que durant els últims anys s’ha vist un auge del sector. La finalitat del Zoom és donar-li vida?

Volem apropar la ficció televisiva a la ciutat i a tots aquells que hi estiguin interessats. Volem promocionar i donar suport a aquest sector i crec que, en aquesta línia, ens ajustem a les nostres voluntats. Així i tot, també haig de dir que el Zoom del 2003 no té res a veure amb el d’aquest any, per exemple.

Per què?

En primer lloc, pel context, perquè avui en dia les minisèries es troben a un moment d’or i per això el Zoom aposta pel sector. En segon lloc, pel que representa a nivell de producció i patrocinis. Vam crear De verité Produccions per ajudar a créixer el Festival i comptem amb el patrocini d’Unnim, que tenim assegurat fins la 10a edició.

I després del 2012?

Per ara, saber que podrem fer una desena edició ja em sembla un motiu a celebrar.