'És un disc reposat, que s’ha fet a foc lent i amb molt de condiment'

Com us va la gira?

Molt i molt bé. Tornar a tocar i estar davant del públic és genial. De moment portem 7 concerts i a tots la gent ens ha acollit molt bé. Per cert, Igualada serà el novè concert que farem, i un dels primers que fem en un teatre on la gent està de peu dret.

Com recordeu el públic igualadí?

Fa temps que vam venir, a l’estiu de 2009,... era la festa major. Recordem que va ser molt xulo per que vam tocar a l’aire lliure, i entre el públic es copsava un molt bon ambient.

Com han estat aquests mesos allunyats dels escenaris?

Ha estat un canvi bestial. Vam passar de l’eufòria que vam viure amb el segon disc (Bed & Breakfast) i dels últims concerts al Palau de la Música, a la calma i el silenci. Durant aquesta parada hem agafat aire, hem respirat, hem reviscut els Amics de les Arts dels inicis. Hem tingut molt de temps per treballar les lletres, la música... hem fet un àlbum que ens agrada als 4.

Com el definiríeu?

És un treball molt madurat, més detallista. És un disc reposat, que s’ha fet a foc lent i amb molt de condiment. És un disc sincer en les històries que expliquem, i no tant fantasiós com l’anterior. Les lletres relaten històries que hem viscut els 4.

Així doncs, els temes de la parella o la maternitat són un reflex de la vostra situació personal?

Doncs sí. El disc anterior parlava molt de les relacions de parella, però aquest vam decidir que tractar més el tema de l’amor a la família i als fills. Això és, segurament, per que al igual que el disc, nosaltres també hem madurat i dos del grup ja som pares. Volíem que la maternitat també fos present en el disc encara que sigui parlant de les pors i el respecte que comporta tenir un fill.

Louisiana o els camps de cotó, què significa aquest títol? Com sorgeix?

El protagonista de la cançó el situem a Louisiana, de fet, si es mira per google maps les coordenades que es diuen a la lletra et surt Louisiana. I sobre els camps de cotó... això va sortir quan estàvem escrivint la cançó. Va ser una sensació que vam tenir tots... vam pensar que les primeres paraules de la cançó i els primers acords musicals evocaven a la imatge d’uns camps de cotó, d’una vida al camp... Ho vam lligar tot i el resultat ha estat: Louisiana o els camps de cotó.

El doblador de Bruce Willis és de Cardedeu?

Riuen... No, no ho és, però estem intentat que s’hi instal·li per donar més credibilitat a la lletra

I per què Bruce Willis i no un altre actor?

Per simpatia. Bruce Willis és una icona molt xula, és un aventurer, un personatge immortal però també molt real. La gent associa Bruce Willis a la ‘Jungla de Cristal’ i ja es fa una idea del personatge. En canvi, si haguéssim escollit el Harrison Ford, per exemple, el públic no sabria si és Indiana Jones o el personatge de Sabrina.

Com escolliu els personatges de les cançons?

No hi ha un procés... surten. Nosaltres decidim un tema, per exemple, els viatges. A partir d’aquí busquem personatges oposats per tenir una història de conflicte. Podríem agafar una parella on a un li agradi molt viatjar i l’altre sigui un amant d’estar a casa. És una història inventada, però que perfectament pot existir. Es tracta d’estripar una mica els personatges.

Lletres tant cuidades i treballades com ‘Carnaval’ o ‘Exercici 60’, costen molt de fer?

No, és molt senzill. Un cop s’estableixen unes normes només s’ha d’anar buscant les paraules. És com jugar a l’scrabble: has de fer paraules seguint unes normes. De fet, és molt més senzill escriure aquest tipus de lletres que no pas les cançons obertes. Amb les cançons que no tenen normes sempre dubtem per que tot és possible, totes les possibilitats hi tenen lloc.

I per què aquest tipus de cançons?

Ens agrada jugar amb les paraules, amb el vocabulari. Per exemple, a 'Carnaval' canviem els accents i expliquem coses que canvien de significat canviant de disfressa. A ‘Armengol’ intentem incloure el màxim número d’animals possible....

Els millors guionistes són els americans?

Riuen... Sens dubte els americans i els anglesos s’emporten la palma quan es parla de guió de pel·lícules i sèries, almenys avui en dia. Però amb això no volem menysprear els catalans... Nosaltres sempre reivindiquem que s’haurien de fer més sèries com Porca Misèria per que a Catalunya tenim bons dramaturgs teatrals i també de cinema.

Quina relació teniu amb el Japó i Bola de Drac?

Bola de drac és un personatge de la nostra època, un petit heroi innocent que actua fora de la llei. És un personatge que ens ha marcat, suposem que com a la majoria de gent de la nostra edat.

I el Japó?

Quan vam treure la cançó ‘Per mars i muntanyes’ del segon disc, que per cert parla de Bola de Drac, ...un noi del Japó amant dels dibuixos manga ens va proposar traduir la lletra al japonès. Per a nosaltres això va ser un repte, però en 24 hores ho vam tenir fet. Primer es va traduir la cançó, ho va fer la mateixa persona que tradueix el Shin Shan, i després ens vam posar a l’estudi de gravació per cantar en japonès.

Com va anar?

Doncs molt bé. No ens va costar gaire per què hi ha fonemes en japonès que són igual que en català.

D'on surt el referent de Tintín?

Doncs no ho sabem per que nosaltres som més d’Astèrix que no pas de Tintín. Vam fer la cançó ‘Tintín al Congo’ potser, per que vam pensar que el pobre deuria estar molt sol en aquelles terres... Hem agafat un cert carinyo al personatge de Tintín, no sabem ben bé per què...potser per que es investigador... no ho sabem.

A més de disc també teniu nou llibre, oi?

Si, si,.. L’Elisenda Soriguera, autora del llibre 'Espècies per catalogar', ha fet un treball excel·lent juntament amb en Roger Palà, qui ha recopilat totes les cançons del disc. El llibre plasma els mesos que hem estat allunyats dels escenaris, com han sorgit les idees de les lletres i també relata algunes reflexions nostres. Nosaltres hem llegit el llibre i podem dir que no s’explica la nostra biografia sinó que narra la nostra feina i el procés de creació del disc. Creiem que és un llibre que va molt dirigit a la gent que ha escoltat el disc per que entendrà moltes més coses de les cançons que hi ha al disc. Per qui no ha sentit les cançons serà difícil, però no impossible, d'entendre’l.