'Un dissenyador ha de tenir en compte les necessitats de la societat sinó s’acaba convertint en un simple dibuixant’

Què busca una marca de roba quan t’encarrega una botiga?

Encara és molt estrany que un client et porti un briefing molt clar d’allò que vol, per tant, el que és interessant és treballar amb ells una idea. Normalment les marques tenen un ADN que s’ha de veure reflectit en la botiga que és la cara visible de la marca.

I com s’aconsegueix?

A mi m’agrada ajudar la marca a avançar amb el seu plantejament, és a dir, construir un relat a través de l’interiorisme de les botigues. Tot disseny d’una botiga té dos nivells un que no es veu però que és molt important: com aconseguir que un aparador sigui atractiu, com fer una entrada que faci que la gent tingui ganes d’entrar a la botiga.... i un nivell que és el més superficial i que ha de transmetre els valors que vol la marca.

Per exemple, en les dues marques de roba amb què has treballat darrerament, Sita Murt i Mimótica què has volgut transmetre?

Mimótica Micola va obrir la seva primera botiga pròpia, es tracta d’una dissenyadora que té un univers molt personal i molt íntim, en la botiga vam voler transmetre aquesta idea d’intimitat i tot el món amb el que es relaciona la marca.

El cas de Sita Murt és una mica diferent perquè ja hem fet diverses botigues de la marca, a més a més, l’empresa vol que totes les seves botigues siguin diferents. En aquest cas vam treballar els valors de la recerca, d’un temps passat, el món de l’art...En tot cas, el més important és que l’espai transmeti valors, emocions...

El disseny d’un espai pot aconseguir que una marca vengui més?

Pot aconseguir que una marca creixi. En tot cas, els dissenyadors hem de ser estratègics, fer un estudi del que necessita la societat i fer un disseny que respongui a aquestes necessitats, sinó ens convertim en simples dibuixants. També hi ha dissenyadors que busquen la creativitat per la creativitat però són els dissenyadors que treballen per ells, per la seva obra, els que treballem per a clients hem de servir a les seves necessitats. En el meu cas, per exemple no dic: ‘se m’ha acudit això’ sinó ‘anem a buscar allò’. Aquesta és la principal diferència.

I a part de fer interiorisme...

El meu gran hobby és transformar objectes, reciclar-los, donar-los una segona vida. Ara estic treballant en un llibre contenidor

Com?

(Ensenya un llibre que de fora sembla normal però a l’interior les pàgines estan retallades en forma de pistola) Així. Aquest llibre segurament acabaria abandonat en una postada o a les escombraries, convertint-lo en un llibre contenidor li dono una segona vida. També estic treballant per convertir ampolles buides de vi en un porró. En aquest sentit, el meu referent és en Joan Brossa.

Si això ho fas com a hobby, objectes per guanyar-t’hi la vida...

També. Ara tinc clients que exposaran productes dissenyats per nosaltres en una fira d’il·luminació a Milà. El sector de la il·luminació ara és important perquè no només es té en compte l’estètica sinó que el client busca models que siguin eficients i ajudin a consumir menys.

La lluita per l’estalvi energètic, doncs, també ha arribat al món del disseny...

La gent cada vegada és més conscient que cal treballar per l’estalvi i reduir el consum. Tinc un amic que em diu que després d’un publicitari el pitjor professional que hi ha és un dissenyador industrial perquè omple constantment la societat de productes nous però el món ja està saturat de productes. Tot i així jo treballo pels meus clients i aquests demanen constantment productes nous.

Com influencia en la teva feina tenir l’estudi en una antiga adoberia del barri del rec?

Fer l’estudi aquí on el tinc és la millor inversió publicitària que he fet mai, hi ha potencials clients que es convencen quan vénen al barri i a l’estudi. A més a més, és un espai on el meu equip s’hi sent molt còmode i això és important.

Què es podria fer a Igualada a nivell de disseny?

A Igualada el que li cal és creure que es poden fer coses. Actualment la ciutat viu immersa en un relat negatiu i és impossible aconseguir coses sense haver-les somiat. Però a Igualada hi ha iniciatives com Rec.0 que demostren que tot és possible.