'Les dones, a més de mares, som moltes altres coses!'
Avui parlem amb Anna Pujabet, creadora del bloc 'Mare de bessons'||
Amb dues bessonades... encara hi ha temps per escriure?
Trobar temps és complicat, és cert, però també m'agrada pensar que les dones, a més de mares, som moltes altres coses! No podem deixar de banda tota la resta. M’agradaria encomanar aquest sentiment a través del bloc...
Per això vas decidir crear-lo?
El tema dels fills sempre interessa, tant a mares com a dones que no ho són, i també hi ha força lectors masculins. Només cal veure quantes persones miren els programes que fan a la televisió i que parlen de fills, o llegeixen articles i blocs especialitzats... A més, també penso que es tracta d’una experiència diferent, i que les meves vivències a vegades poden ser útils per a algú altre. D’altres vegades no, ja que es tracta d’un cas força diferent, però en tot cas sempre va bé saber que algú altre ha passat per un fet semblant.
La rebuda del bloc ha estat bona?
Sí, la veritat és que amb 'Mare de bessons' s’ha creat una mena de comunitat, i hi estic ben enganxada (riu): hi escric gairebé cada dia. La gent hi fa comentaris, i fins i tot ens enviem correus electrònics amb alguns dels lectors. Ara intento diversificar-lo una mica més, ja que també hi incloc històries, contes, anècdotes, alguna cosa més relacionada amb la literatura...
És una de les portes que ens obren les noves tecnologies...
Sí, coneixes gent constantment, tens un contacte immediat. És un altre món, però penso que ens hi hem d’anar acostumant. A mi m’agrada llegir en paper, l’olor, el tacte dels fulls... però una cosa no treu l’altra, i és cert que les noves tecnologies ens ofereixen un gran ventall de possibilitats.
I pel que fa a la privacitat, creus que als teus fills —ara encara són petits— els podria ‘afectar’ d’alguna manera el fet que expliquis històries de les quals són protagonistes?
Tot el que explico no els pot fer cap mal, són vivències meves, pensaments. En certa manera són records de la meva vida, i alguna vegada he pensat que fins i tot els pot servir, quan siguin grans, per conèixer-me millor. El que no faré és posar-hi fotografies seves: ells són altres persones, no sóc jo.
Però no obstant això hi ha molts nens i nenes que, de petits, ja tenen Facebook, per exemple... Com ho veus?
Els meus fills grans, d’onze anys, no en tenen, però en canvi jo tinc com a amics al Facebook alguns companys seus. Amb aquest tema s’ha de ser responsable, i cada cas és diferent. Una bona opció, que he pensat a vegades, és col·locar l’ordinador al menjador de casa, un lloc de pas i fàcilment ‘controlable’. Penso que si jo no tinc secrets per ells, ells tampoc n’han de tenir. Una altra cosa és l’adolescència, en què és evident que necessiten un espai de certa privacitat... Aquesta etapa encara no l’he viscuda, com a mare, però estic tranquil·la ja que hem intentat donar-los, ja abans, uns certs valors. I a més, ells també s’han d’equivocar, al capdavall són els amos del seu destí.
Al teu bloc, que és en català, publiques des de fa uns dies els posts també en castellà. Per què has pres aquesta decisió?
Al principi hi era una mica reticent, però al final he pensat que m’estimo més que em llegeixin ‘bé’, sense traductors automàtics pel mig... i per això els publico jo mateixa en català i en castellà. Penso que igualment el contingut ja és ‘català’, en el sentit que s’hi ‘llegeix’ la meva ciutat, Igualada, les nostres tradicions i costums...
Diuen que el català gaudeix de bona salut a Internet, creus que n’hi ha prou?
No, i fins i tot a la xarxa, a l’hora de buscar depèn de quines coses, al final has d’utilitzar el castellà. I penso que no podem defallir, que s’ha de cuidar la llengua, l’hem de mantenir en tota la seva diversitat. De totes maneres, també penso que en la nostra generació som molts els que parlem català als nostres fills, i en canvi en d’altres èpoques això era diferent.
22 Comentaris
Sembla ser que es veritat que les emocions mouen el món. I, darrerament en la meva vida, les emocions fan amb mi el que volen, perdoneu-me, crec que, sense voler, us ho encomano.
Desprès... Llegir més d’aquesta resposta popular no podia quedar-me darrera l’ordinador tan sols mirant.
Sabeu que penso? Ja ho vaig dir ahir en moltes ocasions, penso que el món és ple de bones persones.
N´hi ha més de millors que de pitjors.
GRACIES A TOTS I A TOTES.
Mil gracies.
Anna Pujabet
Bon jour,le petits infans....
Navegant per internet he anat a parar aquí i trobo molt interessant l’entrevista en qüestió.
Es molt agradable trobar-se opinions com la de l’Anna,gratificant... Llegir més adonar-sen de que la dona del segle 21 és un gran exemple de superació.La frase ”les dones , a més de mares, som moltes altres coses!” porta implícita altres reflexions que encara estan pendents de resoldre.
Desitjo que puguis encomanar ,com bé dius tot aquest sentiment.
Una abraçada
Endavant Anna, fa falta molt coratge per compaginar tanta mainada i encara trobar el temps i les energies per tirar tal projecte endavant amb tanta il.lusio’.
Amb aquesta dedicacio’, tan sols es... Llegir més questio’ de temps [no gaire] abans no caigui aquest ”Pullitzer”
Go Girl.
Que mes es pot dir amb tot el que s ha dit?
Sense paraules, tu les tens totes Anna, carregades d’emocions que ens fan sentir persones que respiren, riuen i ploren.
Des de Londres et llegeixo, em... Llegir més portes al meu pais, aprop dels meus i mes aprop de mi. Orgullosa de ser una dona, gracies per fer palpable la sensibilitat. Gracies per celebrar-ho.
Keep going!
Jo tinc una amiga que quan li pregunto ”Com estàs?” em contesta ”Els meus nens estàn molt bé i molt guapos” o bé, ”tinc a la Nurieta malaltona”. El fet de ser mare és molt important... Llegir més però aquestes respostes em sobten una mica. Ja ha deixat de ser persona? De tenir altres interessos? Amistats? Vida? Crec que es pot compaginar tot i espero que així sigui pels pares que corren per aquests mons. Però tot sigui dit, jo no he passat per l’experiència de la paternitat, o sigui que no parlo amb l’autoritat que ho fas tú, Anna.Ja veurem com m’afecta tot això en el seu moment.De fet, l’arribada d’un nen o nena en una casa ho canvia una mica tot. Jo mateix fa un parell d’anys que sóc tiet, i ja no baixo a veure a la meva germana, si no a la meva neboda, o dic ”mira, puja la meva neboda i l’altre” jejeje.
He llegit coses tevs al blog i m’han agradat molt. Continua amb el teu talent natural. De fet, el fet de tenir els fills et dona una altra perspectiva a la que veig que li estàs treient profit literari. Vaig conèixer un fill teu, i em sembla que és aficionat a la lectura. Això, avui día, ja és un petit miracle, i segur que en produiràs uns quants més (miracles lectors i bessonades jejeje). Bona nit des de Calella!
Avui he tingut el gust de compartir amb ella l’alegria que ha tingut al veure publicada la seva entrevista al vostre diari. Ha estat llavors quan m’he assabentat del seu bloc. Sols vull dir que... Llegir més un dels articles que he llegit m’han fet venir les llàgrimes als ulls.
Anna, tens cor de mare i ma d’escriptora.
Segueixo cada dia el teu bloc, ès inevitable. La teva forma d´explicar un conte, una història, una vivència, unes divertides i unes altres tristes però sempre extraordinàries. M´agrada com... Llegir més escrius, recomano a tothom que et llegeixi una primera vegada i veurà com ja no pot deixar de fer-ho.Enhorabona Anna, segueix així, no canviïs mai!!!!!
Segueixo el blog de l´Anna gairabé des d´el seus inicis.Ens aporta molta informació mentre que alhora ens fa disfrutar anticipadament de la nostre futura paternitat. També en fa recordar bonics... Llegir més moments de la meva infància.
Gràcies pels teus escrits Anna.ENDAVANT
El fet de tenir un fill avui en dia suposa un repte ja que és un pas molt important a la vida de qualsevol persona. Temps, dedicació, amor, paciència,…i un munt de qualificatius més que són... Llegir més necessaris si el teu propòsit és bo i ferm. Tenir-ne quatre pot semblar una bogeria però tenint exemples com la nostra Anna t’animen a pensar que pot ser quelcom meravellós. Només cal conèixer els seus fills per veure la gran persona que hi ha darrere. Cada dia tracto amb adolescents i lamentablemente haig de dir que l’educació i els valors de la nostra societat estan en declivi. Però després passes una estona amb nens tan encantadors com són els seus fills i penses que realment ho estan fent molt bé aquests pares. I quan dic encantadors no només em refereixo a valors com ara el saber estar o les bones maneres sinò que a més són bons estudiants i apassionats de la lectura. I no ens hem d’enganyar: els nens són un mirall del que han vist i après a casa.
Mare excepcional, encantadora, divertida, acollidora, intel.ligent… Animo a tothom que encara no ho hagi fet a llegir algun dels seus relats. És una gran escriptora, d’estil viu i proper. La popularitat que està assolint el seu bloc és un aval inqüestionable de les meves paraules. Cinc minuts us seran suficients per adonar-vos-en i per quedar-ne captivats. Molts ànims Anna i segueix delitant-nos amb aquesta petita part de tú que ens transmets a través de les teves línies. Gràcies per fer-nos-en còmplices.
Estimada Anna no cal que et digui que soc una admiradora afèrrima teva
Although at times it is a little difficult for me to read in Catalan, the fact that we have translators makes it a little easier. Granted, it is easier to read when her posts are in Castillian. I... Llegir més have been a fan of Anna’s blog since she told me about it during my last visit to Igualada the summer of 2010. It is truly a magical experience for me to read her blogs since I am privileged to know these two sets of beautiful twins personally. I have seen them laugh, cry and love each other and their parents, the beautiful Anna and Jaume. Although the title of her blog and her themes indeed are about mothering twins, the universal truths that she brings forth in her blogs can apply to many people and indeed even men! Keep going Anna, I love to hear from you!!!
Enhorabona Anna fa poc que et segueixo però ens agrades moltíssim. No canviis i endavant !!!! trobo molt bé que tú mateixa facis les traduccions en castellà.
Leo seguido a la bella Anna, (gracias a la bella Grace) me encanta encontrar vivencias comunes de las mujeres, risas, recuerdos, sustos, me encanta saber de la fortaleza y la felicidad que podemos... Llegir més ponerle en todo, y en tal bellas lenguas! y hacer amigas asi, que mas se puede pedir!?
Jo soc també, un lector fidel al blok de l’Anna. Crec que tothom hauria de prestar atenció el munt de coses i cosetes que li passant a les Mares. A vegades no ens adonem de quantes!! Invito a... Llegir més tothom que hi faci un cop d’ull i que deixi la seva opinió, , salut
creo que esta es la manera de expresion que todos necesitamos,muy correcta y agradable,como hombre y desde mi perspectiva admiro a la mujer en todas sus facetas,,y esta chica es portavoz de toda esta... Llegir més escencia,,continua asi ,deleitandonos y haciendonos reflexionar con tus escritos,,
Soy francesa pero leo el blog de l’Anna con mucho placer. Felicitats!!
M’ENCANTA LLEGIR A L’ANNA, COM A MARE QUE SOC DE QUATRE FILLS, COM ELLA EM SENTO MOLT IDENTIFICADA, I M’EMOCIONEN MOLT LES SEVES HISTORIES, ESTIC SUPER ENGANXADA ELS SEUS ESCRITS, I TENIM ANNA... Llegir més PER ESTONA!! JA QUE POT ESCRIUREN’S DE MOLTES ALTRES COSES, ET FELICITO ANNA!!
Original, creativa, responsable i activa. L’Anna és un model de mare/dona que fa respecte i et genera admiració i una certa enveja. La major part d’homes no podríem compaginar tantes coses.... Llegir més Felicitats i ànim. Val la pena.
L´Anna des de petita sempre va tenir aquella necessitat interna d´expressar-se en relats.
Pot parlar dels nens, pot parlar dels sentiments des del punt de una dona cuarentanyera i això ens... Llegir més enganxa a molts, aixi donç ”les seves” l´encoratgem a continuar i ampliar continguts!
Si, aquesta és la nostra Anna, l’Anna del bloc.
Com a lectora seva diré que em fa somriure la major part del dies.
Deixa el teu comentari
Amb el suport de:
Associat a:
Audiència auditada per:
AnoiaDiari. Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. 2025
Marisol
27 de gener 2011.16:20h
Segueixo el bloc de l’ Anna, des de fa mes d’un any, una mare entregada en cos i ànima als seus fills, i que, dedica les seves poquetes estones lliures a escriure aquest bloc. Ens sorprèn amb... Llegir més vivèncias, anècdotes i fins i tot consells per a mares primerenques. Vaig començar a llegir-lo un día, i m’ hi vaig enganxar. Però a mi, personalment, el que mes m’ agrada, es quan explica aquests contes que escriu ella per a ”nens grans”, que sovint m’ emocionen i em tornan a l’ infantessa.
Felicitats Anna!!! Segueix així, m’ encanta com escrius...