"Durant el confinament, l’ansietat i altres problemes derivats de la pandèmia, han provocat, sobretot, recaigudes dels fumadors"

Com arriben les persones que volen deixar de fumar a la vostra consulta?

A través de La Meva Salut, tant des de l’aplicació mòbil com des de la pàgina web, també des de la recepció o a través dels professionals del CAP, que els deriven al personal d’infermeria que atén aquestes consultes.

Quins són els primers passos?

Fem una primera entrevista telefònica, amb la història clínica al davant. En funció de les dades i de la història, amb el resultat de les analítiques, tenim una primera visió, una primera avaluació. Parlant amb el pacient, podem establir el tractament que pot anar millor i decidim si, és necessària, el tipus de medicació. En parlem i ho pactem.

Hi ha persones que no necessiten o no volen tractament farmacològic?

Sí, hi ha persones que no volen medicació, que els interessa fer un seguiment més de tipus psicològic per afrontar les dificultats que puguin anar tenint. Rebre una atenció no implica que necessàriament hi hagi d’haver un tractament farmacològic. De les persones que vam atendre el 2021, un 25% no van seguir cap tractament farmacològic, ni pegats, ni xiclets, ni pastilles... No és indispensable.

Així, l’acompanyament que feu els professionals és molt important.

En l’addicció al tabac intervenen tres tipus de dependència. Hi ha la dependència física, que és la part en què podem ajudar a no tenir abstinència amb el tractament farmacològic. Aquesta part és relativament fàcil. Després també hi ha la dependència psicològica i la la rutina diària, i aquí és on podem intervenir més els professionals, donant suport, consells i pautes. Jo sempre dic a les persones que volen deixar de fumar que nosaltres els podem donar consells, però al final tot està a les seves mans. Els podem donar petites pautes que poden adaptar i que els poden anar bé sobre canvis de rutines. Per exemple, poden canviar de marca de cigarret, o no fumar amb la mà amb què ho fan habitualment, o no fumar quan fan alguna activitat, com pot ser parlar per telèfon. Són coses que només coneix la persona que ho està fent. L’usuari rep el nostre acompanyament durant dos o tres mesos, en funció de la necessitat que tingui. Treballem amb unes guies de pràctica clínica que inclouen els fàrmacs i les contraindicacions, i les apliquem en funció de cada pacient.

Moltes persones que pateixen una situació d’estrès o d’angoixa tendeixen a voler calmar-la amb un cigarret

Sí, hi ha una dependència psicològica que sorgeix quan una persona viu un moment d’estrès i agafen el cigarret per pal·liar l’angoixa, quan la cigarreta, precisament, no calma l’ansietat, al contrari, és un estimulant, encara ho empitjora.

Al llarg d’aquests anys, has vist canvis en el perfil dels fumadors. Hi ha més gent jove?

La gent jove no ve a la consulta. La mitjana d’edat de les persones que l’any passat van venir perquè volien deixar de fumar és de cinquanta-un anys. Els joves de la franja dels vint anys i els adolescents no tenen percepció del risc del tabac.

Hi ha més fumadors que fumadores?

El 24,6% de la població adulta de Catalunya fuma i el nombre de fumadors en homes ha baixat, passant del 29,2% del 2019 al 27,8% del 2021. En canvi, ha crescut el nombre de dones que fumen, del 18,8% del 2019 al 21,6% de l’any passat. Això és preocupant…

I de les persones que passen per la vostra consulta, també hi ha més dones que homes?

És més equilibrat, hi ha un 51,2% de dones i un 48,8% d’homes.

Aquests darrers dos anys, el confinament i les restriccions per la pandèmia de la COVID-19, han afectat en els hàbits?

Durant el confinament, l’ansietat i altres problemes derivats de la pandèmia, han provocat, sobretot, recaigudes. Bastants pacients que ja havien passat per la consulta i que havien deixat de fumar, van recaure pel neguit, perquè es trobaven desbordats, perquè estaven tot el dia tancats al pis… Exfumadors que feia anys que no fumaven, van recaure.

És fàcil recaure?

Les recaigudes es poden produir en qualsevol moment. És durant el primer any quan hi ha més risc de recaiguda. Quan els donem l’alta perquè han deixat de fumar, els avisem que durant el primer any és quan hi ha el risc més alt, però aquest risc hi és sempre. Tota la vida. Una persona que ha aconseguit deixar de fumar sempre serà una persona que ha sigut addicta a la nicotina. Això, a vegades, costa que ho interioritzin. Si fa un temps que no fumes, en el moment en què et tornis a introduir aquella substància en el teu cos els receptors nicotínics es tornen a activar, i hi ha molt risc de recaiguda. Això, en altres drogues, potser ho tenim més clar. Si una persona que ha sigut addicta a la cocaïna torna a consumir sabem que és molt probable que recaigui, però una persona que ha sigut addicta a la nicotina es pensa que, per exemple, en un sopar, diu vinga, faig només un cigarret, que no passarà res... I sí que pot passar.

Hi ha persones que han recaigut diverses vegades

Sí, a les entrevistes sempre els pregunto si han deixat de fumar altres vegades. Els que han recaigut diverses vegades et diuen això, que van encendre un cigarret, en un sopar amb amics, pensant que només en farien un... Llavors els dic que ja ho saben, que no cal que els expliqui què pot passar. Ja tenen l’experiència. Tot és un procés. Una recaiguda tampoc és un fracàs. S’ha de veure com un aprenentatge.

La gent que recau, abandona?

La majoria, al cap d’un temps, tornen a aparèixer. Abans de fer el primer contacte reviso si ja han passat abans per la consulta. La setmana passada, per exemple, vaig fer la consulta a una persona que ja vaig atendre el 2013. La satisfacció en la consulta és bona. Encara que el resultat no els hagi anat bé, perquè no és tan fàcil deixar de fumar, tornen perquè estan satisfets amb el servei.

Segons el teu estudi, gairebé una de cada tres persones que ho han intentat han aconseguit deixar el tabac. Com ho assoleixen?

Hi intervenen molts factors. No hi ha una píndola màgica. La medicació pot ajudar, però al final has de trobar tu la motivació. L’objectiu final no és deixar de fumar, és el canvi que tu faràs per assolir el teu objectiu: vull córrer una marató, vull viure més anys per poder conèixer els meus nets... Vull èxits. Aquesta és la meta. Que et proposis reptes que et portaran cap a la meta final. Deixar el tabac és el camí que agafaràs per aconseguir-ho. Si els propòsits no estan molt definits, és quan les coses poden trontollar. També s’ha de fer en el moment adequat. Jo moltes vegades veig que volen intentar-ho, però potser no és el millor moment. Hi ha persones, per exemple, que volen deixar de fumar enmig d’un procés de divorci o quan estan passant una situació econòmica complicada. Jo, com a professional, i per l’experiència, ja veig que probablement no és el millor moment; això no obstant ho han d’intentar i jo els he de donar suport i acompanyar-los. Si ho intenten i no surt bé, els diem que no passa res, que estem aquí, saben que ho han intentat i que és una experiència viscuda i que quan estiguin preparats, tornem a fer-ho, al final, sortirà.

El tabac, com l’alcohol, estan ben vistos per la societat

Sí. Socialment, està ben vist i acceptat. I, econòmicament, ara per ara, es pot mantenir. El passat 31 de maig, el Dia mundial sense tabac, es va parlar que s’estava valorant apujar el preu del paquet. Si el paquet passés de cinc a deu euros, hi hauria gent que probablement hauria de deixar de fumar. O fumes o menges. També s’està parlant que es prohibeixi fumar a les terrasses dels bars. Els professionals estem a favor d’aquestes mesures, però sabem que és molt difícil. Però també va ser molt difícil, en el seu moment, que es prohibís fumar a l’interior dels bars i restaurants, i ho hem aconseguit. Són petits passos que ens poden ajudar.

A Catalunya moren més de nou mil persones cada any a causa el tabac. Són morts prematures i evitables. I això té un cost sanitari molt important, per davant dels accidents a la carretera, per exemple. Són coses que s’han de valorar, perquè són moltes vides que es perden al llarg de l’any.

A part de les prohibicions i mesures restrictives, també és important la prevenció. En aquest àmbit, els professionals esteu incidint molt en els joves. Us en sortiu?

S’ha de treballar en els joves i adolescents, però és complicat. La pressió del grup és gran. Quan estem amb els adolescents potser ja anem tard. Potser s’hauria de treballar des de més petits i també s’hauria de fer feina més des de casa.

En l’entorn familiar?

Quan faig les entrevistes a les persones que venen a la consulta els pregunto si fumen a casa i si tenen fills. En molts casos de pares fumadors amb fills adolescents i joves, aquests també fumen. El rol que tenen els pares davant els fills també influeix. Jo puc anar a l’institut, donar xerrades i fer tallers, però al final, les persones amb qui s’emmirallen són el pare o la mare. I aquests, fumen. I tenen tabac a casa. Si jo no fumo i les meves filles no tenen tabac a casa els serà més difícil agafar un dia un cigarret per tastar quin gust té. Les persones que són fumadores i tenen tabac a casa, a l’abast dels fills, els ho posen més fàcil. Aquí hem de treballar tots. I tan importants són els pares, com l’escola i els docents. El rol que tenen els docents també és rellevant. També s’ha actuat molt en el tema dels entorns sense fum, que es va posar en marxa abans de la pandèmia. En els centres educatius que volien adherir-s’hi, complint uns requisits, es finançava un tractament amb vareniclina per als professionals que volguessin deixar de fumar. Amb la pandèmia això es va aturar i esperem que ho puguem tornar a posar en marxa.

Des de fa uns anys els paquets de cigarrets porten imatges impactants≠. Són efectives?

La gent s’hi ha acostumat. Els que fumen, ni les miren. Fins i tot s’hi posen fundes. I hem de tenir en compte, a més, que la indústria del tabac està bombardejant amb noves maneres de fumar, com és la cigarreta electrònica, que han començat a introduir en els adolescents. La fan atractiva, amb sabors. És una manera de seduir-los i introduir-los al tabac. També han tret cigarrets de baixa combustió, i diuen que no és tan perjudicial... També hi ha la xixa, que els joves comparteixen en grup. La indústria del tabac es reinventa per fer més atractiu i més accessible el tabac. Es va parlar que els paquets fossin genèrics, que no hi hagués la marca, per fer-ho menys atractiu. No sé si funcionaria... És com les fotos, sempre se les inventen. Si no volen veure les imatges s’hi posen una funda. Qui vol fumar troba la manera de fer-ho. I també van treure una cigarreta enfocada a les dones, una cigarreta molt primeta, més fina... Estem lluitant contra un gegant que no fa res més que pensar com treure rendiment del tabac.

Un gegant que disposa de publicitat, màrqueting, esponsoritzacions, que impacten diàriament en les nostres vies, sobretot en els joves que passen més hores davant les pantalles...

Sí, de tant en tant veus a les sèries algú que està fumant. I està prohibit! Se salten les normes i les lleis. Nosaltres estem al peu del canó, picant pedra, però ells busquen i troben les escletxes per posar publicitat subliminal, per patrocinar cotxes de fórmula 1, etc. Són inputs que els joves, que són més susceptibles, més esponges, van rebent i acaben pensant que tot això és molt guai. Un cigarret prim és guai, una cigarreta electrònica amb gust de maduixa és guai, fumar una xixa amb els amics és guai... És molt complicat lluitar contra tot això. I als que estan motivats per deixar de fumar també els ho posen difícil. Per això estic convençuda que hem de començar a treballar amb els infants. De la mateixa manera que comencem a treballar temes com l’alimentació saludable amb els més petits, també ho hauríem de fer amb el tabac. I després, continuar amb els adolescents. Si arribes als vint-i-cinc anys i no fumes, difícilment acabaràs fumant. Ja tens molt de guanyat.

Quin consell donaries a algú que es planteja deixar de fumar?

En primer lloc, li diria que té molts recursos al seu abast. Hi ha una web del programa d’Atenció Primària sense fum. A les consultes de l’Atenció Primària fem consulta antitabac. A les farmàcies també els poden ajudar. També poden demanar ajuda a través del 061. Hi ha aplicacions que dinen eines, etc. Qui ho vulgui té a l’abast un munt de recursos. Tenim moltes eines. I, sobretot, els diria que no es frustrin. El fet que ho hagi intentat una, dues o tres vegades, no vol dir res. Això els dona l’experiència perquè la següent sigui més efectiva.

I tenir objectius, com deies...

Sí, la meta l’han de tenir molt clar. Jo, sovint, els poso aquest exemple: si d’aquí a uns sis mesos has d’anar a un casament i et vols posar un vestit que ara no et va bé, si no fas dieta, aquell vestit no t’entrarà. Com que tens un objectiu clar, que és lluir aquell vestit tan xulo pel casament, faràs dieta, segur, perquè si no no hi arribaràs. Si només et planteges que vols fer dieta perquè vols perdre uns quilets, quan arriba el dilluns dius ja començaré dilluns que ve. Perquè no tens un objectiu final. Has de trobar el teu objectiu i que sigui molt clar i important per a tu. Llavors, pot ser més fàcil. L’obectiu serà córrer la marató, estalviar per fer el viatge que sempre he somiat, quedar-me embarassada... i el camí per arribar-hi serà deixar de fumar. Una fita clara i rellevant ens pot portar a l’èxit. Evidentment, hi ha dificultats en el camí, al llarg del procés, que poden dificultar-lo. Però hi arribarem. Si no és ara, es pot tornar a intentar-ho més endavant. El més important és això i buscar ajuda. Per això hi som nosaltres.