Èlia Susanna: "Els estudis per la Pau no són neutres, tenen l'objectiu d'assolir la Pau al món"

Aquest dilluns 19 de juny arrenca a Igualada el curs 'La Pau i el Món avui' que portarà durant quatre setmanes, fins el 14 de juliol, primeres espases del món acadèmic en matèria de resolució de conflictes. Les inscripcions per prendre part en les diverses sessions d'aquest curs encara són obertes: http://igualadaschoolofpeace.cat/index.php/ca/

Quina tradició hi ha en els estudis de la pau a casa nostra? 

Hi ha a Catalunya moltes escoles que treballen amb temes de pau. També hi ha el Doctorat de la Universitat Jaume I de Castelló, que és molt reconegut, amb Vicent Martínez Guzmán, que és al comité assessor del nostre curs. La diferència amb el nostre curs és que podem portar, en un mes, figures de primer nivell. 

Quan es parla d'estudis per la Pau, quins sabers s'imparteixen?Quines aplicacions té?

Són estudis que lliguen les relacions internacionals, la ciència política i l'antropologia, entre d'altres disciplines. Estudis molt globalitzats que tenen concomitàncies també amb els estudis de gènere, perquè tenen un enfocament que no és objectiu. No pretenen explicar com és el món, sinó aconseguir la pau al món, tenen un component ètic des del punt de partida. Per tant, són estudis sobre violència i no violència, sobre estructures i formes del conflicte, estudis sobre processos de democratització i de construcció de la pau, sobre societats de post-guerra, estudis sobre reconciliacions, sobre relacions internacionals, etc. Sabers per intentar mirar més enllà de la política i l'economia, i anar transformant les percepcions sobre què és i com es genera la violència i el conflicte a la societat en general. I també, de el que els "científics de la pau" anomenem violències estructurals, com són, per exemple, les identitats no respectades.

Èlia Susanna té ja un bagatge en aquesta matèria. Com s'enfoquen ara els estudis per la Pau respecte a fa 20 anys?

Eren estudis que arrencaven, sobretot al nostre país. Des de la Guerra Freda, a Escandinàvia es va començar a treballar seriosament. Van néixer termes teòrics: "què és la pau?", "la pau positiva i negativa", parlaven de nivells de pacificació, estudiàvem el procés que segueix un conflicte, les dinàmiques... això va començar, per exemple, a la universitat d'Uppsala, que van ser els primers i que els tindrem amb nosaltres aquests dies. La disciplina ha avançat i ara estudiem si fer enginyeria estatal amb països que han tingut guerres com Afganistan on fa 40 anys i tot i aquesta enginyeria democràtica el conflicte es perpetua. El món i les relacions internacionals tenen un focus molt important en les guerres, l'armament, i tot és global, i la disciplina s'ha adaptat, i ara treballem en els termes del món global actual. 

En la presentació del curs es parla "d'eines per comprendre elmón global"? Les mateixes persones poden abordar conflictes tan diferents com els de l'est d'Ucraïna o el d'Afganistan?

Des d'una perspectiva científica, si el marc teòric és el mateix, sí que ho han de poder fer. Justament pel que dèiem abans, perquè la disciplina ha creat uns marcs, com un esquema de dinàmiques de conflicte, que sí que pot servir per a dos conflictes tant diferents com els que anomenes. Per exemple, la disciplina ha creat un cos teòric que serveix per posar diferents graus una diversos aspectes, el que se'n diu variables: diferents nivells com la cohesió dels partits polítics, la corrupció, la tradició... Tenir eines per comparar les diferents fases del conflicte afganès, a Ucraïna o fins i tot el nostre, que no és violent. Afganistan és conflicte d'identitats i n'hi ha moltes... aquí n'hi ha una. En què s'assemblen, al capdavall? Doncs que hi ha identitats que són poc respectades. El fet de comparar-los ens permet fer ciència.

Els professors convidats han partit no només de l'estudi teòric, sinó també d'aplicacions sobre el camp. Quins són els noms que destacaria i les seves actuacions?

És complicat. Tenim professors de molt al nivell, tant d'aquí com estrangers. Tenim a Ferran Requejo, un expert en democràcies modernes, que ens podrà explicar com és l'enginyeria democràtica, i pot servir pel conflicte que s'està vivint aquí; Josep Maria Solé i Sabaté, una màxima autoritat en la Guerra Civil espanyola a Catalunya; la conferència inaugural, de Cynthia Enloe; la visita d'Oliver Richmond; l'Arcadi Oliveres, conegut a tot el món pel seu treball en la relació entre economia i armament; persones com  Olivier Poquillon de la comissió de comunitats episcopals de la Unió Europea (COMECE), que ha estat quatre anys a Mosul (Iraq) fent classes a la universitat. Potser l'anglès dels igualadins i igualadines no és el millor, però val molt la pena venir a aquestes jornades. 

Avui en dia, les amenaces per la pau no provenen de la clàssica guerra entre estats, sinó que molts dels conflictes són entre faccions que ocupen un territori fragmentat, o grups que escampen el terror com l'Estat Islàmic, en un territori fragmentat. Com ho enfoquen els estudis per la Pau?

És part del cos teòric dels estudis per la pau. De fet, els conflictes s'aborden des d'una perspectiva global. Aquests conflictes de guerres internes, dins d'un país, s'anomenen "conflictes enquistats", però continuen tenint moltes vinculacions amb l'exterior. El cas de l'Afganistan, porten 40 anys en guerra i ara hi ha un procés de pacificació, però això no exclou que estigui sorgint una nova conflictivitat. Ha canviat cap a millor, això sens dubte. Però tot ha anat canviant, els actors són diferents, les parts són unes altres, però el conflicte té uns actors, uns territoris, i unes condicions concretes igualment.

Vostè coneix prou bé el cas de l'Afganistan.

Quan jo hi vaig ser a l'Afganistan hi havia un escenari amb unes potències ‘invasores', el govern de Hamid Karzai i els talibans, ja era fragmentat. Temps enrere, hi havien hagut els russos, els francesos, i un llarg etcètera. Ara, les guerres són globals: el finançament de la guerra "fragmentada" dins el territori afganès es fa amb l'exportació de l'opi, per exemple.  Hi ha un nou actor, Estat Islàmic, que potser pot portar a un lent acostament dels talibans i el govern, per allò de l'enemic comú. Les dinàmiques canvien i els actors són uns altres, però de moment, els paràmetres no han científics no han canviat tant. 

A part de ser la nostra ciutat, què aporta la ubicació d'Igualada que sigui la seu d'un curs on vénen figures d'aquesta importància?

És important com a estratègia. El desenvolupament d'estudis a la nostra ciutat és un eix prioritari i així ho afirmen la regidoria d'Universitats de l'Ajuntament d'Igualada. S'estan focalitzant estudis vinculats al teixit productiu o estudis que diferencien qualitativament, sigui quin sigui el seu àmbit. Es vol sembrar la llavor perquè els estudis per la Pau siguin un referent per Igualada i Catalunya i facin venir estudiants d'arreu. 

La figura de mediadors com Jimmy Carter s'ha fet famosa. Fins i tot el Govern va parlar amb ell sobre el procés d'independència. És un enfocament similar el que té la seva fundació al dels estudis que es plantegen a Igualada?

El Carter Center és el centre de missions d'observació privat més important del món. Fan missions d'observació, amb resultats i informes. Són molt fiables. Carter des que va deixar de ser president s'ha dedicat tota la vida a això. Tenen prestigi i són molt bons. No sé la jugaran amb l'Estat espanyol. Com podrien avalar les eleccions?