'L’embalatge no només és ‘posar una etiqueta’ o la caixa: és tot un conjunt d’elements que s’han de tenir en compte'

Us continueu dedicant a l’embalatge de vins, caves i olis, però us heu diversificat...

Sí, realment ara l’embalatge és una part força petita de la nostra activitat. El 80% del volum de facturació de l’empresa prové del comerç electrònic: venem els nostres propis productes, com per exemple dissenys o eines que a nosaltres ens resulten útils per a treballar. Si no els trobem al mercat, els dissenyem i els produïm; i després els venem a través de la web. Podríem dir, per tant, que tanquem el cercle.

Al nostre país es valora prou l’embalatge i presentació dels productes?

Bé, potser falta encara una mica de ‘cultura de l’embalatge’. Però hi ha de tot: a vegades s’hi dona massa importància i tot! I oblidem que tot ha d’anar en la mateixa línia, continent i contingut han de ser equilibrats. L’embalatge no només és ‘posar una etiqueta’ o la caixa: és tot un conjunt d’elements que s’han de tenir en compte.

A Europa i als EUA es té més aquest concepte?

Sí, estan més acostumats a veure-ho tot com un global: afronten el producte com un tot. És que és molt diferent veure-ho des de la bodega, per exemple, que no pas des de la part final, com fem nosaltres...

Costa d’introduir nous dissenys, propostes o materials als clients?

És una lluita constant. És que es busca molt la industrialització, i a vegades és convenient tornar a materials o sistemes anteriors... depenent del producte, precisament això és el que atrau, el que ressalta! El que ens trobem és una negociació permanent amb el client, s’ha de saber cedir de les dues bandes.

Cartró, plàstics, espumes... l’embalatge és compatible amb l’ecologia? No es ‘gasta’ molt de material?

A vegades sí que hi ha coses excessives, però per norma general ja s’intenta racionalitzar-ho molt, perquè s’ha de tenir en compte els costos de l’embalatge —que a vegades són elevats. L’envàs ha de ser, sobretot, pràctic. Intentem aprofitar al màxim els materials i fer-ne un ús racional.

I amb la crisi, encara més? Es nota molt en el sector de l’embalatge?

Bé, el sector ja està acostumat a racionalitzar costos i a vigilar les produccions. Cal buscar la màxima simplicitat en tot disseny; com més simple, més funciona. Hi ha una màxima que diu que el cost de l’embalatge mai hauria de superar el 7% del cost total del producte. En alguns casos se supera, però en coses molt específiques.

Esteu establerts a Igualada. Amb quin tipus de clients treballeu?

La veritat és que de la zona en tenim pocs, més aviat són de la resta de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’Europa —en aquest cas, a través d’altres empreses. Treballem molt amb productes per a l’exportació, per exemple olis per portar cap als Estats Units.

I això implica una concepció diferent del producte?

I tant, en el cas d’aquests olis pensem l’envàs i la gràfica per al mercat americà: amb una tipografia i unes il·lustracions més 'clàssiques', que doni la sensació de producte ‘delicatessen’, artesà... Als EUA , gairebé de luxe.

I, pel que fa a la producció dels vostres dissenys, treballeu amb empreses igualadines?

Intentem fer una producció el màxim de pròxima possible, també perquè així la pots controlar directament. Hi ha productes o processos que no podem fer-los fer aquí, perquè són molt específics. Però si podem imprimir a Igualada, ho fem. Aquí tenim una indústria gràfica i d’embalatge molt important, i també petits tallers.

Té potencial, Igualada, en l’àmbit del disseny?

Sí, hi ha una tradició important en disseny i producció... El que passa és que a vegades, no a Igualada sinó a nivell general, s’utilitza el disseny només per vendre, ‘de cara a la galeria’; i el que intentem nosaltres és contemplar-ho com un tot: bon disseny, que sigui pràctic, útil, etc. Això és el que acaba donant vida al producte.

A Itàlia, per exemple, ‘disseny’ és ‘construcció’: no distingeixen tant entre disseny gràfic i industrial; és una construcció i ho accepten així. Penso que amb aquesta concepció, que una cosa ha d’anar amb l’altra, es pot arribar molt lluny. A Igualada tenim Buff, per exemple, que té més aquesta filosofia.