'L'Empremta és una joia del segle XII al cor de la primera muralla de la ciutat'

Igualada s’associa amb el tèxtil i la pell, però no amb les arts gràfiques tot i que és un sector important i que genera molt negoci a la ciutat. Quanta gent ocupa? Quines xifres mou?

No és una pregunta senzilla de respondre, sobretot si ens referim a xifres de negoci, però referent a la gent que ocupa m’arriscaria a moure’m en una forquilla entre 400 i 600 persones a la comarca de l’Anoia i si parlem de llocs de treball indirectes, relacionats amb el sector, segurament passaríem aquesta xifra.

Teniu clients de tot Catalunya... Igualada té prestigi en disseny i impressió?

Sense cap mena de dubte, si tens una mica de bon gust, sobretot en disseny gràfic, veus que la cura en la imatge corporativa que aquí es té, no és tant aplicada a la resta del país.

I els impressors en general, som àgils i molt competitius, amb un gran esperit de servei, i des de fora, la veritat és que, aquests aspectes ens els valoren molt.

No es coneix la potència de les arts gràfiques. Les empreses del sector no us heu sabut vendre?

Possiblement no, però no oblidem que tenim empreses punteres, sobretot del packaging, i que són referent a nivell mundial.

Així com els adobers s’han unit en un clúster per defensar interessos conjunts, creus que les impremtes hauríeu de fer el mateix?

Per descomptat, és aquí on volem posar el nostre petit i humil gra de sorra, i és on 'l’Empremta' volem que jugui el seu paper més important. Així ens agradaria.

Fa temps que he tingut converses amb altres impressors i tots hi estan d’acord. Hem d’aspirar a sumar per ser més forts, a fer pinya per poder competir, no entre nosaltres, sinó amb altres territoris.

Què voleu que sigui l’Empremta? A qui va dirigit? Què s’hi farà? Servirà per promocionar el sector de les arts gràfiques?

Repeteixo, les nostres són pretensions humils. Creiem en la nostra feina, les arts gràfiques, i l'estimem, i ens agradaria que, sumant esforços, aconseguíssim convertir l'Empremta en un lloc en el que tots els professionals del sector, que ho desitgin, se’l facin seu, i el converteixin en un espai ple de vida gràfica (creadors, entitats, dissenyadors, fotògrafs.....)

Quines són les primeres activitats que hi fareu?

Hem arribat amb un acord amb Escola Municipal d’Art Gaspar Camps per exposar els treballs de fi de curs, possiblement un altre exposició de gravats de la mateixa escola, i estem en contacte amb Igualada=Disseny per fer trobades i intercanviar impressions, també una col.lecció fotogràfica, a part d’estar oberts a altres propostes que puguem trobar prou interessants per ser exposades, a banda de trobades o esdeveniments que vagin sorgint.

No és habitual que empreses privades facin projectes de mecenatge com aquest, sense cap ajuda pública. Algú pot pensar que sou molt rics, que us sobren els diners...

(Riu)... quina gràcia. De debó que no sobren els diners, al contrari! No és qüestió de diners, sinó d’estimació a l'ofici i de molta il·lusió. I ens ajuda molt el retorn que obtenim amb tots els que estan col.laborant i recolzant la nostra idea.

Com va ser que vau decidir comprar aquest local i rehabilitar-lo?

La primera idea, sincerament va ser una inversió immobiliària, valoràvem l'ubicació i volíem fer-lo rendible llogant-lo. Però tot va canviar quan vam decidir 'rentar-li la cara'i vam descobrir la bellesa interior que amagava.

El local és dins la primera muralla. Mentre fèieu obres hi vau descobrir peces molt valuoses, com un capitell, una banyera, un pou... Éreu conscients que l’espai tindria tota aquesta riquesa patrimonial?

Ni de bon tros, van ser la Marta Viscarro (interiorista), en Pere Puig (arquitecte) i en Pere Villarrubies (arquitecte tècnic) els que ens van fer adonar de la sort que teníem de ser propietaris d’aquesta -com deien ells- 'peça única'. Una joia del segle XII al cor de la primera muralla de la ciutat. I poc a poc li vam començar a donar un altre enfoc, fins arribar al que és avui 'l’Empremta de Gràfiques Vilanova'.

Sou una família d’impressors de tota la vida, i porteu l’ofici a la sang. Com heu arribat fins aquí?

El meu pare va començar l’ofici als anys 40 ocupant diferents responsabilitats, fins que a l’any 73 va crear Gràfiques Acevedo que després va canviar el nom per Gràfiques Vilanova, (nom provinent de la població de Vilanova del Camí) que és on va estar ubicada fins l’any 2006.

L'empresa va anar creixent i les instal·lacions ens van anar quedant petites, i vam decidir que necessitàvem un espai més gran, i ens vam traslladar al Igualada, concretament al Carrer Merlet, 22, cantonada Ronda del Rec (davant de la bàscula municipal). Lloc on ens hi trobem molt bé, amb fàcils accessos i ben comunicats.

Què li falta a Igualada per sortir del pou?

Penso que Igualada ja està sortint del pou, encara que hi ha molta gent que encara no s’ho creu.

Estem canviant les formes de fer, i es nota. Fa no masses anys, coses, que estan succeint, eren totalment impensables, botigues al carrer, rec stores, la fira al carrer......

Els anoiencs ens hem adonat de que ens hem de moure, ser inquiets, i des d’unes arrels profundes que tenim, no podem evitar ser emprenedors, i un pel agosarats... (riu).

Crec de debó que un nou teixit empresarial s'està creant i poc a poc , si la feina es fa bé, recollirem els fruits.El temps ho demostrarà.