'Encara que sempre tinc el cap als núvols, mantinc els peus tocant a terra'

Quina és la màxima de la teva feina?

Com a pilot haig de garantir la màxima seguretat, comoditat, confidencialitat i professionalitat de tots els vols dels directius del grup d’empreses pel qual treballo. Normalment volem a Europa, Europa de l’Est o a l’Àfrica, a vegades ho fan per negoci, a vegades per plaer!

Sempre has volgut ser pilot, era el teu somni d’infància?

Sí. Quan tenia cinc anys ja els deia als meus pares que volia ser pilot, però els meus pares s’ho prenien de broma com aquell qui diu que vol ser astronauta. El meu pare i el meu germà estaven molt aficionats a l’aeromodelisme i crec que molta part em ve d’aquí. Quan tenia 14 anys el meu pare em va regalar un bateig de vol acrobàtic a l’Aerosport. En acabar el vol estava ben marejat, però duia un somriure d’orella a orella i en aquell moment vaig tenir clar que allò era per a mi.

Hi ha més sortides fent vols per privats que no pas en grans companyies?

No, al contrari. A l’aviació corporativa i encara més en els jets que pertanyen a empreses privades, com pot ser el meu cas, és molt més difícil accedir-hi ja que és un sector molt minoritari dins de l’aviació i per tant hi ha menys oferta que en grans companyies aèries on el volum de mercat és més elevat. Per disposar d’un jet privat es necessita un alt poder adquisitiu i poca gent s’ho pot permetre.

Treballes a París, hi ha més feina fora de l’Estat Espanyol o fora de Catalunya que aquí?

Actualment sí. La crisis, sobretot a Catalunya i a l’estat Espanyol ha tocat de valent al sector aeri. A França, almenys en el sector de l’aviació, les coses comencen a anar una mica millor. Les empreses van sobrevivint, van volant, no hi ha destrucció però tampoc creació de llocs de treball. Avui en dia, si ets pilot amb experiència i estàs disposat a marxar una bona temporada, és millor buscar feina a la Xina, Rússia o als Emirats Àrabs. Són països amb molta expansió aèria i hi ha molta oferta de treball.

En què consisteix un dia a dia?

El meu dia a dia és molt variat i normalment amb molts contrastos.Puc començar el dia sortint de París, portar passatgers a Kirkwall, un aeroport remot al nord de Escòcia situat a les Orkney Islands, creuar tot Europa per aterrar al saturat aeroport d'Istanbul, aprofitar per dinar, recollir passatgers, i continuar per fer nit a Ginebra, la capital europea de la rellotgeria. O simplement hi ha dies en què puc fer el que sol fer una línia regular: París - Zurich i tornada a París.

En un dia puc haver aterrat en 4 països diferents i haver-ne sobrevolat 7. Aquesta varietat, és el que més m’atrau i una manera de veure la meva feina. L’altra és que encara que tinc sempre el cap als núvols, els peus els mantinc tocant a terra: Un avió no deixa de ser una maquina voladora molt complexa creada per l’home i en un medi molt canviant i imprevisible, sempre s’ha d’estar amb els 5 sentits constantment alerta, ja que en qualsevol moment hi pot haver alguna cosa que pot sortir malament. Això et genera un estrès i una tensió constant amb la que has de conviure diàriament i al final del dia, t’acaba passant factura.

T’agradaria arribar a pilotar en una companyia aèria de passatgers?

Doncs no ho descarto en un futur però de moment m’agradaria estar uns quants anys en l’aviació corporativa. La línia aèria dóna més estabilitat i casi sempre dorms a casa, però crec que la feina és més monòtona i no em permetria conèixer tants països i cultures, que és el que vull actualment.

En aviació executiva rarament repeteixes destins i és més fàcil que puguis estar uns dies visitant el país o la ciutat. A més, et permet descobrir llocs molt apartats on els avions de passatgers no hi arriben, i al mateix temps, pots anar a destins més comuns on els aeroports estan molt congestionats per les principals companyies aèries.

També participes en l’organització de la copa triangular de vol acrobàtic, quin és l’objectiu d’aquests esdeveniments?

Sí, participo en l’organització ja que soc instructor del Acrobàtic Club Barcelona Sabadell i també hi participo com a pilot. La Copa Triangular de Vol Acrobàtic té com a objectiu fomentar el vol acrobàtic com a tal i crear una competició a nivell nacional en totes les categories de la disciplina.

Consisteix en 3 competicions anuals a diferents punts de l’Estat Espanyol on els pilots competeixen cada un en la seva categoria en funció del seu nivell.

Un equip de jutges situats a terra, valoren la precisió del vol de cada pilot puntuant cada figura del 0 al 10. El pilot amb més puntuació i per tant el que ha volat amb més precisió es el que guanya.

Aquest any la primera màniga va ser a Granada, la segona serà a La Seu d’Urgell del 8 al 10 de Juliol i la última a Jaca a l’Octubre.

Com veus el futur de l’aeroport corporatiu d’Igualada? Creus que és una instal·lació necessària?

Crec que és una infraestructura amb futur i necessària. Les previsions estimen que en els propers deu anys el tràfic aeri tant corporatiu com de passatgers ha d’augmentar un 6% anualment a tot el món. Tenint en compte que estem parlant d’una quantitat de passatgers molt elevada i que el tràfic a l’aeroport de Barcelona augmenta any rere any, penso que seria molt positiu i convenient que Igualada disposés d’aquest aeroport corporatiu, ja que crearia riquesa per a la comarca i molts llocs de treball, cosa molt necessària en la situació que vivim actual.

Pots comparar el panorama d’aeroports de França o de París amb el de Catalunya, Espanya o Barcelona?

Pel que fa a instal·lacions aeroportuàries podríem fer compararacions ja que disposem d’aeroports amb l'última tecnologia i de les instal·lacions més modernes d’Europa, però en la gestió com a tal, desafortunadament no.

Tant Franca com Alemanya o Anglaterra disposen de gairebé dues vegades més aeroports que l’estat Espanyol i que Catalunya sencers. Són països molt mes avançats aeronàuticament parlant i la gent té molt clar que l’aviació és una indústria molt important per a l’ economia del país i això es veu reflectit en la seva gestió i en les facilitats i serveis que ofereixen a les companyies o empreses per utilitzar-los.

L’estat espanyol, concretament l’administració i AENA, en comptes de facilitar les coses, sembla ser que cada vegada les complica més: Augmenten les tasses aeroportuàries, demanen assegurances astronòmiques per poder realitzar una activitat pública com un festival aèri i són poc àgisl a l'hora de trobar solucions a problemes com el que es va plantejar amb la vaga de controladors.